dilluns, de març 26, 2007

Ojalá no te hubiera conocio nunca


Avui és un dia per escoltar aquesta cançó:

Un día soñando en un sueño soñé, que estaba soñando contigo,
soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío,
sueño que sueño, piel con piel, calor con calor… cuerpo con cuerpo
y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, aún despierto y recuerdo.

Ojalá no te hubiera conocido nunca (x4)
Para no amarte siempre, para no verte sin verte,
para borrar tu recuerdo
del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz.
oh ouo ouo oh ouo (x2)

Aquel día en aquel sueño soñando soñé, que estaba soñando contigo,
bajo un cielo de estrellas mil, hay que ver, precioso, precioso.
Y en aquel mar que no nos pudimos bañar, por ser tan caprichosos.

ojalá no te hubiera conocio nunca (x4)
Pa no amarte.
oh ouo ouo oh ouo (x2)

Si algún día yo vuelvo a soñar intentaré, seguir con lo mismo
y diez minutos antes de dormir yo estaré…
siempre que quiera contigo,
siempre que tú quieras.

Ojalá no te hubiera conocio nunca (x4)

Para no amarte siempre, para no verte sin verte,
para borrar tu recuerdo
del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz
oh ouo ouo oh ouo (x2)

…ya no quiero mal de amores

dijous, de març 22, 2007

JAPONÈS


Estreno Àlbum web a Picasa amb les fotos de dimarts al japonès. Vam anar per celebrar que s'havia acabat la setmana d'exàmens. Encara no sé els resultats però crec que ha anat bastant bé, excepte d'algun dia que simplement no era el millor dia per fer un exàmen.

dimecres, de març 07, 2007

La violència és un amor mal expressat

Tothom coincideix en el mateix raonament: “la violència és un problema”. Això no ho discuteix ningú. Però si hi hagués una jerarquia entre els problemes, hauríem de considerar la violència com el primer problema del món i, per això: ¡hem de pensar en com aturar-lo! La mala conducta d’un individu implica violència i aquesta actualment es manifesta de moltes maneres: violència de gènere, abús infantil (bullying), violacions... Per això, primer hem de buscar la causa i l’origen de la violència.

¿Com són les persones violentes? Les persones que segueixen aquesta conducta se’ls pot considerar immadurs. Això ve a dir que la principal causa d’aquest problema és la falta de maduresa. Una persona madura és aquella que ningú pot alterar el seu estat d’ànim, o sigui que només tu escuïs el teu estat d’ànim sense que ningú t’influeixi. Les persones violentes responen a provocacions, per això, són immadurs.

Per exemple, tant a la violència de gènere com al bullying hi ha una tendència a donar les culpes a les víctimes, en lloc de sentir-se culpables ells mateixos. Es veuen com herois que responen a les provocacions de la víctima, que la consideren responsable de provocar la violència. Aquestes provocacions podrien ser: portar un vestit determinat, no respondre a les exigències de l’agressor o, en el cas del bullying, el fet de comportar-se educadament. Però no és estrany que hi hagi violència a les escoles si un 37,6 % està una mica, bastant o molt d’acord amb aquesta frase:“Si no tornes els cops que reps, els altres pensaran que ets un covard”

Aquests que pateixen bullying o són els agressors, els estudis han demostrat que mantindran la mateixa conducta quan siguin adults. Davant això, es veu necessari començar a actuar a les escoles. S’ha de trencar amb l’escola tradicional on els professors, especialment a secundària, s’orienten exclusivament a impartir una determinada matèria en un horari específic. En alguns casos, els mateixos professors contribueixen a evitar la violència escolar, però no sempre és així degut a la dificultat que suposa canviar les pautes que tenim avui dia.

En definitiva, la violència en general és signe de falta de maduresa que en molts casos prové de no haver-la adquirit a la joventut. És tracta, aleshores, d’una mala manera d’expressar el seu amor.

dissabte, de març 03, 2007

GRÀCIES

Foto: L'Olga i jo a l'Autònoma. Com m'estimo aquesta noia!

Si fa poc us ensenyava una cançó d'Antònia Font que m'encantava, aquesta nit tinc l'oportunitat d'anar a veure'ls al clap. Després de celebrar el meu aniversari, que va ser l'1 de març, a casa amb els amics, anirem al concert que segur que val molt la pena.
Aquest any estic visquent l'aniversari d'una manera molt diferent. Estic feliç perquè la gent que m'envolta cada dia, em fa sentir feliç. Em refereixo especialment als companys del Campeny. En els mesos que han passat he fet molt bones amistats, persones que ara m'estimo molt. Cadascun d'ells té una manera de ser i d'actuar que els fa especials, per això:

COMPANYS DEL CAMPENY, GRÀCIES!

Tampoc hem vull oblidar d'aquells que ens vam haver de separar: els quatre del Thico que encara s'enrecorden de mi, la meves estimades Jenny i Yoli, la Marta desde Alemanya i Maru a Canàries.
Semblarà una mica "cursi" però els amics són molt importants, les bones estones plegats tenen molt de valor.
No obstant, comparteixo una cosa que hem va dir un amic fa temps: "de tots els amics que tinguis ara, en un futur no t'enquedarà cap, o si més no, un o dos". Considero que no em va dir cap mentida, per això, com segurament algun dia els perdre; no em fa res agrair ara tots els moments feliços que he tingut i tindré gràcies a ells.