divendres, de març 24, 2006

Ballant al carrer

Tres quarts de sis de la tarda. Ma mare m'obliga a apagar la mini-cadena. L'entenc, portava una bona estona amb el volum al màxim perqué havia trobat una cançó que portava temps volent-la escoltar i, ¡ es veu que la tenia al ordinador ! No us puc dir el títol perquè no me'l sé, al reproductor posava track 10 i encara no m'he preocupat per buscar el títol.
Però l'assumpte es que m'he tirat tota la tarda tatarejant-la. Doncs, a les 6 he sortit i com, a més a més, estava de molt bon humor. Anava pel carrer tatarejant-la, fluixet esclar. ¡ però també estava seguint el ritme amb les mans!.

Al mig camí em trobo una amiga i va i em diu:

- Rafa, ¿estàs ballant al carrer?

Dèu meu!! M'ha vist "ballant" al carrer. Haveure, aclarim, no era ballar (tampoc estic boig), es podria dir que estava seguint el ritme de la canço amb les mans. Millor no us ho imagineu. A la conversa, que no ha durat més de deu minut (sense comptar que l'han trucada al mòbil i m'he hagut d'esperar) m'ha repetit la mateixa pregunta quatre o cinc cops: Rafa, ¿estaves ballant al carrer? No sabia que respondre! Li podria dir que ha sigut espontàni i que a ella li donen atacs d'aquests cada quart d'hora però m'ho he callat. Ens hauríem bombardejat mútuament amb indirectes i alguna pregunteta d'aquestes que tenim sota la màniga. Sí, sí. Ella té ganes de bombardejar-me, ho sé, però jo en tinc més. Però no a acabat amb una guerra. Tenia pressa (quasi sempre tinc pressa), i sense voler vaig trobar una manera ràpida d'acabar la conversa. Vaig esplicar-li el test que havia fet a internet la nit abans, ahir, que em va passar un amic per fer-me una broma, cosa que va aconseguir. El test no era molt catòlic i la conversació va acabar així:

- Anda Rafa, veste'n! A mí no em parlis d'aquestes coses!!

jeje Imagineu-vos de que anava el test. Doncs, va ser la manera de tornar a la reraguàrdia i no començar la guerra que els dos bàndols desitjavem. Cadascú va anar-se'n pel seu costat. Jo vaig seguir tot el camí tatarejant la meva cançó. Estava molt content, ¡ Què vols que hi fagi !