Ballant al carrer

Tres quarts de sis de la tarda. Ma mare m'obliga a apagar la mini-cadena. L'entenc, portava una bona estona amb el volum al màxim perqué havia trobat una cançó que portava temps volent-la escoltar i, ¡ es veu que la tenia al ordinador ! No us puc dir el títol perquè no me'l sé, al reproductor posava track 10 i encara no m'he preocupat per buscar el títol.
Però l'assumpte es que m'he tirat tota la tarda tatarejant-la. Doncs, a les 6 he sortit i com, a més a més, estava de molt bon humor. Anava pel carrer tatarejant-la, fluixet esclar. ¡ però també estava seguint el ritme amb les mans!.

Al mig camí em trobo una amiga i va i em diu:

- Rafa, ¿estàs ballant al carrer?

Dèu meu!! M'ha vist "ballant" al carrer. Haveure, aclarim, no era ballar (tampoc estic boig), es podria dir que estava seguint el ritme de la canço amb les mans. Millor no us ho imagineu. A la conversa, que no ha durat més de deu minut (sense comptar que l'han trucada al mòbil i m'he hagut d'esperar) m'ha repetit la mateixa pregunta quatre o cinc cops: Rafa, ¿estaves ballant al carrer? No sabia que respondre! Li podria dir que ha sigut espontàni i que a ella li donen atacs d'aquests cada quart d'hora però m'ho he callat. Ens hauríem bombardejat mútuament amb indirectes i alguna pregunteta d'aquestes que tenim sota la màniga. Sí, sí. Ella té ganes de bombardejar-me, ho sé, però jo en tinc més. Però no a acabat amb una guerra. Tenia pressa (quasi sempre tinc pressa), i sense voler vaig trobar una manera ràpida d'acabar la conversa. Vaig esplicar-li el test que havia fet a internet la nit abans, ahir, que em va passar un amic per fer-me una broma, cosa que va aconseguir. El test no era molt catòlic i la conversació va acabar així:

- Anda Rafa, veste'n! A mí no em parlis d'aquestes coses!!

jeje Imagineu-vos de que anava el test. Doncs, va ser la manera de tornar a la reraguàrdia i no començar la guerra que els dos bàndols desitjavem. Cadascú va anar-se'n pel seu costat. Jo vaig seguir tot el camí tatarejant la meva cançó. Estava molt content, ¡ Què vols que hi fagi !

ETA "Alto al fuego permanente" II

Avui, dimecres 22 de març de 2006, ETA anuncia “aturada permanent de l’activitat armada”. Aquesta notícia ha omplert els medis de comunicació de la paraula ETA. Al cercador d’articles i blocs, Technorati, ETA és el mot més buscat, dóna més de cent vint-i-cinc mil resultats, o sigui, articles de blocs que en parlen. El comunicat s’ha difós per ràdio Euskadi (vegeu video) i a Vilaweb subtitulat al català.

El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero ha dit el que venien dient els primers polítics en parlar de la notícia. La posició del govern serà de “cautela y prudencia” i ha advertit que aquest procés de pau “será largo y difícil”. Desitja comptar amb totes les forces polítiques perquè tots són convocats al procés de pau. Ha afegit: “si antes nos unía el horror ante el espanto, confío que ahora nos una la esperanza, a todos y de verdad” Aquí, podreu escoltar aquestes paraules anunciades per la Cadena Ser. El Mundo ens ofereix la declaració que va fer després de la notícia.

Esperem que l’actuació del govern sigui l’adequada i que l’optimisme de molts espanyols, i especialment familiars de les víctimes, arribi a un procés de pau. Aquest és el començament del fi d’ETA.

ETA "Alto al fuego" I

Aquest es el text íntegre en castellà del comunicat d’ETA:

Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006.

El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.

Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro.

Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.

Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.

ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión.

Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.

ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia.

Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad.

La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.

Euskal Herrian, 2006ko martxoan

Euskadi Ta Askatasuna E.T.A.

PROVES CANGUR

Avui he fet les proves Cangur!. ¿Sabeu què és? Normalment, faig proves de ciència, socials, anglès, català...(que les faci no significa que m’agradi fer-les) Però avui ha tocat fer les proves Cangur. Anem al gra, explicaré què són, per a qui no ho sàpiga:

La prova Cangur és una particular prova de matemàtiques amb la voluntat d’esdevenir una festa de les Matemàtiques per promoure l’interès per les matemàtiques dels alumnes de secundària i batxillerat per mitjà de la participació en concursos de resolució de problemes.
És una prova d’àmbit Europeu que hi participen estudiants d’Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Polònia, Romania i Rússia, entre d’altres països. A Espanya, hi participen diversos districtes universitaris, com ara el de Valladolid o el de Catalunya.
A Catalunya a aconseguit una notable popularitat i cada any la participació augmenta. Arran d’això, es decidí també organitzar aquesta prova a les Illes Balears.
Aquesta prova Cangur es realitza en un dia i una hora comuns a tots els països que participen, consta d’un test de trenta preguntes de resposta tancada. Les trenta preguntes es divideixen en tres nivells segons el grau de dificultat. Cada curs que participa (4t ESO, 3r ESO, 1r BAT i 2on BAT) tenen una prova diferent. Només tens una hora i quart per fer-la.

A mi m’encanta fer aquesta prova per varies raons:
- No et jugues res: vas a divertir-te amb les matemàtiques, amb problemes que segurament mai t’havien proposat i que no li veus la solució tant fàcilment. Has de pensar.
- Es fan al matí: ¿Què vol dir això? Doncs, ¡que es perden hores de classe!. Quin alumne de qualsevol curs no vol perdre unes horetes de classe?
- Et fas preguntes: ¿Com poden ser tant curioses les “mates”?. No em surt res, ¿tant dolent sóc en les “mates”? ¿Com li estarà sortint al meu amic?
- A més, també pot influir el fet que el primer any que les vaig fer, vaig tenir la màxima nota dins del meu institut. Fet que em va alegrar molt i a contribuït a que esperi amb moltes ganes a l’any següent. És a dir, avui.

Però la veritat, cada any costen més! Diguem que quasi més de la meitat de preguntes no tenia ni idea de com solucionar-les, una quarta part, m’imaginava com es solucionava i després el resultat que em donava no estava en cap de les cinc possibilitat. El restant, el 25 %, estava segur al 90% que havia encertat.¡Penós!

Aquí, us deixo uns quants problemes per a que vegeu com eren i podeu donar la solució !Avera qui és el primer que els resolt!:

NIVELL 4T D’ESO

1. Quin nombre s’incrementa en un 500 % quan l’eleven al quadrat?

a) 6 b) 7 c) 8 d) 9 e) 10


2. Hem dibuixat el simètric del pentàgon regular OABCD (vegeu la figura) prenent com a eix de simetria la recte on reposa el costat OA (per exemple, el vèrtex D s’ha transformat en el punt D’) Seguidament, hem dibuixat el simètric del pentàgon obtingut respecte l’eix OD’ (per exemple, el vèrtex A’ = A s’ha transformat en A’’),etc. Quin és el nombre mínim de transformacions succesives que hem de fer perquè el pentàgon retorni a la posició inicial?

¿Què és un bloc?

¿No sabeu què és un bloc? ¿Per què s’acostuma a fer? i ¿Què s’hi escriu? ¿Creieu que aquest tema interessa, o és un rotllo? ¿O simplement? no és l’adequa’t per a un diari digital com Escoles en Xarxa. Però, com només em podreu respondre a les preguntes si el publico (ben lògic), el publicaré amb la por que caracteritza el bloquer abans de publicar el seu article, que d’això també en podríem parlar en un altre moment. Endavant.

Un bloc es podria definir, en poques paraules com l’espai web, d’un o diversos autors, amb una determinada temàtica; també pot emprar-se com a diari personal. Allò que caracteritza preferentment un bloc és la llibertat de l’autor per expressar-se com cregui convenient. ¿Vol dir això que es pot escriure qualsevol cosa? Doncs no, sempre s’ha de pensar abans de publicar un article, i també, abans de posar un comentari.

M’agradaria posar exemples perquè ho entengueu millor. Els blocs són polivalents i es poden trobar articles que persegueixen diversos objectius:

El joc (s’intenta jugar amb el lector, provocant-lo, a fi de treure-li la seva opinió).

La ironia (es diu el contrari d’allò que es vol donar a entendre).

La imaginació (escriure una història amb la col·laboració de tota la xarxa: oh, quina idea tan genial).

L’actualitat (informa sobre un tema actual).

Temes locals (majoritàriament interessa a persones d’un lloc concret).

Personals (aporta informació personal).

D’un tema concret (a alguns els interessarà i a altres no).

D’entrevistes.

D’opinió (poder treure una conclusió final o saber l’opinió exterior).

Polèmics, com el d’un Madrid-Barça.

Com heu vist, hi ha moltes formes i temes a escriure en un bloc i, per mi, totes són correctíssimes. Si us heu fixat, tots els enllaços porten a blocs de Escoles en Xarxa. Escoles en Xarxa no deixa de ser un bloc, crec jo, on es volen assolir molts d’aquest objectius. ¿Algú no hi està d’acord? Doncs sempre hi ha la possibilitat del contracomentari. Amb això vull indicar que podem trobar-hi molta diversitat, moltes idees, molts temes. I molta qualitat. Permet que s’intercanviïn opinions, que hi hagi crítiques, i són les coses que m’encanten dels blocs. També a vosaltres?

¿Per què s’acostuma a fer? Es poden trobar moltes excuses a l’hora de començar a fer un bloc. Perquè volen deixar-hi la poesia i les rimes, perquè es dedicaven a escriure i navegaven a Internet i aquesta era la millor manera d’unir les dues coses, perquè van llegir un article que els va agradar i volien escriure’n un altre de millor, per millorar l’expressió escrita i/o perquè la seva mare o la dóna li havien dit que si no feia un bloc que li trauria Internet, que era molt car — ho juro, ho he llegit! Jo m’he fet bloquer perquè m’agrada la informàtica i vull millorar la meva expressió escrita, o, per això, estic treballant en el meu bloc personal.

I tu, ¿per què t’has fet bloquer? ¿Què en penses del bloc en general i dels seus objectius? ¿I de la seva intencionalitat? ¿I de les seves motivacions?