INTERRAÍL

Foto: Film, "Antes del amanecer"

Sóc d'aquells que somien despert. Acostumo a somiar allò que m'agradaria que em passés i que, al final, s'acaben convertint en il·lusions per fer en un futur. Us parlaré d'una d'elles.
¡M'agradaria fer un interraíl! Sí, és genial. Consisteix en comprar un bitllet de tren, i amb aquest tens la possibilitat de moure't per quasi tota Europa, decidint la ciutat on anirás i coneixent món nou. Ara no explicaré els preus i les possiblitats, però imagineu que agafes el d'un mes per totes les zones disponibles. Cada 4 dies podries estar en una ciutat nova: Paris, Londres, Roma, Berlin, Luxemburgo...
De pensar-lo, la idea m'encanta. També s'ha de tenir diners per fer-ho, però home... posant-hi una mica d'esforç aquests anys que venen es pot fer un somni realitat ¿no?
Tot això, va començar quan una amiga em va parlar dels interrails i, a més, va aconsellar-me dues pel·lícules que a mí em van enamorar. "Antes del amanecer" i "Antes del atardecer". S'han de veure les dues. Sense utilitzar ni efectes rars, ni històries irreals, etc... disfrutes de dues pel·licules romàntiques i esencials. ¿Qué faries si et trobes l'amor de la teva vida i al dia següent t'has d'anar?
Una història real, amb només dos personatges que podrien ser nosaltres en una etapa de la nostre vida o que ens agradaria ser.
Segurament aquestes pel·licules han col·laborat una mica en tenir tantes ganes de fer un interraíl.

EL SENTIDO DE LA VIDA

Vivir es llegar a donde todo comienza;
amar es ir a donde nada termina.
Vive como si fuera temprano,
reflexiona como si fuera tarde,
siente lo que dices con cariño,
dí lo que piensas con esperanza,
piensa lo que haces con fe,
haz lo que debes con amor.

La vida revela la verdad,
la verdad nos ilumina el camino,
el camino nos conduce a amar,
el amor nos hace vivir.

La razón del amar la encontramos viviendo;
el sentido de vivir lo encontramos amando.

ZIDANE

Hi han reaccions que no entenc. La de Zidane va ser una, un tio que estaba acabant la seva carrera brillantment i que al final la acabi d'aquesta manera. Per molt fútbol que hagi donat, no entendré mai aquesta reacció.
És bo que alguns s'ho prenguin amb humor, aquest video ho demostra.

Simultàneas / Començo Dreamweaver

SIMULTÀNEAS

Les simultàneas de Judit Clopés el dilluns van ser les que ens van mostrar l'interés de cada un dels "xiquets" que tenim al curs. Uns van posar molt d'empeny en fer una bona partida sense perdre material, o perdre punts (com diuen ells). Altres no els va anar tant bé la partida però no volien sortir, !volien tornar-ho a intentar!. Això no pasava abans, a les 8 en punt ja estaven a la porta per sortir, el dia de les simultàneas no volien sortir sense acabar la seva partida. ¡Va ser genial! Hi han moltes maneres d'ensenyar i s'ha de saber buscar la manera de que tots estiguin atents, que fagin coses que els sorprenguin i que no s'aburreixin en cap moment. Això últim es super difícil!

COMENÇO DREAMWEAVER

Aquesta vegada el curs me'l fan a mi. Ja porto uns 3 dies fent un curs de Dreamweaver per saber fer pàgines web millors de les que he fet. A mi m'agrada fer les coses cada vegada millor! I després del Dreamweaver el Flash, que es veu cada web a internet fet amb aquest programa que a mi m'encanta!
Per ara va molt bé, vaig a lecció per hora. Però passa que són trenta hores i dotze leccions, i les trenta hores s'han de pagar.
Ui! Em sembla que hauré de baixar el ritme una mica!

ESCACS

Ja fa dues setmanes que vam iniciar el curs d'escacs d'estiu, del 26 de juny al 26 de juliol.
Sembla que van aprenent. Les tres hores cada tarda de dilluns, dimecres i divendres, que a vegades s'arriben a fer pesades, estan donant rendiment. Els nens han aprés a apuntar les jugades i, cada vegada més, fan partides sense perdre molt material.
Tots són entre 8 i 12 anys, tot i que hi ha dos nens de 6 anys. Ara és l'edat on tenen per davant els escolars, els de Barcelona, Catalunya i Espanya. Fins als 16 anys tens molts objectius per anar millorant i et pots proposar moltes metes.
Per això, és interessant que no es doni de banda aquest esport. A més quan un club com el Cerdanyola Mataró d'Escacs ha tret molts joves en projecció fins el més alt nivell. Entre ells tenim noms com Fermín González, Manuel Granados, Feliciano Martín, Antonio Alcolea que van destacar al seu dia. I ara Sergi Subirats (14 anys) i Judith Clopés (15 anys) anirán als campionats d'Espanya d'Edats a Extremadura representant Catalunya i al nostre club.
Aquestes tasques de projecció dels joves ha donat moltes alegries a aquest club, i per descomptat també ha donat prestigi a una ciutat com Mataró.

Qué mai quedi en l'oblit!

Per a que mai quedi en l'oblit vaig fer un vídeo amb tots els records de 4 anys fent la ESO al Thos i Codina. Diuen que l'ESO és una etapa de la vida que et marca i, a més, molt bonica.
Jo no em puc queixar, un primer curs enamorat i content d'haver escollit aquest centre.
El segon va ser el pitjor dels quatre cursos, la causa va ser la típica "edat del pavo".
Tercer va ser on vaig notar que madurava, on recapacitava millor i com diu un amic meu: "Me comenzaban a brotar las ideas"
El quart, fantàstic. Les idees que brotaven i els somnis sem feien realitat. Aprenia a fer webs i a sobre, guanyo un premi fent la de Les Cinc Sènies, hem regalen el portàtil i tot, poc a poc, va millorant. ¡Un any fantàstic!
L'ESO al Thos i Codina a mi m'ha marcat i espero, d'aquí uns anys, riure de tots aquests records.

1er d'ESO. Grup de Crèdit de Síntesi

BERLÍN

Del 25 al 30 de maig vaig anar a Berlín. ¿Com es poden fer ciutats tan grans i tan espectaculars? El primer dia, que vam arribar tard, desde el metro ja veiem la quantitat d’edificis que ens esperàvem. Alguns, gracies al crèdit d’alemany que ja els teníem fixats, com la Fernsehenturm (torre de televisió) o el Rotesrathaus (l'ajuntament vermell) i d’altres. El primer dia una guia turística alemanya caminant per un dels centres berlinesos, l'Alexander Platz, ens va explicar una mica d’història d’aquesta gran ciutat. Una història molt interessant, perquè el que va passar amb el mur de Berlín, la quantitat de morts i el patiment de les famílies desunides que es van crear va ser un fet històric que va marcar aquesta ciutat i encara es nota. Berlin no té un centre, sinó més d’un i pel que ens van explicar, els d'una banda encara els hi costa relacionar-se amb els de l’altre, un problema que no es resoldria fins d'aquí a unes generacions - deia la guia -.

El mur va caure a 1989, un any abans de que jo nasqués. És impressionant la quantitat d’edificis que s’han restaurat (Reichstag, Rotesrathaus, Berliner Doom, Berliner Reichstag...), els nous que s'han construït, i tot això, en només 16 anys. És increible.

Podríem dir que vam fer una mitjana de 10 Km cada dia caminant i com podeu deduir, vam visitar un munt d’edificis i de parcs impressionants, com el Tiergarden. Però, tot i així, vam deixar-nos parts de la ciutat per veure. Com m’agradaria tornar al Tiergarden, un parc ple de llacs, arbres verds i una tranquil·litat que a mi, m’enamora. M'hagués passat unes quantes tardes més disfrutant d’aquell paisatge i aquell ambient. És una ciutat romàntica, interessant i t’emportes un bon record. I, al ser el viatge de final de l'ESO, encara és un record més bonic.

NOTA: Sí, fa més d’un mes que no escric. L'acabar el curs, el començar a fer altres coses (vídeos, fotos de Berlín...), els escacs, les festes als barris, les decisions a prendre aquests dies... tot això m’ha fet oblidar-me’n una mica del bloc. Tot i que el tinc de pàgina d’inici!, però dic: ja escriure més tard. I al final res. Ara tornaré agafar el ritme d’abans...

Gràcies Joana