Mami, Papi i Laura a Lloret de Mar.Avui haig de dedicar-li el blog al meu pare, es diu Rafa, com jo. Fa 44 anys que va nèixer en un "cortijo", avui dia en ruïnes, i que jo acostumbrat a les "modernitats", seria incapaç d'imaginar-me en aquell lloc. Va haver de treballar desde petit, va ser capaç de venir-se a Catalunya per buscar una millor vida. I actualment es trenca el cap per portar obres senceres sense parar de treballar.
M'ha ensenyat a treballar, he comprovat que l'obra és molt dura i perillosa gràcies a ell, cosa que li agraeixo. És un exemple de que amb esforç, valor i treball dur podrás aconseguir cada vegada més coses i compartir-les amb les persones que més s'estima. Per això jo també m'he l'estimo.
M'ha ensenyat a treballar, he comprovat que l'obra és molt dura i perillosa gràcies a ell, cosa que li agraeixo. És un exemple de que amb esforç, valor i treball dur podrás aconseguir cada vegada més coses i compartir-les amb les persones que més s'estima. Per això jo també m'he l'estimo.