dimecres, de juny 16, 2010
divendres, d’abril 20, 2007
Meme
Javier Naya me pasa un Meme muy interesante. Le agradezco recibir el testigo, además de tener la amabilidad de avisarme con un comentario, esta semana la he tenido muy ocupada entre elegir el trabajo de recerca, el ajedrez, el oculista... Ni tiempo para escribir, ni tiempo para leer otros blogs.
La finalidad de este Meme es definirnos en la época que nos marca, asi nos damos a conocer un poco más al lector. Pués vamos allá.
- Yo, 10 años atrás: Soy muy joven todabía, así que hace 10 años sólo tenía 7 añitos. Y no os creais que no tengo recuerdos! Iba a primero de primaria en el CEIP Rocafonda, era el año que pasábamos del parvulario, el edificio pequeño, al edificio grande que incluia patio, "odeó", dos pistas de futbol, una pista improvisada y un "porxo" inmenso. Parece la descripción de los servicios de un hotel pero cuando eres pequeño y te dan todo eso, eres el más feliz de todos. Y las fotos que guarda mi madre revelan que en esa época tube una "novia", porque en todas estamos juntos y se ve que nos queriamos bastante. Que bonito.
- Yo, 5 años atrás: Corresponde con el 2002 y fué un año muy importante para mi. En ese año cambie totalmente de personalidad porque era el primer año en el instituto. Antes era muy tímido y callado, pero no sé si fue al verme con pocos compañeros del colegio antiguo que me solté y perdi un poco de timidez, me aportó más sentido del humor y cuando me pongo a hablar no hay quien me pare! Conocí a mi primer y me atrevería a decir que a mi único "amor de verdad", fué un chasco, pero aprendí de mis errores. Lástima que en 5 años no haya tenido la oportunidad de demostrárselo, que duro es esto del amor.
- Yo, 1 año atràs: en 4to de la ESO en el Thos i Codina, sin pasarme por la cabeza en ningún momento que acabaria en el Damià Campeny. Fue un año de superación, me proponía projectos para superarme y de ahí salió la web de Les Cinc Sènies, con la que gané un premio en Webs de Ciència y me alegré mucho porque el esfuerzo valió la pena. Se quedaron a medias un trabajo muy amplio sobre la Presion arterial y que la podia modificar, y sobre el Franquismo (sólo falta la web). Además, nunca olvidaré el viaje a Berlin que me encantó, me fascinó y donde aprendí un montón de cosas. También fué la despedida de muchos compañeros que ahora no veo a menudo, por eso tiene un valor sentimental añadido.
- Ayer: Estresante. Debía de estudiar mecánica de fluidos porque hoy he tenido el examen. Pero la televisión me apartaba de la tarea y estube viendo el debate con Rajoy un rato y después Anatomia de Grey, por supuesto. Me encanta esta serie!. Y por culpa de ello, volví a dormirme tarde (como llevo haciendo toda la semana) y a llevar un cansancio durante todo el dia por culpa de ello. Suerte que llegó el fin de semana.
- Hoy: El examen ha ido bastante bien, contando que al salir me he dado cuenta de unos cuantos errores que habia cometido, cosas de los nervios y los números que a veces te lían. Por la tarde he dado clases de ajedrez a los niños, cada vez se portan mejor pero noto que les aburre el rato que les explico cosas. Haver si encuentro la manera de solucionarlo. Aunque parezca que no, es difícil enseñar ajedrez.
- 5 canciones de las cuáles me sé toda la letra: Dolça Besada y Wa Yeah (Antònia Font), You're beautiful (James Blunt), Querida enemiga (El Barrio) y Somos Arena y Mar (Mana)
- 5 lugares para visitar: Paris, New York, la Alhambra de Granada, Londres y Roma.
- 5 cosas que me gusta comer: Queso, Croasant de Jamón dulce y queso, Pizza, Macarrones y "Botifarra"
- 5 juguetes favoritos: mi soldado (mi muñeco de infáncia que le llamaba soldado), la Nintendo DS, el ajedrez, el UNO y el portátil que es como un juguete para mi.
Aquí se acaba el Meme que lo he hecho en Castellano porque la mayoría lo hacia así (por si os lo preguntáis) y para que siga la cadena se lo paso a:
En Pau que segur que té coses interesants per explicar.
Per a en Xaubet perquè viu en un altre món.
Per a l'Hermi, per saber si fa 10 anys estava igual de trastocada.
- Yo, 10 años atrás: Soy muy joven todabía, así que hace 10 años sólo tenía 7 añitos. Y no os creais que no tengo recuerdos! Iba a primero de primaria en el CEIP Rocafonda, era el año que pasábamos del parvulario, el edificio pequeño, al edificio grande que incluia patio, "odeó", dos pistas de futbol, una pista improvisada y un "porxo" inmenso. Parece la descripción de los servicios de un hotel pero cuando eres pequeño y te dan todo eso, eres el más feliz de todos. Y las fotos que guarda mi madre revelan que en esa época tube una "novia", porque en todas estamos juntos y se ve que nos queriamos bastante. Que bonito.
- Yo, 5 años atrás: Corresponde con el 2002 y fué un año muy importante para mi. En ese año cambie totalmente de personalidad porque era el primer año en el instituto. Antes era muy tímido y callado, pero no sé si fue al verme con pocos compañeros del colegio antiguo que me solté y perdi un poco de timidez, me aportó más sentido del humor y cuando me pongo a hablar no hay quien me pare! Conocí a mi primer y me atrevería a decir que a mi único "amor de verdad", fué un chasco, pero aprendí de mis errores. Lástima que en 5 años no haya tenido la oportunidad de demostrárselo, que duro es esto del amor.
- Yo, 1 año atràs: en 4to de la ESO en el Thos i Codina, sin pasarme por la cabeza en ningún momento que acabaria en el Damià Campeny. Fue un año de superación, me proponía projectos para superarme y de ahí salió la web de Les Cinc Sènies, con la que gané un premio en Webs de Ciència y me alegré mucho porque el esfuerzo valió la pena. Se quedaron a medias un trabajo muy amplio sobre la Presion arterial y que la podia modificar, y sobre el Franquismo (sólo falta la web). Además, nunca olvidaré el viaje a Berlin que me encantó, me fascinó y donde aprendí un montón de cosas. También fué la despedida de muchos compañeros que ahora no veo a menudo, por eso tiene un valor sentimental añadido.
- Ayer: Estresante. Debía de estudiar mecánica de fluidos porque hoy he tenido el examen. Pero la televisión me apartaba de la tarea y estube viendo el debate con Rajoy un rato y después Anatomia de Grey, por supuesto. Me encanta esta serie!. Y por culpa de ello, volví a dormirme tarde (como llevo haciendo toda la semana) y a llevar un cansancio durante todo el dia por culpa de ello. Suerte que llegó el fin de semana.
- Hoy: El examen ha ido bastante bien, contando que al salir me he dado cuenta de unos cuantos errores que habia cometido, cosas de los nervios y los números que a veces te lían. Por la tarde he dado clases de ajedrez a los niños, cada vez se portan mejor pero noto que les aburre el rato que les explico cosas. Haver si encuentro la manera de solucionarlo. Aunque parezca que no, es difícil enseñar ajedrez.
- 5 canciones de las cuáles me sé toda la letra: Dolça Besada y Wa Yeah (Antònia Font), You're beautiful (James Blunt), Querida enemiga (El Barrio) y Somos Arena y Mar (Mana)
- 5 lugares para visitar: Paris, New York, la Alhambra de Granada, Londres y Roma.
- 5 cosas que me gusta comer: Queso, Croasant de Jamón dulce y queso, Pizza, Macarrones y "Botifarra"
- 5 juguetes favoritos: mi soldado (mi muñeco de infáncia que le llamaba soldado), la Nintendo DS, el ajedrez, el UNO y el portátil que es como un juguete para mi.
Aquí se acaba el Meme que lo he hecho en Castellano porque la mayoría lo hacia así (por si os lo preguntáis) y para que siga la cadena se lo paso a:
En Pau que segur que té coses interesants per explicar.
Per a en Xaubet perquè viu en un altre món.
Per a l'Hermi, per saber si fa 10 anys estava igual de trastocada.
dimecres, d’abril 04, 2007
Escacs
Aquest matí he estat a Salou. Era l'última ronda del Campionat per edats de Catalunya, el qual porto anant quasi des de que vaig començar a jugar escacs. Ara sóc més grandet i no passo per Cadet, així que m'ha fet molta il·lusió poder anar-hi i veure com els nens dels que us parlava l'estiu passat i companys d'equip vivien aquesta experiència. Aquesta vegada s'ha celebrat dues final de Catalunya, una organitzada per la FCDE i l'altre per la unió de consells (coses que es porten entre ells, que a nosaltres ja ens sembla bé). A la final de la FCDE han anat els que porten més experiència, ja que hi havia més nivell i era l'única on et podies classificar els d'Espanya.
Judit Clopés ha acabat campiona i anirà a la final. Però Judit; que si no ho sabeu, és del club Cerdanyola Mataró, porta a sobre el mèrit d'haver quedat campiona de Catalunya any rere any a la corresponen categoria i en el 2006 nombrar-se Campiona absoluta femenina de Catalunya. I tot això i més, amb només 16 anys! En aquest campionat també han participat l'Esteban García, en Sergi Subirats i l'Eloi Castillo, que no han realitzat un mal paper ni molt menys.
Però la sorpresa ens la van donar els nens que van començar aquest estiu. Quatre van classificar-se per la final, quan nosaltres pensàvem que no arribarien a tant. Aquí es veu la feina que realitza el club Cerdanyola Mataró pels nens. Ha sigut una experiència molt bona per a la seva formació com escaquistes i s'ho han passat d'allò més bé a l'Hotel de quatre estrelles Vil·la Romana. A més de que ens han representat molt bé. Damiàn Gonzàlez ha assolit el sisè lloc, Mireia García el tercer de noies, Daniel Gutiérrez onzè però amb un futur molt prometedor i en Said Haji 16è.
En definitiva, com a club estem molt contents de la projecció d'aquests nens i els hi espera moltes alegries en aquest món dels escacs.
Links: Fotografies a Calldetenes ; Club d'Escacs Cerdanyola Mataró
Judit Clopés ha acabat campiona i anirà a la final. Però Judit; que si no ho sabeu, és del club Cerdanyola Mataró, porta a sobre el mèrit d'haver quedat campiona de Catalunya any rere any a la corresponen categoria i en el 2006 nombrar-se Campiona absoluta femenina de Catalunya. I tot això i més, amb només 16 anys! En aquest campionat també han participat l'Esteban García, en Sergi Subirats i l'Eloi Castillo, que no han realitzat un mal paper ni molt menys.
Però la sorpresa ens la van donar els nens que van començar aquest estiu. Quatre van classificar-se per la final, quan nosaltres pensàvem que no arribarien a tant. Aquí es veu la feina que realitza el club Cerdanyola Mataró pels nens. Ha sigut una experiència molt bona per a la seva formació com escaquistes i s'ho han passat d'allò més bé a l'Hotel de quatre estrelles Vil·la Romana. A més de que ens han representat molt bé. Damiàn Gonzàlez ha assolit el sisè lloc, Mireia García el tercer de noies, Daniel Gutiérrez onzè però amb un futur molt prometedor i en Said Haji 16è.
En definitiva, com a club estem molt contents de la projecció d'aquests nens i els hi espera moltes alegries en aquest món dels escacs.
Links: Fotografies a Calldetenes ; Club d'Escacs Cerdanyola Mataró
dilluns, de març 26, 2007
Ojalá no te hubiera conocio nunca
Avui és un dia per escoltar aquesta cançó:
Un día soñando en un sueño soñé, que estaba soñando contigo,
soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío,
sueño que sueño, piel con piel, calor con calor… cuerpo con cuerpo
y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, aún despierto y recuerdo.
Ojalá no te hubiera conocido nunca (x4)
Para no amarte siempre, para no verte sin verte,
para borrar tu recuerdo
del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz.
oh ouo ouo oh ouo (x2)
Aquel día en aquel sueño soñando soñé, que estaba soñando contigo,
bajo un cielo de estrellas mil, hay que ver, precioso, precioso.
Y en aquel mar que no nos pudimos bañar, por ser tan caprichosos.
ojalá no te hubiera conocio nunca (x4)
Pa no amarte.
oh ouo ouo oh ouo (x2)
Si algún día yo vuelvo a soñar intentaré, seguir con lo mismo
y diez minutos antes de dormir yo estaré…
siempre que quiera contigo,
siempre que tú quieras.
Ojalá no te hubiera conocio nunca (x4)
Para no amarte siempre, para no verte sin verte,
para borrar tu recuerdo
del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz
oh ouo ouo oh ouo (x2)
…ya no quiero mal de amores
dijous, de març 22, 2007
JAPONÈS
Estreno Àlbum web a Picasa amb les fotos de dimarts al japonès. Vam anar per celebrar que s'havia acabat la setmana d'exàmens. Encara no sé els resultats però crec que ha anat bastant bé, excepte d'algun dia que simplement no era el millor dia per fer un exàmen.
dimecres, de març 07, 2007
La violència és un amor mal expressat
Tothom coincideix en el mateix raonament: “la violència és un problema”. Això no ho discuteix ningú. Però si hi hagués una jerarquia entre els problemes, hauríem de considerar la violència com el primer problema del món i, per això: ¡hem de pensar en com aturar-lo! La mala conducta d’un individu implica violència i aquesta actualment es manifesta de moltes maneres: violència de gènere, abús infantil (bullying), violacions... Per això, primer hem de buscar la causa i l’origen de la violència.
¿Com són les persones violentes? Les persones que segueixen aquesta conducta se’ls pot considerar immadurs. Això ve a dir que la principal causa d’aquest problema és la falta de maduresa. Una persona madura és aquella que ningú pot alterar el seu estat d’ànim, o sigui que només tu escuïs el teu estat d’ànim sense que ningú t’influeixi. Les persones violentes responen a provocacions, per això, són immadurs.
Per exemple, tant a la violència de gènere com al bullying hi ha una tendència a donar les culpes a les víctimes, en lloc de sentir-se culpables ells mateixos. Es veuen com herois que responen a les provocacions de la víctima, que la consideren responsable de provocar la violència. Aquestes provocacions podrien ser: portar un vestit determinat, no respondre a les exigències de l’agressor o, en el cas del bullying, el fet de comportar-se educadament. Però no és estrany que hi hagi violència a les escoles si un 37,6 % està una mica, bastant o molt d’acord amb aquesta frase:“Si no tornes els cops que reps, els altres pensaran que ets un covard”
Aquests que pateixen bullying o són els agressors, els estudis han demostrat que mantindran la mateixa conducta quan siguin adults. Davant això, es veu necessari començar a actuar a les escoles. S’ha de trencar amb l’escola tradicional on els professors, especialment a secundària, s’orienten exclusivament a impartir una determinada matèria en un horari específic. En alguns casos, els mateixos professors contribueixen a evitar la violència escolar, però no sempre és així degut a la dificultat que suposa canviar les pautes que tenim avui dia.
En definitiva, la violència en general és signe de falta de maduresa que en molts casos prové de no haver-la adquirit a la joventut. És tracta, aleshores, d’una mala manera d’expressar el seu amor.
dissabte, de març 03, 2007
GRÀCIES
Foto: L'Olga i jo a l'Autònoma. Com m'estimo aquesta noia!Si fa poc us ensenyava una cançó d'Antònia Font que m'encantava, aquesta nit tinc l'oportunitat d'anar a veure'ls al clap. Després de celebrar el meu aniversari, que va ser l'1 de març, a casa amb els amics, anirem al concert que segur que val molt la pena.
Aquest any estic visquent l'aniversari d'una manera molt diferent. Estic feliç perquè la gent que m'envolta cada dia, em fa sentir feliç. Em refereixo especialment als companys del Campeny. En els mesos que han passat he fet molt bones amistats, persones que ara m'estimo molt. Cadascun d'ells té una manera de ser i d'actuar que els fa especials, per això:
Aquest any estic visquent l'aniversari d'una manera molt diferent. Estic feliç perquè la gent que m'envolta cada dia, em fa sentir feliç. Em refereixo especialment als companys del Campeny. En els mesos que han passat he fet molt bones amistats, persones que ara m'estimo molt. Cadascun d'ells té una manera de ser i d'actuar que els fa especials, per això:
COMPANYS DEL CAMPENY, GRÀCIES!
Tampoc hem vull oblidar d'aquells que ens vam haver de separar: els quatre del Thico que encara s'enrecorden de mi, la meves estimades Jenny i Yoli, la Marta desde Alemanya i Maru a Canàries.
Semblarà una mica "cursi" però els amics són molt importants, les bones estones plegats tenen molt de valor.
No obstant, comparteixo una cosa que hem va dir un amic fa temps: "de tots els amics que tinguis ara, en un futur no t'enquedarà cap, o si més no, un o dos". Considero que no em va dir cap mentida, per això, com segurament algun dia els perdre; no em fa res agrair ara tots els moments feliços que he tingut i tindré gràcies a ells.
Semblarà una mica "cursi" però els amics són molt importants, les bones estones plegats tenen molt de valor.
No obstant, comparteixo una cosa que hem va dir un amic fa temps: "de tots els amics que tinguis ara, en un futur no t'enquedarà cap, o si més no, un o dos". Considero que no em va dir cap mentida, per això, com segurament algun dia els perdre; no em fa res agrair ara tots els moments feliços que he tingut i tindré gràcies a ells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)