Us presentu el meu pare noel en paracaigudes
dimarts, de desembre 19, 2006
dissabte, de desembre 16, 2006
Me gustan los catalanes / Gorga
Aquest text me'l va enviar per correu una amiga que quasi sempre esta ficant-se amb el meu català. El vaig trobar molt interessant, així que ho comparteixo amb vosaltres. Jo sóc castellanoparlant, però català, m'agraden els catalanes i molt més les catalanes. Sempre he pensat que tenen una manera de ser diferents dels altres, que m'agrada i sempre que vaig a veure l'avi a Granada és el tema de discussió (catalans i Catalunya), però sempre acabo jo guanyat. ¡VISCA CATALUNYA!
Ramón Chao
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament». Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
Això de que vinguin a casa a visitar-te porta unes conseqüències i el post anterior n'és una. Gorga, el monstre de l'espai, ha estat qui ma hackejat el blog! i ara vol que li ensenyi Flash per fer una pàgina web. Quan sàpiga, tremoleu xarxa que ve Gorga!
Ramón Chao
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament». Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
Això de que vinguin a casa a visitar-te porta unes conseqüències i el post anterior n'és una. Gorga, el monstre de l'espai, ha estat qui ma hackejat el blog! i ara vol que li ensenyi Flash per fer una pàgina web. Quan sàpiga, tremoleu xarxa que ve Gorga!
divendres, de desembre 15, 2006
dijous, de desembre 14, 2006
Et faré callar!
Aquests dies d'estar-se fins les dues o més de la nit estudiant, que es quan hi ha un silenci magnífic que sembla que el món es pari, era pertorbat pel argggarggg (millor expressat, impossible) del meu ordinador. Doncs després de la setmana d'exàmens i ara que ve nadal he pensat en fer-li un regalet al ordinador, el farem callar! Aleshores, vaig parlar de negocis amb el meu veí, que es dedica al modding, vam obrir-lo i dos ventiladors vam quedar en canviar-los, semblava que eren els causants. S'encarreguen per internet i en pocs dies ja els tenim aquí per instalar-los, els posem i sorpresa!: l'ordinador encara feia argggarggggTornem a obrir-lo i mirant-lo una mica més a fons ens ha n'adonem que la targeta gràfica (per cert, nova de fa poc) té un mini-ventilador que és el que fa tot el soroll!, semblant al de la foto. El vam parar, el vam treure, vam treure més pols del que mai havia vist... però seguia fent aquell soroll.
Aquest és el punt on recorres els foros per veure si algú li ha passat el mateix. Sí que hi havia gent amb el mateix cas, però la conclusió era que no es podia canviar el ventilador perquè no serveix de res i o hem compro un dissipador que són 35 € o et compres una targeta nova. Al final tot és anar posant diners a sobre, perquè té pinta de que el dvd també s'haurà de canviar.
dimarts, de desembre 05, 2006
Sigueu feliços!
S'ha acabat la setmana d'exàmens i que millor que celebrar-ho al blog amb una cançoneta! Sigueu feliços!
dissabte, de desembre 02, 2006
Nou look pel blog!
Fa temps que tenia ganes de canviar el blog, m'avorria sempre el mateix color i la mateixa forma. Aquesta tarda tenia i tinc molta feina, principalment estudiar, però necessitava desconectar. M'he oblidat de tot, i aquest és el resultat. Tot i així, no estic molt convençut; per això s'he m'ha ocorregut posar una enquesta per veure si us agrada el nou disseny.Critiqueu, critiqueu; no us talleu!
dimecres, de novembre 29, 2006
Diego campió!
El diumenge anava a posar-ho, però els del Capgròs se m'han adelantat. Aprofito i copio la notícia. Enhorabona!
El mataroní Diego Aguilar es va proclamar, el passat cap de setmana, campió del Campionat d'Espanya d'Escacs per a Cecs celebrat a Còrdova. En total hi van participat 47 escaquistes cesc i deficients visuals procedents d'arreu de l'estat i d'Andorra. Aguilar va aconseguir la primera posició, seguit de l'andorrà Eduardo Desanjosé i el tarragoní Manel Palacios, segon i tercer respectivament.
Diego Aguilar, que compagina les competicions d'escacs amb la seva feina de venedor del cupó de l'ONCE a Mataró, va rebre el premi de mans del president de la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs i Deficients Visuals, Justo Reinares, i el director administratiu de l'ONCE a Còrdova, Antonio Casado.
NOTA: Només falta dir que juga al Cerdanyola Mataró d'Escacs!
El mataroní Diego Aguilar es va proclamar, el passat cap de setmana, campió del Campionat d'Espanya d'Escacs per a Cecs celebrat a Còrdova. En total hi van participat 47 escaquistes cesc i deficients visuals procedents d'arreu de l'estat i d'Andorra. Aguilar va aconseguir la primera posició, seguit de l'andorrà Eduardo Desanjosé i el tarragoní Manel Palacios, segon i tercer respectivament.
Diego Aguilar, que compagina les competicions d'escacs amb la seva feina de venedor del cupó de l'ONCE a Mataró, va rebre el premi de mans del president de la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs i Deficients Visuals, Justo Reinares, i el director administratiu de l'ONCE a Còrdova, Antonio Casado.
NOTA: Només falta dir que juga al Cerdanyola Mataró d'Escacs!
SETMANA D'EXÀMENS
Avui ha començat la temida setmana d'exàmens. Dos exàmens per dia, alguns bastant "durillos". És el primer dia i crec que ja puc preveure que apendré una cosa quan s'acabi: "Estudiar el dia abans no serveix"
diumenge, de novembre 19, 2006
BULLING / KORFBAL
Què està passant? Què és això de que cada setmana escoltem al telediari el nom d'un nen més afectat pel "bulling", una víctima més de violència de gènere. Però... collons.. què està passant? Hauriem de reflexionar una mica més ¿no? El nivell d'estudis baixa, a les classes de la ESO ja no són 4 suspesos, no, són 4 aprovats. I jo no crec en això de que els 4 aprovats tinguin el mateix nivell que si es trobessin en una classe on tothom anés per feina, perquè l'ambient ho condiciona tot: les ganes que tinguis de fer una feina, l'afán de voler superar a un altre, l'actitud del professor davant la classe... I ara, a sobre, apareix el "bulling". Segur que abans ja hi era, imagino que recordareu (els que sou més grans) aquell nen/a que sempre us estava molestant, però ara és pitjor. ¿Perquè serà? Jo em faig aquesta pregunta i no puc treure una resposta clara, però sí que observo algunes coses i començo a pensar. Abans l'educació era més estricta, a l'escola s'anava a aprendre i sembla ser que els joves s'ho prenien més en serio que ara. No vull dir amb això que es torni a ser estricta, sino que hi han uns límits que no s'han d'atravessar i el més important, saber que a l'escola es va principalment i exclusivament a apendre, a fer amics, a lligar si es pot... però mai, mai a dedicarte a molestar, pegar o maltractar un company.
Dins una classe hi ha de tot, el "xulu", el "guapo", la "pija"," l'empolló", el "llest", el "tonto", el "tímid"... però tots sóm companys i ens hem de respectar. El "que es parla amb tothom", intentar que el "tímid" no es trobi sol, el "llest" (que no li costa) intentar ajudar els altres, el "tonto" esforçarse... i podriem seguir. Però no actuem amb violència si us plau, a d'haver-hi bon rotllo i sinó, talla amb els mals rotllos, però no actuïs amb violència.
ELINK: Entrevista interesant sobre el "bulling"
Korfbal !NECESSITEM NOIES!
Pot ser no heu sentit a parlar d'aquest esport, és bastant minoritari. Un professor d'educació física que havia visitat Holanda i l'havia vist, se'l va ensenyar als seus alumnes. Desde aquell dia s'està expandint per Catalunya, fins i tot, tenim una selecció catalana de Korfbal. Jo jugo a l'IES Thos i Codina i necessitem, urgentment, dues noies per poder començar la lliga. És molt difícil trobar algú interessat, a mí normalment em diuen que no directament només pel nom extrany que té, que mai l'havien sentit. Però us confeso que és un esport molt bonic, on es juga molt en equip (principalment no es pot jugar individual perquè amb la pilota no et pots moure), hi ha molt bon rotllo el nostre equip, els entrenadors (Clara i Raul) són apart de bons entrenadors, bones persones, simpàtiques i series quan ho han de ser. Ho fan per gust i per el futur de l'esport i només reben la satisfacció de fer-ho bé, i seria una pena que l'equip s'enfonsés per falta de jugadors.
Qui estigui interesat, si us plau que m'ho digui i li aseguro que no s'arrepentirà. El meu email és rafalive@gmail.com.
LINK: Últim article sobre korfbal al capgrós on es parla del nostre equip.
Dins una classe hi ha de tot, el "xulu", el "guapo", la "pija"," l'empolló", el "llest", el "tonto", el "tímid"... però tots sóm companys i ens hem de respectar. El "que es parla amb tothom", intentar que el "tímid" no es trobi sol, el "llest" (que no li costa) intentar ajudar els altres, el "tonto" esforçarse... i podriem seguir. Però no actuem amb violència si us plau, a d'haver-hi bon rotllo i sinó, talla amb els mals rotllos, però no actuïs amb violència.
ELINK: Entrevista interesant sobre el "bulling"
Korfbal !NECESSITEM NOIES!
Pot ser no heu sentit a parlar d'aquest esport, és bastant minoritari. Un professor d'educació física que havia visitat Holanda i l'havia vist, se'l va ensenyar als seus alumnes. Desde aquell dia s'està expandint per Catalunya, fins i tot, tenim una selecció catalana de Korfbal. Jo jugo a l'IES Thos i Codina i necessitem, urgentment, dues noies per poder començar la lliga. És molt difícil trobar algú interessat, a mí normalment em diuen que no directament només pel nom extrany que té, que mai l'havien sentit. Però us confeso que és un esport molt bonic, on es juga molt en equip (principalment no es pot jugar individual perquè amb la pilota no et pots moure), hi ha molt bon rotllo el nostre equip, els entrenadors (Clara i Raul) són apart de bons entrenadors, bones persones, simpàtiques i series quan ho han de ser. Ho fan per gust i per el futur de l'esport i només reben la satisfacció de fer-ho bé, i seria una pena que l'equip s'enfonsés per falta de jugadors.
Qui estigui interesat, si us plau que m'ho digui i li aseguro que no s'arrepentirà. El meu email és rafalive@gmail.com.
LINK: Últim article sobre korfbal al capgrós on es parla del nostre equip.
dimecres, de novembre 15, 2006
Aquests si que s'ho passen bé...
"Barbie Girl"
Hi Barbie
Hi Ken!
Do you wanna go for a ride?
Sure Ken!
Jump In...
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
I'm a blond bimbo girl, in the fantasy world
Dress me up, make it tight, I'm your dolly
You're my doll, rock'n'roll, feel the glamour in pink,
kiss me here, touch me there, hanky panky...
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
(uu-oooh-u)
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Make me walk, make me talk, do whatever you please
I can act like a star, I can beg on my knees
Come jump in, bimbo friend, let us do it again,
hit the town, fool around, let's go party
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Oh, I'm having so much fun!
Well Barbie, we're just getting started
Oh, I love you Ken!
Hi Barbie
Hi Ken!
Do you wanna go for a ride?
Sure Ken!
Jump In...
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
I'm a blond bimbo girl, in the fantasy world
Dress me up, make it tight, I'm your dolly
You're my doll, rock'n'roll, feel the glamour in pink,
kiss me here, touch me there, hanky panky...
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
(uu-oooh-u)
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Make me walk, make me talk, do whatever you please
I can act like a star, I can beg on my knees
Come jump in, bimbo friend, let us do it again,
hit the town, fool around, let's go party
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Oh, I'm having so much fun!
Well Barbie, we're just getting started
Oh, I love you Ken!
diumenge, de novembre 05, 2006
I'm sorry
"Ostias" un article nou!... segurament això serà el primer que els hi vindrà al cap als que acostumen a entrar per qui, amb la "ilusió" de trobar alguna cosa, i ja fa bastants dies que res de res. La veritat es que es un rotllo quan entres un munt de vegades al mateix blog i veus que mai actualitza, per això, sento no ser tant regular en actualitzar.
D'idees en tinc moltes, però ja sabeu, ara a esperar que s'apliquin. Porto molt de temps amb la idea d'escriure sobre uns temes que vaig llegint a una enciclopedia de psicologia que estem col·leccionant i, hi han temes tant interessants com la motivació, l'aprenentatge, la memoria, els amors... Però per falta d'organització, de temps o de jo que sé... encara no he trobat el moment. ¡Però estic viu, sa i estalvi, a vegades content a vegades trist... que hi farem!, pero estic.
He plagiat d'alguns blogs, com el de la Joana, això de posar el llibre que estás llegint a la dreta. Estic engrescat en dos, i tres si comptem el d'Antologia de Poesia Catalana (obligatori al BAT). Una breve historia de casi todo, me l'han deixat i és bastant graciós. M'ho paso bé llegint l'historia del món i l'univers amb aquest to tant humorístic. Després, Matemáticas... ¿estás ahi?, és un llibre que em van regalar, sobre curiositats de mates, que ja en sí mateix m'agraden. Buscant la foto he descobert que es troba en pdf, així que si li voleu fer una ullada!, ja m'esplicareu.
D'idees en tinc moltes, però ja sabeu, ara a esperar que s'apliquin. Porto molt de temps amb la idea d'escriure sobre uns temes que vaig llegint a una enciclopedia de psicologia que estem col·leccionant i, hi han temes tant interessants com la motivació, l'aprenentatge, la memoria, els amors... Però per falta d'organització, de temps o de jo que sé... encara no he trobat el moment. ¡Però estic viu, sa i estalvi, a vegades content a vegades trist... que hi farem!, pero estic.
He plagiat d'alguns blogs, com el de la Joana, això de posar el llibre que estás llegint a la dreta. Estic engrescat en dos, i tres si comptem el d'Antologia de Poesia Catalana (obligatori al BAT). Una breve historia de casi todo, me l'han deixat i és bastant graciós. M'ho paso bé llegint l'historia del món i l'univers amb aquest to tant humorístic. Després, Matemáticas... ¿estás ahi?, és un llibre que em van regalar, sobre curiositats de mates, que ja en sí mateix m'agraden. Buscant la foto he descobert que es troba en pdf, així que si li voleu fer una ullada!, ja m'esplicareu.
divendres, d’octubre 27, 2006
SALÓ DEL MANGA
Amb aquesta super portada de Mimosin!, el meu amic Oriol vendrà un fanzine al XII Saló del Manga. És aquest cap de setmana a La Farga de l'Hospitalet, si aneu ja sabeu per on passar, i si dieu que aneu de la meva part, us farà un autògraf!
dimarts, d’octubre 24, 2006
BERLÍN
Llegeixo al darrer butlletí del CENTRE D'ESTUDIS JORDI PUJOL la següent notícia:
M'ha fet recordar una cosa que vaig dir al viatge a Berlín que deia algú així:
- Quanta "pasta" deuen haver necessitat per fer tot això!
La meva intuició no falla, van necessitar "pasta" per fer aquells edificis titanics i fabulosos, i ara, han de tornar-la.
Berlín, sexi i no tan pobre
Berlín, la capital d’Alemanya i la ciutat cultural de moda a Europa, acumula un deute de 60.000 milions d’euros. Els setze länder i el govern federal estan obligats, per llei, a proporcionar-se suport financer mutu, però el Tribunal Constitucional va dictaminar que Berlín pot i ha de sortir de la seva situació financera pels seus propis mitjans. El governador de Berlín, Klaus Wowereit, va llançar el lema per promocionar Berlín “pobre, però sexi”. El jutge Hassemer va afegir, per denegar la petició d’ajut sol•licitada als altres länder, que “Berlín és tan sexi perquè no és tan pobre”. Els länder, i especialment Baviera, han celebrat aquesta sentència del tribunal competent.
M'ha fet recordar una cosa que vaig dir al viatge a Berlín que deia algú així:
- Quanta "pasta" deuen haver necessitat per fer tot això!
La meva intuició no falla, van necessitar "pasta" per fer aquells edificis titanics i fabulosos, i ara, han de tornar-la.
dijous, d’octubre 19, 2006
Donar sang, és donar vida.
Dijous 19 d'Octubre a l'IES Damià Campeny
de 17 a 21 h
de 17 a 21 h
Al Banc de Sang i Teixits li calen més de 1000 donacions de sang al dia per tal de garantir que tots tinguem sang quan ho necessitem
- Per a intervencions quirúrgiques.
- Per a tractaments oncològics.
- Per a trasplantaments.
- En cas d'accidents greus.
Cada dia els hospitals truquen a aquest banc de sang per fer les seves comandes de sang, però
quasi sempre no tenen la suficient i es creen grans llistes d'espera per falta de sang. No costa res donar sang, donar sang és donar vida. Així que els que podeu, jo encara no perquè tinc menys de 18 anys, us animu a que aneu avui Dijous 19 d'Octubre a l'IES Damià Campeny (Plaça dels Bous, s/n) de 17 a 21 h per a donar una mica de vida, penseu si algun cop sou vosaltres els que la necessiteu i us trobeu en aquestes llarguíssimes llistes d'espera.dijous, de setembre 28, 2006
Google Earth is watching you!
Ara haurem de tenir cuidado del que fem a les terraces privades, perquè GOOGLE EARHT ens vigila. Aquesta foto és d'un poble d'Holanda que es diu Haia i ja veieu, la pobre dona esta tal i com va arribar al món. Qui li diria a ella que per sortir una tarda a pendre el sol sortiria en una versió del Google Earth disponible gratuïtament per tots els internautes, que ja en som uns quants.
dimarts, de setembre 19, 2006
BATXILLERAT
"Fins ara heu passat per dues etapes importants a la vostra vida" Així va començar un professor la primera clase de Batxillerat. Ben cert, i es referia al pas de Primària a l'ESO i ara, de L'ESO al Batxillerat.
Quan em va tocar fer el primer pas el més difícil va ser escollir el centre on anar. Hi barrejava tres noms: Campeny, Satorras i per últim, el Thos i Codina. Sense pensar-ho molt aquest era el meu primer ordre de preferència, influenciat per on anaven els amics, la fama de l'institut, la proximitat... Doncs tot això va canviar. Vaig anar a les portes obertes dels tres, on crec que hauria d'anar-hi més gent, almenys per curiositat (al Thico sempre hi havia pica-pica). Les meves idees van canviar, el Thos i Codina va anar de cap al primer lloc. El trobava maco, un gran pati, bones aules i un molt bon ambient. En aquells anys la fama del Thos i Codina diguem-ne que no era molt bona, però jo tenia un presentiment de que el que estava fent ho feia bé. Era petit, però eixerit! Al final no vaig anar-hi sol, 6 amics també, millor.
Al cap dels anys, els amics que temies perdre; efectivament, els perds. Se'n salven pocs, però fas amics nous i a vegades altres tipus d'amics/gues ("edad del pavo"), però això són figues d'un altre paner.
Ja s'ha acabat l'ESO i a mi m'agrada fer un balanç. En quant a l'ESO en si, penso que ara que porto una setmaneta al Batxillerat, això que és tant dur i a molta gent li fa por, si a la Secundària es donés una mica més de "canya" es miraria amb altres ulls. Aquest és el meu judici de valor. Després, per mi el millor centre per fer l'ESO serà sempre el Thos i Codina, tampoc el puc comparar amb cap altre. He acabat molt content; guardo records, experiències, colònies, amics... Tots tindran la seva part bona i dolenta. En uns et preparen millor per algunes coses que per altres, això ho estic notant ara que som de diferents centres. Al cap i a la fi, és el centre on has passat l'ESO, i aquesta és una etapa molt bonica. Hem poso una mica sentimental perquè ara he hagut de marxar al Campeny.
Això de marxar si que ha estat molt difícil, moltíssim. No es normal marxar d'un públic a un altre, però el per què són un cúmul de coses que m'han fet pendre aquesta desició. Igual que em va passar fa 4 anys, crec que és l'encertada i ja farem el balanç d'aqui uns anyets. Porto una setmana i no podria parlar gaire d'aquesta etapa, però ja he notat el canviàs. Estem perquè volem, t'ensenyen conceptes que te'ls has d'apendre (a l'ESO podies passar una mica), esforç, treball diari... Estic content i motivat, per ara. Per cert, el Campeny està bastant bé, com qualsevol altre. Bon ambient, bona gent, divertit quan ho ha de ser... l'única pega que li trobo però, es que està al centre!, després fins a Rocafonda és pujada i amb els llibres a l'espatlla fa una mandra.
Quan em va tocar fer el primer pas el més difícil va ser escollir el centre on anar. Hi barrejava tres noms: Campeny, Satorras i per últim, el Thos i Codina. Sense pensar-ho molt aquest era el meu primer ordre de preferència, influenciat per on anaven els amics, la fama de l'institut, la proximitat... Doncs tot això va canviar. Vaig anar a les portes obertes dels tres, on crec que hauria d'anar-hi més gent, almenys per curiositat (al Thico sempre hi havia pica-pica). Les meves idees van canviar, el Thos i Codina va anar de cap al primer lloc. El trobava maco, un gran pati, bones aules i un molt bon ambient. En aquells anys la fama del Thos i Codina diguem-ne que no era molt bona, però jo tenia un presentiment de que el que estava fent ho feia bé. Era petit, però eixerit! Al final no vaig anar-hi sol, 6 amics també, millor.
Al cap dels anys, els amics que temies perdre; efectivament, els perds. Se'n salven pocs, però fas amics nous i a vegades altres tipus d'amics/gues ("edad del pavo"), però això són figues d'un altre paner.
Ja s'ha acabat l'ESO i a mi m'agrada fer un balanç. En quant a l'ESO en si, penso que ara que porto una setmaneta al Batxillerat, això que és tant dur i a molta gent li fa por, si a la Secundària es donés una mica més de "canya" es miraria amb altres ulls. Aquest és el meu judici de valor. Després, per mi el millor centre per fer l'ESO serà sempre el Thos i Codina, tampoc el puc comparar amb cap altre. He acabat molt content; guardo records, experiències, colònies, amics... Tots tindran la seva part bona i dolenta. En uns et preparen millor per algunes coses que per altres, això ho estic notant ara que som de diferents centres. Al cap i a la fi, és el centre on has passat l'ESO, i aquesta és una etapa molt bonica. Hem poso una mica sentimental perquè ara he hagut de marxar al Campeny.
Això de marxar si que ha estat molt difícil, moltíssim. No es normal marxar d'un públic a un altre, però el per què són un cúmul de coses que m'han fet pendre aquesta desició. Igual que em va passar fa 4 anys, crec que és l'encertada i ja farem el balanç d'aqui uns anyets. Porto una setmana i no podria parlar gaire d'aquesta etapa, però ja he notat el canviàs. Estem perquè volem, t'ensenyen conceptes que te'ls has d'apendre (a l'ESO podies passar una mica), esforç, treball diari... Estic content i motivat, per ara. Per cert, el Campeny està bastant bé, com qualsevol altre. Bon ambient, bona gent, divertit quan ho ha de ser... l'única pega que li trobo però, es que està al centre!, després fins a Rocafonda és pujada i amb els llibres a l'espatlla fa una mandra.
diumenge, de setembre 10, 2006
"Se acabó lo que se daba"
Això ja s'acaba, em refereixo a les meves vacances. Dos dies em queden per començar el batxillerat. Ara hauré de canviar molts dels meus hàbits. Una mica d'estudi cada dia no m'anirà malament i això de quedarme fins tard amb l'ordinador, ni parlar-ne. Tot això ho feia abans, però perqué podia, ara si segueixo aniré de cul i vull esforçarme al màxim per treurem un bon batxillerat. Aquests últims dies han estat bastant bé, aprofitant-los al màxim.Fa dies que vaig anar al meu primer, i espero que no sigui l'últim, concert de Lax'n'Busto. Aquest grup 
català m'encanta, sense voler et trobes cantant les seves cançons com si res. També a Calella a passar el dia pels seus carrers plens de botigues i aquest cap de setmana, aprofitant la concentració de tuning al Circuit de Catalunya i per tant, el baix preu de l'entrada (12 € amb el carnet jove) he anat amb un amic a fer un tomb i a veure els cotxes, la carrera, els espectacles i, com no, les noies amb paraigües que passejen.
català m'encanta, sense voler et trobes cantant les seves cançons com si res. També a Calella a passar el dia pels seus carrers plens de botigues i aquest cap de setmana, aprofitant la concentració de tuning al Circuit de Catalunya i per tant, el baix preu de l'entrada (12 € amb el carnet jove) he anat amb un amic a fer un tomb i a veure els cotxes, la carrera, els espectacles i, com no, les noies amb paraigües que passejen.Intentaré escriure algu més interessant a la proxima.
FOTOS: Concert de Lax'n'Busto i Maxitung a Montmeló.
dimarts, de setembre 05, 2006
Mataróneta
Avui m'ha arribat el Butlletí municipal, el mésmataró, que la web de l'ajuntament ens la ofereix en pdf cada mes des de aquesta plana. Es parla bastant de la nova iniciativa de l'Ajuntament per la nova gestió de la brossa, incorporant nous serveis, nou maquinari i més personal, 135 treballadors. Ho trobo una bona iniciativa, que comporta una barbaritat de diners, 7.300.093,72 € anuals durant 8 anys. Però els impostos dels ciutadans estan per gastar-los en la millora de la ciutat i aquesta és una bona manera. Recordo, i en Joan Antoni ho explica millor, que aquest any la companyia d'Aigües de Mataró ha rebut un premi per la seva trajectòria durant els 25 anys passats. Tot va començar per una iniciativa com l'actual de neteja, així que confio que aquesta també serà positiva.
Però ara us explicaré el que ha passat al meu carrer, Ciutat de Tàrrega, durant les últimes hores. Per això, primer us ensenyo una fotografia:
El contenidor que es veu llençat a terra es podria dir que ja està acostumat a ser-hi. A Sant Joan sempre i a vegades, no sé perquè, algunes persones de nit es dediquen a tirar-lo al terra. La meva mare quasi sempre és "testimoni" d'aquests fets i quan em llevo i el torno a veure al terra, és ella qui m'informa.
Doncs, aquesta nit també ha caigut però el culpable era de més embargadura. Sí, el camió de la brossa la tirat però el que he trobat curiós ha estat que el conductor ni s'ha immutat. El contenidor s'ha quedat allà i ell ha passat de llarg. Potser no és la seva feina, seguim amb la història...
Una hora més tard, passaven els encarregats de la recollida de voluminosos. Aquests que van amb un camionet i que s'han de baixar del cotxe per fer la seva feina. S'han baixat, i tant!, han recollit el que havien de recollir i s'han marxat. I que passa amb el contenidor?
Passaven les hores i fins dos quarts de dues, que estic despert per veure la celebració de la Selecció Espanyola de Bàsquet i l'incendi que s'està produint, passa un camionet petit amb un senyor només. Aquest s'ha baixat amb tota la mala ostia i cagant-se en la mare d'algú... i, per fi, ha posat correctament el contenidor. Segur que el tindria "fixat" i per això estava de mala llet. O potser per que ho podrien haver fet els seus companys quan hi van passar pel costat. Però bueno, només era un anècdota que m'ha fet pensar en la mataróneta.
Per cert, el símbol de mataróneta m'agrada bastant.
Però ara us explicaré el que ha passat al meu carrer, Ciutat de Tàrrega, durant les últimes hores. Per això, primer us ensenyo una fotografia:
El contenidor que es veu llençat a terra es podria dir que ja està acostumat a ser-hi. A Sant Joan sempre i a vegades, no sé perquè, algunes persones de nit es dediquen a tirar-lo al terra. La meva mare quasi sempre és "testimoni" d'aquests fets i quan em llevo i el torno a veure al terra, és ella qui m'informa.
Doncs, aquesta nit també ha caigut però el culpable era de més embargadura. Sí, el camió de la brossa la tirat però el que he trobat curiós ha estat que el conductor ni s'ha immutat. El contenidor s'ha quedat allà i ell ha passat de llarg. Potser no és la seva feina, seguim amb la història...
Una hora més tard, passaven els encarregats de la recollida de voluminosos. Aquests que van amb un camionet i que s'han de baixar del cotxe per fer la seva feina. S'han baixat, i tant!, han recollit el que havien de recollir i s'han marxat. I que passa amb el contenidor?
Passaven les hores i fins dos quarts de dues, que estic despert per veure la celebració de la Selecció Espanyola de Bàsquet i l'incendi que s'està produint, passa un camionet petit amb un senyor només. Aquest s'ha baixat amb tota la mala ostia i cagant-se en la mare d'algú... i, per fi, ha posat correctament el contenidor. Segur que el tindria "fixat" i per això estava de mala llet. O potser per que ho podrien haver fet els seus companys quan hi van passar pel costat. Però bueno, només era un anècdota que m'ha fet pensar en la mataróneta.
Per cert, el símbol de mataróneta m'agrada bastant.
dijous, d’agost 31, 2006
HAPPY BLOG DAY
Avui 31-08, i desde l'any passat, és el dia mundial dels blocs. L'iniciativa parteix d'un blogger israelià i consisteix en endinsar-te en la xarxa, més que de costum, per trobar cinc blocs nous i que hagis conegut aquest mateix dia, i que et semblin interessants, esclar. Doncs, al ataque!Loliplanet: Una parella de catalans, en Pep i la Cris, no poden arribar a vells sense fer la volta al món. Doncs, avui fa 441 dies que van decidir fer les maletes i començar l'aventura. Amb fotografies, escrits i una web molt maca relaten el seu viatge, i a sobre en català.
Ideas para salirte con la tuya: Un blog interessant sobre psicología. Com influir en la teva ment i en la dels altres. Hi han posts que parlan de reconèixer les persones quan menteixen, de com recordar alguna cosa que la teniem a la "punta de la llengua". Curiós i original.
Entre tankas: Un dia després de rebre el premi de poesia per presentar tres tankes, formant un poema. Em trobo aquest bonic blog ple d'aquest tipus de poesia japonesa.
Bakingsheet: ¿Per qué no un blog en anglès? Receptes per fer tota varietat de menjar. Des d'una Hamburger fins a una French Toast. I les fotos ja conviden a fer-hi una ullada. Umm...
El blog para aprender inglés: Amb unes bones explicacions i so inclós, aquest blog t'ajuda a apendre anglès, l'idioma internacional i que jo trobo molt important conèixer. Pels que al obrir l'anterior l'han tancat ràpidament, ¡aquest és el seu blog!.
1, 2, 3, 4 i 5 feina feta.
Happy Blog Day!
MARTA
Foto: Extreta del seu space sense permís, quan la vegi em matarà jejeje
Aquesta fantàstica noia, amiga de confiança i una gran persona, avui comença una aventura, o com li vulgueu dir. 10 mesos a Alemanya que segur que mai oblidarà. Ho fa amb una asociació d'intercanvi d'estudiants per tot el món, que ara mateix no recordo ni la web ni el nom. Farà el 4t d'ESO, que allà no se'n diu així. Sense conèixer gairebé l'idioma, amb un altre familia (que ahir em va dir que tindria 4 "germanes", no vegis!), un altre país, un altre ambient... La veritat, que s'ha de ser emprenedor i valent.
Des de aquí, li desitjo un bon viatge i una molt bona estança durant els deus mesos.
Des de aquí, li desitjo un bon viatge i una molt bona estança durant els deus mesos.
FINS AVIAT MARTA!
dimecres, d’agost 30, 2006
ENS ESPANTA ENFRONTAR-NOS-HI?
Foto: Trofeu de poesia. Ja en tinc 24!Aquesta nit m'han donat el 1er Premi del concurs de Poesía de la festa major de Cirera, dintre de la categoría B. El poema presentat ja el vaig publicar al bloc fa un temps. Buenu, més que un poema, és un tanka. Recordo que vam aprofitar que hi havia aquest concurs per escriure cadascú una tanka, que la estàvem estudiant en aquell moment, i presentar-la. Quasi tots els meus companys escribien sobre l'amor, el romanticisme, etc. I van escriure coses molt bones!, pero jo vaig decidir-me per un altre tema:
ENS ESPANTA ENFRONTAR-NOS-HI?
Fan feines dures
que als anys joves que tenen
no es corresponen
Ànimes silenciades
i vides esguerrades
Uns esclaus semblen,
temps molt antics que tornen.
Sense família,
sol·litud, amor falta.
No hi ha petó de mare.
Els dies passen
¿ens espanta enfrontar-nos-hi?
No girem cua.
Fem front a aquest problema
donant per ells la cara.
Estic content i agraït. Visca Cirera!
Fan feines dures
que als anys joves que tenen
no es corresponen
Ànimes silenciades
i vides esguerrades
Uns esclaus semblen,
temps molt antics que tornen.
Sense família,
sol·litud, amor falta.
No hi ha petó de mare.
Els dies passen
¿ens espanta enfrontar-nos-hi?
No girem cua.
Fem front a aquest problema
donant per ells la cara.
Estic content i agraït. Visca Cirera!
dissabte, d’agost 26, 2006
MEME
La Joana, una dona que em cautiva amb les seves paraules i el seu esperit guerrer, m'ha ficat en una cosa que desconeixia, un Meme. Investigant una mica m'he adonat que n'hi ha de molts tipus de Memes, a mí m'ha tocat d'anomenar tres blocs interesants, originals o simplement, que m'agradin. Si no fos perqué m'he l'envia la Joana, ella estaria la primera de la llista. ¿Sabeu quan un "desconegut" us fa el primer comentari al bloc? Et dóna una alegria! Doncs ella va ser la primera desconeguda, per això l'aprecio tant i m'encanta el seu bloc.
Intentaré no repetir-ne cap ja dit i ser una mica original:
En Pau:
En el seu blog secret acostuma a publicar poemes molt bonics i a fer reflexions bastant encertades. A més, toca molt bé l'acordeó!
En Xaubet:
Amic que sempre és agradable parlar amb ell i en el seu bloc pot parlar-te del que ha fet durant el dia, uns acudits per riure un rato o parlar de política com ell sap.
L'Encarna:
Dona jubilada però una gran treballadora i com comenta la Joana al post que li va dedicar, amb unes ganes inmenses d'apendre coses. A mí en sorprent moltíssim. Conec persones de la seva edat que coneixen quatre coses dels ordinadors i d'internet, però d'aquí a posar-se a publicar un bloc. ¡Això ja és massa! Felicitats Encarna!
Ara toca pasar el mort a algú i seguir amb aquesta cadena que la trobo una molt bona idea d'anar coneixent nous blocs. Li passo el Meme en Pau, així li dono una mica de feina, en Joan Antoni Baron, segur que a part d'escriure bé, també descobreix nous blocs diariament i a en Ramon Bassas, perqué no le vist cap Meme en el seu bloc i trobo interessant que ho fagi.
divendres, d’agost 18, 2006
CALDEA / QUEEN
CALDEA
Com a casa, no s'està enlloc. El primer dia a Andorra, ja estava cansat de tantes botigues i tanta gent. Sóc dels que els hi agrada la tranquil·litat i en aquestes dates no pots anar a cap lloc "turístic", per molta tranquil·litat que t'ofereixin. A sobre estavem allotjats a un hotel del carrer principal, que sino recordo malament es deia Meritxell, nom de la verge d'Andorra la vella. Hi havien botigues a tots costats, de roba (zaras, mangos...), d'aparells electrònics, supermercats, etc. Això de que tot és més barat, com no sigui en el famós supermercat "El Mamut", que no vam poder anar, al carrer on estavem res de res.
Com a casa, no s'està enlloc. El primer dia a Andorra, ja estava cansat de tantes botigues i tanta gent. Sóc dels que els hi agrada la tranquil·litat i en aquestes dates no pots anar a cap lloc "turístic", per molta tranquil·litat que t'ofereixin. A sobre estavem allotjats a un hotel del carrer principal, que sino recordo malament es deia Meritxell, nom de la verge d'Andorra la vella. Hi havien botigues a tots costats, de roba (zaras, mangos...), d'aparells electrònics, supermercats, etc. Això de que tot és més barat, com no sigui en el famós supermercat "El Mamut", que no vam poder anar, al carrer on estavem res de res.El que sí que va valer la pena van ser les tres hores als banys de Caldea. Uh... quina relaxació! L'aigua calenteta i les vistes a la muntanya, una relació excel·lent. Al tornar, vam parar a Sant Quirze de Bésora, on vaig menjar les millors mongetes amb butifarra de la meva vida. oh!... quines mongetes. El restaurant es deia Esport i està al costat de l'hotel Sant Quirze de Bésora, espero tornar qualsevol dia perqué val molt la pena.
QUEEN
I ara, durant 4 dies tenim a casa una reina. La Queen, la gossa d'una amiga que està de vacances i m'encuido d'ella aquests dies. No li ha costat adaptar-se al nou ambient i a les noves cares. L'amor que et donen aquests animals és increible, no sé com hi ha gent capaç d'abandonar-los i moltes vegades és simplement perqué no saben on deixar-lo a l'estiu quan surten de vacances o a setmana santa.
¡Casi 100.000 gossos es van abandonar a Espanya al 2005!
"Hasta que el hombre no sienta como suyo el dolor que él mismo produce a los animales, no será de verdad hombre"
(Antonio Gala)
"Hasta que el hombre no sienta como suyo el dolor que él mismo produce a los animales, no será de verdad hombre"
(Antonio Gala)
dissabte, d’agost 12, 2006
VACANCES
Haig de ser breu, perqué s'ha de dormir per estar demà apunt per sortir de bon matí cap a Andorra. Sí, un altre bloguer que se'n va de vacances. Exactament a Caldea, on están els famosos banys. La veritat, aquests dies no en tinc moltes ganes d'anar-m'en. Estic passant uns dies molt feliços aquí, a Mataró. Aquest estiu está sent inolvidable i tinc la impressió que curt, cosa que mai m'havia passat. Així que aprofitaré al màxim aquests 4 dies de relax per Andorra i tornaré amb més ganes de fer coses.
Fins aviat
SÓC FELIÇ
Sóc feliç amb tu,
i només amb tu.
T’havia de deixar per saber-ho,
m’havia sentit feliç sense tu,
però he tornat
i ara no fugiré,
et seré fidel... sempre.
Amb tu, sóc jo,
el teu silenci m’omple,
m’entens, em comprens.
La teva companyia
és el meu somni.
El teu amor
és la meva esperança.
SÓC FELIÇ
Sóc feliç amb tu,
i només amb tu.
T’havia de deixar per saber-ho,
m’havia sentit feliç sense tu,
però he tornat
i ara no fugiré,
et seré fidel... sempre.
Amb tu, sóc jo,
el teu silenci m’omple,
m’entens, em comprens.
La teva companyia
és el meu somni.
El teu amor
és la meva esperança.
dilluns, d’agost 07, 2006
Llibres de text / Cinc mesos
LLIBRES DE TEXT
¡Com es passen! Els llibres de text són caríssims! Almenys jo ho crec així. Ara que un servidor es més grandet i comença a tenir alguns estalvis, i no esta malament oferir-se a pagar els llibres de texts, si pots, clar. Doncs així ho he fet aquest any, i s'ha de dir que més de la meitat dels llibres mel's deixa un amic. Aquest matí quan per 3 llibres (student's book, workbook and "Mathematicbook") ja eren 66 €, m'he deprimit.Així, ¡com convides algú a sopar, com estalvio per l'interrail...! No sé, trobo que són llibres per l'educació i que haurien de estar a preus reduits, ni descomptes ni rollos, ¡preus reduits!. Però, encara m'he deprimit més quan he intentat trucar des d'una cabina. I sí, sí, he trucat peró m'he gastat més de 6 euros amb la tonteria! El microfon del receptor no es sentia gens bé, fluixet fluixet... i a sobre, he agafat l'instant en que m'han passat 6 vehicles de gran pes i soroll (3 autobusus i 3 camions). De camí cap a casa, he recordat el post d'en Pau, el pèndol, tant de bo la vida fos més senzilla i tranquila...
Sort que la tarda ha estat més entretinguda.
CINC MESOS AMB PORTÀTIL
Fa cinc mesos que tinc portàtil. El 7 de març del 2006, sis dies després del meu aniversari, vaig tenir a les meves mans el portàtil que portava esperant desde ja feia tant de temps, després del procés de donar la tabarra a la mama, fer-se el bo, anar a comprar, ajudar més que mai a casa... "vamos", el que fa tothom que vol negociar amb la mare. Per ara, va perfecte.
dissabte, d’agost 05, 2006
De dol
No tinc paraules. El meu còndol per a la família de la Mariona i per a tots els Capgrossos.
Mataró sempre et recordarà.
Ànims
Link: Notícia al capgrós
dijous, de juliol 27, 2006
INTERRAÍL
Foto: Film, "Antes del amanecer"Sóc d'aquells que somien despert. Acostumo a somiar allò que m'agradaria que em passés i que, al final, s'acaben convertint en il·lusions per fer en un futur. Us parlaré d'una d'elles.
¡M'agradaria fer un interraíl! Sí, és genial. Consisteix en comprar un bitllet de tren, i amb aquest tens la possibilitat de moure't per quasi tota Europa, decidint la ciutat on anirás i coneixent món nou. Ara no explicaré els preus i les possiblitats, però imagineu que agafes el d'un mes per totes les zones disponibles. Cada 4 dies podries estar en una ciutat nova: Paris, Londres, Roma, Berlin, Luxemburgo...
De pensar-lo, la idea m'encanta. També s'ha de tenir diners per fer-ho, però home... posant-hi una mica d'esforç aquests anys que venen es pot fer un somni realitat ¿no?
Tot això, va començar quan una amiga em va parlar dels interrails i, a més, va aconsellar-me dues pel·lícules que a mí em van enamorar. "Antes del amanecer" i "Antes del atardecer". S'han de veure les dues. Sense utilitzar ni efectes rars, ni històries irreals, etc... disfrutes de dues pel·licules romàntiques i esencials. ¿Qué faries si et trobes l'amor de la teva vida i al dia següent t'has d'anar?
Una història real, amb només dos personatges que podrien ser nosaltres en una etapa de la nostre vida o que ens agradaria ser.
Segurament aquestes pel·licules han col·laborat una mica en tenir tantes ganes de fer un interraíl.
¡M'agradaria fer un interraíl! Sí, és genial. Consisteix en comprar un bitllet de tren, i amb aquest tens la possibilitat de moure't per quasi tota Europa, decidint la ciutat on anirás i coneixent món nou. Ara no explicaré els preus i les possiblitats, però imagineu que agafes el d'un mes per totes les zones disponibles. Cada 4 dies podries estar en una ciutat nova: Paris, Londres, Roma, Berlin, Luxemburgo...
De pensar-lo, la idea m'encanta. També s'ha de tenir diners per fer-ho, però home... posant-hi una mica d'esforç aquests anys que venen es pot fer un somni realitat ¿no?
Tot això, va començar quan una amiga em va parlar dels interrails i, a més, va aconsellar-me dues pel·lícules que a mí em van enamorar. "Antes del amanecer" i "Antes del atardecer". S'han de veure les dues. Sense utilitzar ni efectes rars, ni històries irreals, etc... disfrutes de dues pel·licules romàntiques i esencials. ¿Qué faries si et trobes l'amor de la teva vida i al dia següent t'has d'anar?
Una història real, amb només dos personatges que podrien ser nosaltres en una etapa de la nostre vida o que ens agradaria ser.
Segurament aquestes pel·licules han col·laborat una mica en tenir tantes ganes de fer un interraíl.
dijous, de juliol 20, 2006
EL SENTIDO DE LA VIDA
Vivir es llegar a donde todo comienza;
amar es ir a donde nada termina.
Vive como si fuera temprano,
reflexiona como si fuera tarde,
siente lo que dices con cariño,
dí lo que piensas con esperanza,
piensa lo que haces con fe,
haz lo que debes con amor.
La vida revela la verdad,
la verdad nos ilumina el camino,
el camino nos conduce a amar,
el amor nos hace vivir.
La razón del amar la encontramos viviendo;
el sentido de vivir lo encontramos amando.
amar es ir a donde nada termina.
Vive como si fuera temprano,
reflexiona como si fuera tarde,
siente lo que dices con cariño,
dí lo que piensas con esperanza,
piensa lo que haces con fe,
haz lo que debes con amor.
La vida revela la verdad,
la verdad nos ilumina el camino,
el camino nos conduce a amar,
el amor nos hace vivir.
La razón del amar la encontramos viviendo;
el sentido de vivir lo encontramos amando.
dissabte, de juliol 15, 2006
ZIDANE
Hi han reaccions que no entenc. La de Zidane va ser una, un tio que estaba acabant la seva carrera brillantment i que al final la acabi d'aquesta manera. Per molt fútbol que hagi donat, no entendré mai aquesta reacció.
És bo que alguns s'ho prenguin amb humor, aquest video ho demostra.
És bo que alguns s'ho prenguin amb humor, aquest video ho demostra.
dimecres, de juliol 12, 2006
Simultàneas / Començo Dreamweaver
SIMULTÀNEAS
Les simultàneas de Judit Clopés el dilluns van ser les que ens van mostrar l'interés de cada un dels "xiquets" que tenim al curs. Uns van posar molt d'empeny en fer una bona partida sense perdre material, o perdre punts (com diuen ells). Altres no els va anar tant bé la partida però no volien sortir, !volien tornar-ho a intentar!. Això no pasava abans, a les 8 en punt ja estaven a la porta per sortir, el dia de les simultàneas no volien sortir sense acabar la seva partida. ¡Va ser genial! Hi han moltes maneres d'ensenyar i s'ha de saber buscar la manera de que tots estiguin atents, que fagin coses que els sorprenguin i que no s'aburreixin en cap moment. Això últim es super difícil!
COMENÇO DREAMWEAVER
Aquesta vegada el curs me'l fan a mi. Ja porto uns 3 dies fent un curs de Dreamweaver per saber fer pàgines web millors de les que he fet. A mi m'agrada fer les coses cada vegada millor! I després del Dreamweaver el Flash, que es veu cada web a internet fet amb aquest programa que a mi m'encanta!
Per ara va molt bé, vaig a lecció per hora. Però passa que són trenta hores i dotze leccions, i les trenta hores s'han de pagar.
Ui! Em sembla que hauré de baixar el ritme una mica!
Les simultàneas de Judit Clopés el dilluns van ser les que ens van mostrar l'interés de cada un dels "xiquets" que tenim al curs. Uns van posar molt d'empeny en fer una bona partida sense perdre material, o perdre punts (com diuen ells). Altres no els va anar tant bé la partida però no volien sortir, !volien tornar-ho a intentar!. Això no pasava abans, a les 8 en punt ja estaven a la porta per sortir, el dia de les simultàneas no volien sortir sense acabar la seva partida. ¡Va ser genial! Hi han moltes maneres d'ensenyar i s'ha de saber buscar la manera de que tots estiguin atents, que fagin coses que els sorprenguin i que no s'aburreixin en cap moment. Això últim es super difícil!COMENÇO DREAMWEAVER
Aquesta vegada el curs me'l fan a mi. Ja porto uns 3 dies fent un curs de Dreamweaver per saber fer pàgines web millors de les que he fet. A mi m'agrada fer les coses cada vegada millor! I després del Dreamweaver el Flash, que es veu cada web a internet fet amb aquest programa que a mi m'encanta!Per ara va molt bé, vaig a lecció per hora. Però passa que són trenta hores i dotze leccions, i les trenta hores s'han de pagar.
Ui! Em sembla que hauré de baixar el ritme una mica!
diumenge, de juliol 09, 2006
ESCACS
Ja fa dues setmanes que vam iniciar el curs d'escacs d'estiu, del 26 de juny al 26 de juliol.
Sembla que van aprenent. Les tres hores cada tarda de dilluns, dimecres i divendres, que a vegades s'arriben a fer pesades, estan donant rendiment. Els nens han aprés a apuntar les jugades i, cada vegada més, fan partides sense perdre molt material.
Tots són entre 8 i 12 anys, tot i que hi ha dos nens de 6 anys. Ara és l'edat on tenen per davant els escolars, els de Barcelona, Catalunya i Espanya. Fins als 16 anys tens molts objectius per anar millorant i et pots proposar moltes metes.
Per això, és interessant que no es doni de banda aquest esport. A més quan un club com el Cerdanyola Mataró d'Escacs ha tret molts joves en projecció fins el més alt nivell. Entre ells tenim noms com Fermín González, Manuel Granados, Feliciano Martín, Antonio Alcolea que van destacar al seu dia. I ara Sergi Subirats (14 anys) i Judith Clopés (15 anys) anirán als campionats d'Espanya d'Edats a Extremadura representant Catalunya i al nostre club.
Aquestes tasques de projecció dels joves ha donat moltes alegries a aquest club, i per descomptat també ha donat prestigi a una ciutat com Mataró.
Sembla que van aprenent. Les tres hores cada tarda de dilluns, dimecres i divendres, que a vegades s'arriben a fer pesades, estan donant rendiment. Els nens han aprés a apuntar les jugades i, cada vegada més, fan partides sense perdre molt material.
Tots són entre 8 i 12 anys, tot i que hi ha dos nens de 6 anys. Ara és l'edat on tenen per davant els escolars, els de Barcelona, Catalunya i Espanya. Fins als 16 anys tens molts objectius per anar millorant i et pots proposar moltes metes.
Per això, és interessant que no es doni de banda aquest esport. A més quan un club com el Cerdanyola Mataró d'Escacs ha tret molts joves en projecció fins el més alt nivell. Entre ells tenim noms com Fermín González, Manuel Granados, Feliciano Martín, Antonio Alcolea que van destacar al seu dia. I ara Sergi Subirats (14 anys) i Judith Clopés (15 anys) anirán als campionats d'Espanya d'Edats a Extremadura representant Catalunya i al nostre club.
Aquestes tasques de projecció dels joves ha donat moltes alegries a aquest club, i per descomptat també ha donat prestigi a una ciutat com Mataró.
divendres, de juliol 07, 2006
Qué mai quedi en l'oblit!
Per a que mai quedi en l'oblit vaig fer un vídeo amb tots els records de 4 anys fent la ESO al Thos i Codina. Diuen que l'ESO és una etapa de la vida que et marca i, a més, molt bonica.
Jo no em puc queixar, un primer curs enamorat i content d'haver escollit aquest centre.
El segon va ser el pitjor dels quatre cursos, la causa va ser la típica "edat del pavo".
Tercer va ser on vaig notar que madurava, on recapacitava millor i com diu un amic meu: "Me comenzaban a brotar las ideas"
El quart, fantàstic. Les idees que brotaven i els somnis sem feien realitat. Aprenia a fer webs i a sobre, guanyo un premi fent la de Les Cinc Sènies, hem regalen el portàtil i tot, poc a poc, va millorant. ¡Un any fantàstic!
L'ESO al Thos i Codina a mi m'ha marcat i espero, d'aquí uns anys, riure de tots aquests records.
Jo no em puc queixar, un primer curs enamorat i content d'haver escollit aquest centre.
El segon va ser el pitjor dels quatre cursos, la causa va ser la típica "edat del pavo".
Tercer va ser on vaig notar que madurava, on recapacitava millor i com diu un amic meu: "Me comenzaban a brotar las ideas"
El quart, fantàstic. Les idees que brotaven i els somnis sem feien realitat. Aprenia a fer webs i a sobre, guanyo un premi fent la de Les Cinc Sènies, hem regalen el portàtil i tot, poc a poc, va millorant. ¡Un any fantàstic!
L'ESO al Thos i Codina a mi m'ha marcat i espero, d'aquí uns anys, riure de tots aquests records.
1er d'ESO. Grup de Crèdit de Síntesi dijous, de juliol 06, 2006
BERLÍN
Del 25 al 30 de maig vaig anar a Berlín. ¿Com es poden fer ciutats tan grans i tan espectaculars? El primer dia, que vam arribar tard, desde el metro ja veiem la quantitat d’edificis que ens esperàvem. Alguns, gracies al crèdit d’alemany que ja els teníem fixats, com 
caminant per un dels centres berlinesos, l'Alexander Platz, ens va explicar una mica d’història d’aquesta gran ciutat. Una història molt interessant, perquè el que va passar amb el mur de Berlín, la quantitat de morts i el patiment de les famílies desunides que es van crear va ser un fet històric que va marcar aquesta ciutat i encara es nota. Berlin no té un centre, sinó més d’un i pel que ens van explicar, els d'una banda encara els hi costa relacionar-se amb els de l’altre, un problema que no es resoldria fins d'aquí a unes generacions - deia la guia -.El mur va caure a 1989, un any abans de que jo nasqués. És impressionant la quantitat d’edificis que s’han restaurat (Reichstag, Rotesrathaus, Berliner Doom, Berliner Reichstag...), els nous que s'han construït, i tot això, en només 16 anys. És increible.
Podríem dir que vam fer una mitjana de
dissabte, de juny 03, 2006
AVUI DE COMUNIÓ
NOTICIA
La nena més maca del món fa avui la comunió!. ¿I qui serà aquesta nena? Doncs, la meva estimada germaneta!. Avui és un gran dia per ella, li fa moltíssima il·lusió i ja fa una setmana que no para de ballar de l'alegria que porta a sobre.
El vestit és preciós i el pentinat té unes roses de veritat que li fan un goig!, i això gràcies a la nostra super veïna que és la nostra perruquera personal. Gràcies Vanessa.
Jo també estic molt content, no sols pel fet de que me germana fa la comunió, sinó perquè reunim als amics i familiars que tenim més aprop i que més ens estimem i passem un bon rato junts. I la sorpresa ha sigut que ahir es van presentar a casa els avis de Granada, que en teoria no podien venir i s'ho van pensar, van agafar el tren i quan vaig arribar al mig-dia, després de l'institut, mel's trobo allà menjant. ¡Quina alegria!
Si us ho esteu preguntant, jo no he fet la comunió. No hem feia molta il·lusió i tot això de l'esglèsia ho respecto però no m'acaba de convèncer.
Encara m'aig de posar maco que la misa comença a les sis! Fins un altre!
El vestit és preciós i el pentinat té unes roses de veritat que li fan un goig!, i això gràcies a la nostra super veïna que és la nostra perruquera personal. Gràcies Vanessa.
Jo també estic molt content, no sols pel fet de que me germana fa la comunió, sinó perquè reunim als amics i familiars que tenim més aprop i que més ens estimem i passem un bon rato junts. I la sorpresa ha sigut que ahir es van presentar a casa els avis de Granada, que en teoria no podien venir i s'ho van pensar, van agafar el tren i quan vaig arribar al mig-dia, després de l'institut, mel's trobo allà menjant. ¡Quina alegria!
Si us ho esteu preguntant, jo no he fet la comunió. No hem feia molta il·lusió i tot això de l'esglèsia ho respecto però no m'acaba de convèncer.
Encara m'aig de posar maco que la misa comença a les sis! Fins un altre!
dijous, de maig 25, 2006
L'últim comiat d'aquesta nit
Foto: Benvinguda als alemanys a l'aula d'idiomes de la nostra Escola.M'acomiado del bloc per uns dies ja que demà me'n vaig a Berlín!! Fa dies que no escric res pero... Ich habe keine zeit.... No tinc temps. Amb el viatge i la comunió de me germana estic que no paro. Ja he fet els deures: acabo d'acabar la maleta, he posat la música al mp3, la motxilleta amb menjar estar preparada, els sudokus per no aborrirme a l'avió també, m'he acomiadat de la familia que tinc per aqui, dels veins... i ara toca anar a dormir per demar estar super en forma.
Avui ha sigut un gran dia, han vingut uns alemanys de Kassel d'intercanvi i els hem donat la benvinguda, hem fet un partidet, un berenar... Ja m'agradaria poder explicar l'experiència, perque ha estat molt positiva. Quan torni hauré de dedicar uns quants posts a tot lo relacionat amb l'Alemany.
Torno dimarts que ve.
NOTA: Un 10 per la nostra professora d'alemany!
dissabte, de maig 20, 2006
EUROVISIÓN
Aquesta nit, exactament a les 21:00, podrem veure el gran espectacle d'Eurovisión. La veritat que jo no n'estava molt enterat. M'acabo d'enterar que és aquesta nit i que eren les Ketchup les que ens representaven. Puf! Ja m'he les imaginava cantant Aserejé... ja de je de jeve tu de jeve sevi no uba. No ho he escrit bé, segur. Doncs, es veu que no es aquesta cançó! Una pena, ja podrien cantar Aserejé per a que mitja Europa la ballés. És una nova que han tret que es diu "Bloody Mary" i que té un ritmet que mola mol. No es que sigui un gran fan de les Ketchup, pero aquesta tarda m'he enganxat a la de Bloody Mary i esperem que guanyi al festival.
divendres, de maig 19, 2006
Generació de postguerra / Frase divertida
Inauguració del primer carrer que va tenir nom al barri de Cerdanyola.
El qui parla és el director dels Salesians, Ricardo Nacher.
(Foto: Lluís Falgueres. Arxiu Municipal de Mataró)
El qui parla és el director dels Salesians, Ricardo Nacher.
(Foto: Lluís Falgueres. Arxiu Municipal de Mataró)
Portem unes setmanes informant-nos a fons sobre el que va ser el Franquisme. He arribat a la conclusió que sóc una persona afortunada per haver nascut a la dècada dels 90. Els pisos valen 20 o 30 vegades més... ¡Qué hi farem!, les noves tecnologies ens envolten, la sèrie "Cuéntame" ens sembla aborrida i la nostra memòria històrica comença a les olimpíades del 92. No ens podem queixar. La generació de postguerra n'ha patit moltes i gràcies a aquells esforços ara tenim el que tenim. Ells van ser a la "Guerra Civil", van córrer davant els grisos, van votar la Contitució, van viure els efectes d'una guerra i a sobre van haver d'aguantar una dictadura. Per això, crec que la memória històrica d'aquesta generació s'ha de tenir molt present. Aquests records són els que ens revelen la veritat que ha estat guardada durant molt de temps.
Ara haig de fer un treball sobre el Franquisme (1939 - 1975). He tingut la sort d'assistir a unes conferències molt emotives i fascinants a la meva escola. Francesc Tristany, Pasqual Fernández, Lluís Martí i Bielsa, Guillermina Peiró i Josefina Piquet vàren ser els protagonistes durant les Jornades del Franquisme. L'última conferència, de Josefina Piquet (Les dones del 36), va ser la més emotiva on alguns, fins i tot, vam treure una llagrima. Va entrar com a la Sra. Josefina Piquet, però la conferència va ser donada per la Nena Josefina Piquet, la nena que havia fet un pacte de silenci amb sí mateixa per guardar tots aquells fets.
Amb tot això i un munt de fotos com la de dalt, tinc pensat fer una web sobre el tema per presentar-la a algun concurs, igual que la de Les Cinc Sènies.
Frase divertida
Acabo d'escoltar una frase que m'ha fet bastanta gràcia."En aquests moments preferiria ser president del Barça que no pas de Catalunya"
I un altre:
"Jo al futbol sóc bastant imparcial, tant m'he fa veure guanyar o perdre. És a dir, tant m'he fa veure guanyar al Barça que perdre al Madrid.
"Jo al futbol sóc bastant imparcial, tant m'he fa veure guanyar o perdre. És a dir, tant m'he fa veure guanyar al Barça que perdre al Madrid.
dimecres, de maig 17, 2006
TANKA: Temps molt antics que tornen
Fan feines dures
que als anys joves que tenen
no es corresponen
Ànimes silenciades
i vides esguerrades
Uns esclaus semblen,
temps molt antics que tornen.
Sense família,
sol·litud, amor falta.
No hi ha petó de mare.
Els dies passen
¿ens espanta enfrontar-nos-hi?
No girem cua.
Fem front a aquest problema
donant per ells la cara.
que als anys joves que tenen
no es corresponen
Ànimes silenciades
i vides esguerrades
Uns esclaus semblen,
temps molt antics que tornen.
Sense família,
sol·litud, amor falta.
No hi ha petó de mare.
Els dies passen
¿ens espanta enfrontar-nos-hi?
No girem cua.
Fem front a aquest problema
donant per ells la cara.
TANKA de Rafa Liñán.
But.. what is TANKA?
Una Tanka (短歌) és un tipus de poesia japonesa, que es caracteritza per tenir cinc versos de 5-7-5-7-7 síl·labes. Es veu que antigament es feia servir per enviar-se missatges entre els amants ja que aquests breus poemes tenien el contingut necessari per a que els enamorats entenguesin a que es feia referència i, alhora, estaven suficientment encriptats per a que el missatger no pogués descobrir el secret dels enamorats. Per això, la paraula TANKA significa "brevetat", concepte molt important a la cultura japonesa i visible al seu art i gastronomía. Es va popularitzar molt i ara es traduit a molts idiomes.
dilluns, de maig 15, 2006
LES ENDEVINALLES DE ME GERMANA
Mentres faig coses amb l'ordinador tinc aquí a me germana recitant-me un piló d'endevinalles (en castellà). Una m'ha fet riure; hem llegeix:¿Qué cosa posee el hombre,
que nadie la puede ver?
que nadie la puede ver?
He pensat de tot i, fins i tot, he pensat malament i no he trobat solució posible. M'he trencat la closca i per no dir-li el que pensava li he dit que no savia el que era. M'ha dit la solució i m'he posat a riure (per qüestions sexistes, les dones no se si estarien d'acord en la solució) Doncs me germana gira pàgina i em diu: - ¡Ostis!, que l'endevinalla encara segueix.
I quedava així:
¿Qué cosa posee el hombre,
que nadie la puede ver?
Sin alas vuela hasta el cielo
y es la causa del saber.
Ara ho he entés tot!
que nadie la puede ver?
Sin alas vuela hasta el cielo
y es la causa del saber.
dissabte, de maig 13, 2006
LA OREJA DE VAN GOGH - MUÑECA DE TRAPO
Como esos cuadros que aún están por colgar,
Como el mantel de la cena de ayer,
Siempre esperando que te diga algo más
Y mis sentidas palabras no quieren volar
Lo nunca dicho se disuelve en te
como el infiel dice nunca lo haré
siento que estoy en una cárcel de amor
me olvidarás si no firmo mi declaración
Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo
Cada silencio es una nube que va
detrás de mi sin parar de llorar
quiero contarte lo que siento por ti
que me escuche hablar la luna de enero
mirándote a ti
Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo
No tengo miedo al fuego eterno
tampoco a sus cuentos amargos
pero el silencio es algo frío
y mis inviernos son muy largos
y a tu regreso estare lejos
entre los versos de algún tango
porque este corazón sincero
murió siendo muñeca de trapo.
Siempre esperando que te diga algo más
Y mis sentidas palabras no quieren volar
Lo nunca dicho se disuelve en te
como el infiel dice nunca lo haré
siento que estoy en una cárcel de amor
me olvidarás si no firmo mi declaración
Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo
Cada silencio es una nube que va
detrás de mi sin parar de llorar
quiero contarte lo que siento por ti
que me escuche hablar la luna de enero
mirándote a ti
Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo
No tengo miedo al fuego eterno
tampoco a sus cuentos amargos
pero el silencio es algo frío
y mis inviernos son muy largos
y a tu regreso estare lejos
entre los versos de algún tango
porque este corazón sincero
murió siendo muñeca de trapo.
divendres, de maig 12, 2006
EL MÓN VA BÉ ¿NO?
Atents a la xifra: un de cada quatre nens del món es mor cada dia. Per què? Per la gana. Ah! Però no! Hi ha les ONGs que ajuden, la UNICEF i aquestes coses que, home, són tantes! Per si fos poc ara les coses van a pitjor. Quantitat de metges i persones van a ajudar als països del “tercer món”. A Libèria, per exemple, hi ha una mena de campament o lloc amb sostre per l’estil que pot aixoplugar nens i noies. Les Nacions Unides hi envien reforços, també. Per tant, hi ha un gran nombre de persones que hi intenten ajudar. Bé. Doncs aquests homes, no us ho perdeu, abusen sexualment de les noies d’entre vuit i divuit anys que s’hi aixopluguen. Amb aquelles condicions, les ganes de menjar es tradueixen en submissió i acceptació a l’hora de fer tota mena –qualsevol–treballet. I els defensors del bé les hi agraeixen rebé, sí. Quasi es guanyen tan bé la vida com al Raval. Relacions a canvi d’un trosset de pa, una moneda de cinc cèntims o –mira si són generosos –fins una pastilla de sabó.“Això s’ha d’acabar” –diuen les Nacions Unides. I després la frase que va sortir a les notícies, atenció: “més d’un perdrà la feina”. Més d’un ja és molt... No passa res. Mentre tinguem l’Alcampo...
I treballant. Un nen treballant. Però ara sí, home, sí. Ha baixat l’índex de nens que treballen des del 2000. Un 14%, era? No me’n recordo ni ho vull recordar. Molt commovedor i trist. Però és que, de veritat, si això no fos una revista en què s’ha de fer la pilota a l’escola a la que vas, jo ja estaria escrivint el meu ampli ventall de tacos. Doncs va! Els nens treballant. Nosaltres aquí dient “pooobres, fan tanta pena!” i menjant Donuts amb taronges. Però, com volem que no treballin si qui els fa treballar som nosaltres? A veure. L’empresa Nick fa treballar milions i milions de nens de tot el planeta sense que li parin els peus. “Pooobres”. Doncs si pobres no hauríem de comprar tantes marques i tantes botifarrades d’aquestes! L’altra dia una noia comunista que es passa el dia parlant de la merda de societat que formem es decideix comprar unes bambes Nick perquè “me gusta la pipa de Nick de color azul sobre fondo blanco”. Què voleu? Acabar pitjor del que estem o què? Jo no sé si el que sobra és pasta o què, però això és una invasió de Gurus, Rams i què sé jo. Si vaig a comprar roba és perquè torno a estar en pilotes, i au! Si vull anar maca o lligar o vés a saber, mira, evito robar-li els pantalons al meu germà i aparellar bé els mitjons. I segueixo viva. Però tinc somnis. També molt barats. No pretenc canviar el món i fer que tothom vesteixi Rams, porti tatoos a les tetes i ensenyi el tanga. Qui s’atreveix a descobrir-ho?
Què hi penseu vosaltres? Sou conscients que som una porqueria de joves? Digueu-hi la vostra, encara que us queixeu (cosa que passa sempre amb els meus articles). Necessito llegir alguna cosa al respecte, perquè el món va bé, no?
Petons, que són gratis
Article de Najlae Boudaoudi
dijous, de maig 11, 2006
EL DESAYUNO
Me gustas cuando dices tonterías,
cuando metes la pata, cuando mientes,
cuando te vas de compras con tu madre
y llego tarde al cine por tu culpa.
Me gustas más cuando es mi cumpleaños
y me cubres de besos y de tartas,
o cuando eres feliz y se te nota,
o cuando eres genial con una frase
que lo resume todo, o cuando ríes
(tu risa es una ducha en el infierno),
o cuando me perdonas un olvido.
Pero aún me gustas más, tanto que casi
no puedo resistir lo que me gustas,
cuando, llena de vida, te despiertas
y lo primero que haces es decirme:
«Tengo un hambre feroz esta mañana.
Voy a empezar contigo el desayuno».
cuando metes la pata, cuando mientes,
cuando te vas de compras con tu madre
y llego tarde al cine por tu culpa.
Me gustas más cuando es mi cumpleaños
y me cubres de besos y de tartas,
o cuando eres feliz y se te nota,
o cuando eres genial con una frase
que lo resume todo, o cuando ríes
(tu risa es una ducha en el infierno),
o cuando me perdonas un olvido.
Pero aún me gustas más, tanto que casi
no puedo resistir lo que me gustas,
cuando, llena de vida, te despiertas
y lo primero que haces es decirme:
«Tengo un hambre feroz esta mañana.
Voy a empezar contigo el desayuno».
Luis Alberto de Cuenca
divendres, de maig 05, 2006
MATARO.CAT
La web de l'Ajuntament de Mataró és la segona millor d'Espanya segons "La web municipal".
Després de Barcelona i abans de Terrassa, Sabadell o Gijón. Amb una nota de 7,28 sobre 10, la web de l'Ajuntament de Mataró és converteix en la segona millor segons la llista al portal "La web municipal". Aquest portal va realitzar un treball (demo) en format CD que va exposar-se ahir. Utilitzant el cens de població de l'any 2001, els municipis que superaven els 30.000 hab. i tenien web municipal han format part d'aquest estudi. Les webs s'han analitzat a través de l'avaluació de 12o indicadors, agrupats en 16 seccions. Tot i que les dates són antigues i les webs poden anar millorant cada dia, s'ha de tenir en compte el gran esforç que comporta la realització d'aquest estudi.
Per últim, felicitar a tots els que treballan a la web de l'Ajuntament. Que no és per fardar, però aquesta web està molt bé!
Per últim, felicitar a tots els que treballan a la web de l'Ajuntament. Que no és per fardar, però aquesta web està molt bé!
dilluns, d’abril 24, 2006
¡LES CINC SÈNIES NO ES TOQUEN!
Us explicaré que és això de Les Cinc Sènies i el link que hi ha a la dreta. Les Cinc Sènies és una zona agrícola de gran valor natural i paisatgístic, de les quals queden molt poques, al Maresme és l'única zona de 2 Km d'amplada que no està edificada. És un gran espai natural, de 218,25 Ha, on hi treballen pagesos, on viuen un gran nombre d'espècies animals i vegetals diferents i on es pot anar a practicar esport tranquil·lament, com el ciclisme. Està situat al municipi de Mataró, a la comarca del Maresme.A 3er d'ESO vam realitzar un crèdit de síntesi sobre aquest espai, el qual va sortir molt bé. Més endavant va sorgir-me l'oportunitat de presentar aquest treball en format web a un concurs a la setmana de la ciència. Vaig realitzar aquesta web i en el concurs vaig rebre un segon lloc inesperat. Era la meva primera web, a més sense tenir coneixement de cap aplicació que m'ajudara, i investigant de mica en mica amb el Dreamweaver vaig aconseguir aquests resultats, Aleshores, si trobeu alguna errada o la presentació no és profesional que diguem, ¡no us queixeu que és la meva primera web!
S'ha de dir que aquest espai agrícola corre perill. Esta rebent continuament la pressió d'especuladors amb la idea de fer d'aquest bonic espai, un munt de blocs de pisos. Les Cinc Sènies ens proporcionen productes únics; com la carxofa, un espai per passar el temps, per anar en bici... El seu futur, és una decisió en la que tothom tenim alguna cosa a dir i a veure. En el futur, nosaltres serem els més perjudicats del que passi, per tant s'ha de parar els peus a aquests constructors que volen destruir Les Cinc Sènies i tot el seu encant. ¡LES CINC SÈNIES NO ES TOQUEN!En aquesta web és veu perfectament el fenòmen de l'especulació a Mataró: http://www.musaik.net/mapa/
diumenge, d’abril 23, 2006
SANT JORDI
M'agradaria poder escriure alguna cosa sobre el dia d'avui: Sant Jordi. Però no tinc suficient temps per ara. Espero que hagi sigut un dia fenomenal per a tots. Feliç Sant Jordi.
divendres, d’abril 21, 2006
POST - SANT JORDI
POST - SANT JORDI AL THICO
Sant Jordi és el diumenge 23! Pero, com ho celebrem a l'institut si cau en diumenge? Doncs s'havia de celebrar avui! Al meu institut (Thos i Codina) s'han fet uns tallers. No n'estic molt informat ja que jo no els he fet, numés he pogut veure el menjar que havien fet al taller "Cuina Modernista" que... ¡Quina pinta! Doncs, els que anem de viatge de fi de curs, jo inclós, hem organitzat un "super esmorzar" per a tot l'insti. Veniem pizzes, bocatas, sandwitch, bunyols, cafés, sucs, fantas, coca-coles i la consumició que ha triunfat: Les Creps!!! Per no dir les "Creps de la Jenny" (en un futur s'hauria de muntar un negoci). Cada vegada que donava la volta a la pasta dins de la paella ("sartén".. xD) era un espectacle. El negoci ens ha anat molt bé i per uns moments teniem a tot l'institut mirant l'exposició de menjar que haviem posat. La veritat, ens ho hem currat! Al final han quedat quatre pizzes, unes poques coques i uns bunyols que no s'haviem que fer amb ells!!
Però el matí encara no havia acabat. Després de que "els currants" recollíssim i esmorzessím, vam baixar al centre a veure una obra de teatre i un concert. ¡Ha sigut un fart de riure! Entre la veu que posaven els actors que coneixiem, les frases oblidades, i simplement el guió de Santiago Rusiñol ja et feia pixar-te de riure!
POST - SANT JORDI AL ROCAFONDA
A la tarda, aprofitant que no tinc classe he pogut anar a veure a me germaneta ballant al seu cole!
Sant Jordi és el diumenge 23! Pero, com ho celebrem a l'institut si cau en diumenge? Doncs s'havia de celebrar avui! Al meu institut (Thos i Codina) s'han fet uns tallers. No n'estic molt informat ja que jo no els he fet, numés he pogut veure el menjar que havien fet al taller "Cuina Modernista" que... ¡Quina pinta! Doncs, els que anem de viatge de fi de curs, jo inclós, hem organitzat un "super esmorzar" per a tot l'insti. Veniem pizzes, bocatas, sandwitch, bunyols, cafés, sucs, fantas, coca-coles i la consumició que ha triunfat: Les Creps!!! Per no dir les "Creps de la Jenny" (en un futur s'hauria de muntar un negoci). Cada vegada que donava la volta a la pasta dins de la paella ("sartén".. xD) era un espectacle. El negoci ens ha anat molt bé i per uns moments teniem a tot l'institut mirant l'exposició de menjar que haviem posat. La veritat, ens ho hem currat! Al final han quedat quatre pizzes, unes poques coques i uns bunyols que no s'haviem que fer amb ells!!Però el matí encara no havia acabat. Després de que "els currants" recollíssim i esmorzessím, vam baixar al centre a veure una obra de teatre i un concert. ¡Ha sigut un fart de riure! Entre la veu que posaven els actors que coneixiem, les frases oblidades, i simplement el guió de Santiago Rusiñol ja et feia pixar-te de riure!
POST - SANT JORDI AL ROCAFONDA
A la tarda, aprofitant que no tinc classe he pogut anar a veure a me germaneta ballant al seu cole!Amb els esclops d'en Pau
fangava Sant Joan,
li anaven grans.
Sant. Pere li va al darrere,
amb el tripi tripi trap!
fangava Sant Joan,
li anaven grans.
Sant. Pere li va al darrere,
amb el tripi tripi trap!
Aquesta és la lletra dels "Esclops d'en Pau", una de les cançons que han ballat. Pero es que quan jo anava a l'escola també ho vaig fer!!. Aquest és un exemple de que les tradicions no es perden per molts anys que passin. Per descomptat, me germana ho ha fet genial!!! ¿Qué voliau que digués? Tot i que no es perden les tradicions, l'escola es va reformant!. Sí, han construit una
rampa que va a les pistes que abans no hi era. Aprofitant l'avinentessa i ja que ens posavem a recordar l'infància veient l'escola i la paret del pati plena de 25 sols pel 25é aniversari també he pogut compravar com es conserven les professores que jo vaig tenir de petitet!!
¡FELIZ POST - SANT JORDI!
rampa que va a les pistes que abans no hi era. Aprofitant l'avinentessa i ja que ens posavem a recordar l'infància veient l'escola i la paret del pati plena de 25 sols pel 25é aniversari també he pogut compravar com es conserven les professores que jo vaig tenir de petitet!!¡FELIZ POST - SANT JORDI!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)