Atents a la xifra: un de cada quatre nens del món es mor cada dia. Per què? Per la gana. Ah! Però no! Hi ha les ONGs que ajuden, la UNICEF i aquestes coses que, home, són tantes! Per si fos poc ara les coses van a pitjor. Quantitat de metges i persones van a ajudar als països del “tercer món”. A Libèria, per exemple, hi ha una mena de campament o lloc amb sostre per l’estil que pot aixoplugar nens i noies. Les Nacions Unides hi envien reforços, també. Per tant, hi ha un gran nombre de persones que hi intenten ajudar. Bé. Doncs aquests homes, no us ho perdeu, abusen sexualment de les noies d’entre vuit i divuit anys que s’hi aixopluguen. Amb aquelles condicions, les ganes de menjar es tradueixen en submissió i acceptació a l’hora de fer tota mena –qualsevol–treballet. I els defensors del bé les hi agraeixen rebé, sí. Quasi es guanyen tan bé la vida com al Raval. Relacions a canvi d’un trosset de pa, una moneda de cinc cèntims o –mira si són generosos –fins una pastilla de sabó.“Això s’ha d’acabar” –diuen les Nacions Unides. I després la frase que va sortir a les notícies, atenció: “més d’un perdrà la feina”. Més d’un ja és molt... No passa res. Mentre tinguem l’Alcampo...
I treballant. Un nen treballant. Però ara sí, home, sí. Ha baixat l’índex de nens que treballen des del 2000. Un 14%, era? No me’n recordo ni ho vull recordar. Molt commovedor i trist. Però és que, de veritat, si això no fos una revista en què s’ha de fer la pilota a l’escola a la que vas, jo ja estaria escrivint el meu ampli ventall de tacos. Doncs va! Els nens treballant. Nosaltres aquí dient “pooobres, fan tanta pena!” i menjant Donuts amb taronges. Però, com volem que no treballin si qui els fa treballar som nosaltres? A veure. L’empresa Nick fa treballar milions i milions de nens de tot el planeta sense que li parin els peus. “Pooobres”. Doncs si pobres no hauríem de comprar tantes marques i tantes botifarrades d’aquestes! L’altra dia una noia comunista que es passa el dia parlant de la merda de societat que formem es decideix comprar unes bambes Nick perquè “me gusta la pipa de Nick de color azul sobre fondo blanco”. Què voleu? Acabar pitjor del que estem o què? Jo no sé si el que sobra és pasta o què, però això és una invasió de Gurus, Rams i què sé jo. Si vaig a comprar roba és perquè torno a estar en pilotes, i au! Si vull anar maca o lligar o vés a saber, mira, evito robar-li els pantalons al meu germà i aparellar bé els mitjons. I segueixo viva. Però tinc somnis. També molt barats. No pretenc canviar el món i fer que tothom vesteixi Rams, porti tatoos a les tetes i ensenyi el tanga. Qui s’atreveix a descobrir-ho?
Què hi penseu vosaltres? Sou conscients que som una porqueria de joves? Digueu-hi la vostra, encara que us queixeu (cosa que passa sempre amb els meus articles). Necessito llegir alguna cosa al respecte, perquè el món va bé, no?
Petons, que són gratis
Article de Najlae Boudaoudi