Imatge: Mort a l'habitació, Edvard MunchDivendres 19 de gener.
Les Contres que més m’havien cridat l’atenció sobre el tema estaven d’alguna manera relacionades: a “El amor sin expressar no sirve para nada” Carlos Garrido explica els últims dies de la seva filla de 22 anys i parla de la qualitat de vida i no pas de la quantitat de vida (ella només va tenir 22 anys però no els va desaprofitar), a “Siento gratitud por cada momento de vida” Rosa Carbonell, mare amb majúscules, esta dedicant la seva vida a la seva filla que quan tenia 9 anys van diagnosticar-li un càncer els ossos. A ambdues la joventud de les filles esta reflectida i vaig trobar molt dur la situació per la que van haver de patir els seus pares.
Aleshores a la meva ment van començar a passar imatges: moments feliços, moments divertits, moments que sempre guardaré a la memòria i tots aquests moments acompanyats amb les persones que m’estimo. I al cap en va venir la idea de què passaria si una d’aquestes persones que tant m’estimo morís. Les imatges del meu cap eren increïblement tristes i, sense jo voler-ho, en van caure dos o tres llàgrimes. Pensava que no era tant sensible, però sí. La reflexió que vaig fer després de veure aquelles imatges va ser molt més intensa i personal que la del dia abans llegint les Contres.
Jo no tinc por a la meva mort, algun dia arribarà. Però temo haver de passar per la mort d’amics, família o persones estimades. L’únic que sé segur és que tinc una vida aquí i que haig d’aprofitar-la, però alhora haig de tenir coneixement de la mort – saber que algun dia em tocarà a mi i que també li tocarà a persones properes. Dedicar-me a sé feliç a la vida, no perdre el temps – hi ha persones de 90 anys que no han fet res a la seva vida (com diu Carlos Garrido) – estimar i donar amor.
A classe parlaven de por a morir sense ser reconegut, jo no crec que això sigui important. L’únic que desitjo és tenir uns fills, així jo hauré mort però també hauré donat vida.
Utilitzaré per excusarme el que em diu me mare de costum. No es pot abarcar tot, i aquest mes m'he dedicat a altres coses; el blog i l'ordinador molt poc o res. Tornar a agafar el ritme de treball, aquesta vegada millorant alguns aspectes per fer-ho millor que el trimestre passat, començar a entrenar dur a korfbal i a jugar la lliga - que els dissabtes ens ho passem molt bé tot l'equip -, preparar-se pel per equips d'escacs... En fi, és més difícil organitzar-se i buscar temps que fer-ho.