divendres, agost 18, 2006

CALDEA / QUEEN

CALDEA

Com a casa, no s'està enlloc. El primer dia a Andorra, ja estava cansat de tantes botigues i tanta gent. Sóc dels que els hi agrada la tranquil·litat i en aquestes dates no pots anar a cap lloc "turístic", per molta tranquil·litat que t'ofereixin. A sobre estavem allotjats a un hotel del carrer principal, que sino recordo malament es deia Meritxell, nom de la verge d'Andorra la vella. Hi havien botigues a tots costats, de roba (zaras, mangos...), d'aparells electrònics, supermercats, etc. Això de que tot és més barat, com no sigui en el famós supermercat "El Mamut", que no vam poder anar, al carrer on estavem res de res.
El que sí que va valer la pena van ser les tres hores als banys de Caldea. Uh... quina relaxació! L'aigua calenteta i les vistes a la muntanya, una relació excel·lent. Al tornar, vam parar a Sant Quirze de Bésora, on vaig menjar les millors mongetes amb butifarra de la meva vida. oh!... quines mongetes. El restaurant es deia Esport i està al costat de l'hotel Sant Quirze de Bésora, espero tornar qualsevol dia perqué val molt la pena.


QUEEN


I ara, durant 4 dies tenim a casa una reina. La Queen, la gossa d'una amiga que està de vacances i m'encuido d'ella aquests dies. No li ha costat adaptar-se al nou ambient i a les noves cares. L'amor que et donen aquests animals és increible, no sé com hi ha gent capaç d'abandonar-los i moltes vegades és simplement perqué no saben on deixar-lo a l'estiu quan surten de vacances o a setmana santa.
¡Casi 100.000 gossos es van abandonar a Espanya al 2005!

"Hasta que el hombre no sienta como suyo el dolor que él mismo produce a los animales, no será de verdad hombre"
(Antonio Gala)

5 que s'avorrien van comentar:

Joana ha dit...

Rafa,
no pateixis, jo, que vaig a Andorra cada 5 anys aprox, sempre en surto molt estressada. Els preus psee.... les colònies potser, jo en soc una adicta total.
La goseta maca, molt maca i no coneixia aquesta frase de Gala, els toreros tindrien que sentir en carn pròpia les espases i punxons!.
Un petonet.

Víctor Xaubet ha dit...

Apa, jo fa molts anys, de petit, havia estat un estiu o dos en una casa de colònies de Sant Quirze de Besora amb la familia.
Sort que t'ha tocat cuidar la Queen, perquè el gat tonto que esgarrapa sempre jo no pidria haver-lo cuidat.

Rafa ha dit...

jjajaja la veritat és que sí, que amb la queen ja en tinc prou. Aix!! és tan maca ella! A més, els gats no m'agraden gaire.

Titus ha dit...

Ei,
m'has recordat una anècdota que va explicar aquest sant joan en Carles belda: un dia vn anar a tocar a una escola d'Andorra i feien un joc que mentres ells tocaven els nens havien 'escriure el seu nom en un paper. La qüestió és que es van adonar que els nens s'estaven molta estona per escriure el nom i és que no eren marcs, paus o joans sino que eren meritxells i un altre nom d'aquests llargs.

És maca la gosseta tot i que a mi m'agraden més grans els gossos

Núria Aguilar ha dit...

A mi em passa com a tu: com a casa res!