dimarts, de setembre 19, 2006

BATXILLERAT


"Fins ara heu passat per dues etapes importants a la vostra vida" Així va començar un professor la primera clase de Batxillerat. Ben cert, i es referia al pas de Primària a l'ESO i ara, de L'ESO al Batxillerat.
Quan em va tocar fer el primer pas el més difícil va ser escollir el centre on anar. Hi barrejava tres noms: Campeny, Satorras i per últim, el Thos i Codina. Sense pensar-ho molt aquest era el meu primer ordre de preferència, influenciat per on anaven els amics, la fama de l'institut, la proximitat... Doncs tot això va canviar. Vaig anar a les portes obertes dels tres, on crec que hauria d'anar-hi més gent, almenys per curiositat (al Thico sempre hi havia pica-pica). Les meves idees van canviar, el Thos i Codina va anar de cap al primer lloc. El trobava maco, un gran pati, bones aules i un molt bon ambient. En aquells anys la fama del Thos i Codina diguem-ne que no era molt bona, però jo tenia un presentiment de que el que estava fent ho feia bé. Era petit, però eixerit! Al final no vaig anar-hi sol, 6 amics també, millor.
Al cap dels anys, els amics que temies perdre; efectivament, els perds. Se'n salven pocs, però fas amics nous i a vegades altres tipus d'amics/gues ("edad del pavo"), però això són figues d'un altre paner.
Ja s'ha acabat l'ESO i a mi m'agrada fer un balanç. En quant a l'ESO en si, penso que ara que porto una setmaneta al Batxillerat, això que és tant dur i a molta gent li fa por, si a la Secundària es donés una mica més de "canya" es miraria amb altres ulls. Aquest és el meu judici de valor. Després, per mi el millor centre per fer l'ESO serà sempre el Thos i Codina, tampoc el puc comparar amb cap altre. He acabat molt content; guardo records, experiències, colònies, amics... Tots tindran la seva part bona i dolenta. En uns et preparen millor per algunes coses que per altres, això ho estic notant ara que som de diferents centres. Al cap i a la fi, és el centre on has passat l'ESO, i aquesta és una etapa molt bonica. Hem poso una mica sentimental perquè ara he hagut de marxar al Campeny.
Això de marxar si que ha estat molt difícil, moltíssim. No es normal marxar d'un públic a un altre, però el per què són un cúmul de coses que m'han fet pendre aquesta desició. Igual que em va passar fa 4 anys, crec que és l'encertada i ja farem el balanç d'aqui uns anyets. Porto una setmana i no podria parlar gaire d'aquesta etapa, però ja he notat el canviàs. Estem perquè volem, t'ensenyen conceptes que te'ls has d'apendre (a l'ESO podies passar una mica), esforç, treball diari... Estic content i motivat, per ara. Per cert, el Campeny està bastant bé, com qualsevol altre. Bon ambient, bona gent, divertit quan ho ha de ser... l'única pega que li trobo però, es que està al centre!, després fins a Rocafonda és pujada i amb els llibres a l'espatlla fa una mandra.