Generació de postguerra / Frase divertida

Inauguració del primer carrer que va tenir nom al barri de Cerdanyola.
El qui parla és el director dels Salesians, Ricardo Nacher.
(Foto: Lluís Falgueres. Arxiu Municipal de Mataró)

Portem unes setmanes informant-nos a fons sobre el que va ser el Franquisme. He arribat a la conclusió que sóc una persona afortunada per haver nascut a la dècada dels 90. Els pisos valen 20 o 30 vegades més... ¡Qué hi farem!, les noves tecnologies ens envolten, la sèrie "Cuéntame" ens sembla aborrida i la nostra memòria històrica comença a les olimpíades del 92. No ens podem queixar. La generació de postguerra n'ha patit moltes i gràcies a aquells esforços ara tenim el que tenim. Ells van ser a la "Guerra Civil", van córrer davant els grisos, van votar la Contitució, van viure els efectes d'una guerra i a sobre van haver d'aguantar una dictadura. Per això, crec que la memória històrica d'aquesta generació s'ha de tenir molt present. Aquests records són els que ens revelen la veritat que ha estat guardada durant molt de temps.
Ara haig de fer un treball sobre el Franquisme (1939 - 1975). He tingut la sort d'assistir a unes conferències molt emotives i fascinants a la meva escola. Francesc Tristany, Pasqual Fernández, Lluís Martí i Bielsa, Guillermina Peiró i Josefina Piquet vàren ser els protagonistes durant les Jornades del Franquisme. L'última conferència, de Josefina Piquet (Les dones del 36), va ser la més emotiva on alguns, fins i tot, vam treure una llagrima. Va entrar com a la Sra. Josefina Piquet, però la conferència va ser donada per la Nena Josefina Piquet, la nena que havia fet un pacte de silenci amb sí mateixa per guardar tots aquells fets.
Amb tot això i un munt de fotos com la de dalt, tinc pensat fer una web sobre el tema per presentar-la a algun concurs, igual que la de Les Cinc Sènies.

Frase divertida

Acabo d'escoltar una frase que m'ha fet bastanta gràcia.

"En aquests moments preferiria ser president del Barça que no pas de Catalunya"

I un altre:

"Jo al futbol sóc bastant imparcial, tant m'he fa veure guanyar o perdre. És a dir, tant m'he fa veure guanyar al Barça que perdre al Madrid.