dilluns, de maig 15, 2006

LES ENDEVINALLES DE ME GERMANA

Mentres faig coses amb l'ordinador tinc aquí a me germana recitant-me un piló d'endevinalles (en castellà). Una m'ha fet riure; hem llegeix:

¿Qué cosa posee el hombre,
que nadie la puede ver?

He pensat de tot i, fins i tot, he pensat malament i no he trobat solució posible. M'he trencat la closca i per no dir-li el que pensava li he dit que no savia el que era. M'ha dit la solució i m'he posat a riure (per qüestions sexistes, les dones no se si estarien d'acord en la solució) Doncs me germana gira pàgina i em diu: - ¡Ostis!, que l'endevinalla encara segueix.

I quedava així:

¿Qué cosa posee el hombre,
que nadie la puede ver?
Sin alas vuela hasta el cielo
y es la causa del saber.

Ara ho he entés tot!

dissabte, de maig 13, 2006

LA OREJA DE VAN GOGH - MUÑECA DE TRAPO




Como esos cuadros que aún están por colgar,
Como el mantel de la cena de ayer,
Siempre esperando que te diga algo más
Y mis sentidas palabras no quieren volar

Lo nunca dicho se disuelve en te
como el infiel dice nunca lo haré
siento que estoy en una cárcel de amor
me olvidarás si no firmo mi declaración

Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo

Cada silencio es una nube que va
detrás de mi sin parar de llorar
quiero contarte lo que siento por ti
que me escuche hablar la luna de enero
mirándote a ti

Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo

No tengo miedo al fuego eterno
tampoco a sus cuentos amargos
pero el silencio es algo frío
y mis inviernos son muy largos
y a tu regreso estare lejos
entre los versos de algún tango
porque este corazón sincero
murió siendo muñeca de trapo.

divendres, de maig 12, 2006

EL MÓN VA BÉ ¿NO?

Atents a la xifra: un de cada quatre nens del món es mor cada dia. Per què? Per la gana. Ah! Però no! Hi ha les ONGs que ajuden, la UNICEF i aquestes coses que, home, són tantes! Per si fos poc ara les coses van a pitjor. Quantitat de metges i persones van a ajudar als països del “tercer món”. A Libèria, per exemple, hi ha una mena de campament o lloc amb sostre per l’estil que pot aixoplugar nens i noies. Les Nacions Unides hi envien reforços, també. Per tant, hi ha un gran nombre de persones que hi intenten ajudar. Bé. Doncs aquests homes, no us ho perdeu, abusen sexualment de les noies d’entre vuit i divuit anys que s’hi aixopluguen. Amb aquelles condicions, les ganes de menjar es tradueixen en submissió i acceptació a l’hora de fer tota mena –qualsevol–treballet. I els defensors del bé les hi agraeixen rebé, sí. Quasi es guanyen tan bé la vida com al Raval. Relacions a canvi d’un trosset de pa, una moneda de cinc cèntims o –mira si són generosos –fins una pastilla de sabó.
“Això s’ha d’acabar” –diuen les Nacions Unides. I després la frase que va sortir a les notícies, atenció: “més d’un perdrà la feina”. Més d’un ja és molt... No passa res. Mentre tinguem l’Alcampo...
I treballant. Un nen treballant. Però ara sí, home, sí. Ha baixat l’índex de nens que treballen des del 2000. Un 14%, era? No me’n recordo ni ho vull recordar. Molt commovedor i trist. Però és que, de veritat, si això no fos una revista en què s’ha de fer la pilota a l’escola a la que vas, jo ja estaria escrivint el meu ampli ventall de tacos. Doncs va! Els nens treballant. Nosaltres aquí dient “pooobres, fan tanta pena!” i menjant Donuts amb taronges. Però, com volem que no treballin si qui els fa treballar som nosaltres? A veure. L’empresa Nick fa treballar milions i milions de nens de tot el planeta sense que li parin els peus. “Pooobres”. Doncs si pobres no hauríem de comprar tantes marques i tantes botifarrades d’aquestes! L’altra dia una noia comunista que es passa el dia parlant de la merda de societat que formem es decideix comprar unes bambes Nick perquè “me gusta la pipa de Nick de color azul sobre fondo blanco”. Què voleu? Acabar pitjor del que estem o què? Jo no sé si el que sobra és pasta o què, però això és una invasió de Gurus, Rams i què sé jo. Si vaig a comprar roba és perquè torno a estar en pilotes, i au! Si vull anar maca o lligar o vés a saber, mira, evito robar-li els pantalons al meu germà i aparellar bé els mitjons. I segueixo viva. Però tinc somnis. També molt barats. No pretenc canviar el món i fer que tothom vesteixi Rams, porti tatoos a les tetes i ensenyi el tanga. Qui s’atreveix a descobrir-ho?
Què hi penseu vosaltres? Sou conscients que som una porqueria de joves? Digueu-hi la vostra, encara que us queixeu (cosa que passa sempre amb els meus articles). Necessito llegir alguna cosa al respecte, perquè el món va bé, no?

Petons, que són gratis

Article de Najlae Boudaoudi

dijous, de maig 11, 2006

EL DESAYUNO

Me gustas cuando dices tonterías,
cuando metes la pata, cuando mientes,
cuando te vas de compras con tu madre
y llego tarde al cine por tu culpa.

Me gustas más cuando es mi cumpleaños
y me cubres de besos y de tartas,
o cuando eres feliz y se te nota,
o cuando eres genial con una frase
que lo resume todo, o cuando ríes
(tu risa es una ducha en el infierno),
o cuando me perdonas un olvido.

Pero aún me gustas más, tanto que casi
no puedo resistir lo que me gustas,
cuando, llena de vida, te despiertas
y lo primero que haces es decirme:

«Tengo un hambre feroz esta mañana.
Voy a empezar contigo el desayuno».

Luis Alberto de Cuenca

divendres, de maig 05, 2006

MATARO.CAT

La web de l'Ajuntament de Mataró és la segona millor d'Espanya segons "La web municipal".

Després de Barcelona i abans de Terrassa, Sabadell o Gijón. Amb una nota de 7,28 sobre 10, la web de l'Ajuntament de Mataró és converteix en la segona millor segons la llista al portal "La web municipal". Aquest portal va realitzar un treball (demo) en format CD que va exposar-se ahir. Utilitzant el cens de població de l'any 2001, els municipis que superaven els 30.000 hab. i tenien web municipal han format part d'aquest estudi. Les webs s'han analitzat a través de l'avaluació de 12o indicadors, agrupats en 16 seccions. Tot i que les dates són antigues i les webs poden anar millorant cada dia, s'ha de tenir en compte el gran esforç que comporta la realització d'aquest estudi.
Per últim, felicitar a tots els que treballan a la web de l'Ajuntament. Que no és per fardar, però aquesta web està molt bé!

dilluns, d’abril 24, 2006

¡LES CINC SÈNIES NO ES TOQUEN!

Us explicaré que és això de Les Cinc Sènies i el link que hi ha a la dreta. Les Cinc Sènies és una zona agrícola de gran valor natural i paisatgístic, de les quals queden molt poques, al Maresme és l'única zona de 2 Km d'amplada que no està edificada. És un gran espai natural, de 218,25 Ha, on hi treballen pagesos, on viuen un gran nombre d'espècies animals i vegetals diferents i on es pot anar a practicar esport tranquil·lament, com el ciclisme. Està situat al municipi de Mataró, a la comarca del Maresme.
A 3er d'ESO vam realitzar un crèdit de síntesi sobre aquest espai, el qual va sortir molt bé. Més endavant va sorgir-me l'oportunitat de presentar aquest treball en format web a un concurs a la setmana de la ciència. Vaig realitzar aquesta web i en el concurs vaig rebre un segon lloc inesperat. Era la meva primera web, a més sense tenir coneixement de cap aplicació que m'ajudara, i investigant de mica en mica amb el Dreamweaver vaig aconseguir aquests resultats, Aleshores, si trobeu alguna errada o la presentació no és profesional que diguem, ¡no us queixeu que és la meva primera web!
S'ha de dir que aquest espai agrícola corre perill. Esta rebent continuament la pressió d'especuladors amb la idea de fer d'aquest bonic espai, un munt de blocs de pisos. Les Cinc Sènies ens proporcionen productes únics; com la carxofa, un espai per passar el temps, per anar en bici... El seu futur, és una decisió en la que tothom tenim alguna cosa a dir i a veure. En el futur, nosaltres serem els més perjudicats del que passi, per tant s'ha de parar els peus a aquests constructors que volen destruir Les Cinc Sènies i tot el seu encant. ¡LES CINC SÈNIES NO ES TOQUEN!

En aquesta web és veu perfectament el fenòmen de l'especulació a Mataró: http://www.musaik.net/mapa/

ANUNCI COCA-COLA CENSURAT

¿Recordeu aquest anunci?, aquí tenia una versió censurada.

diumenge, d’abril 23, 2006

SANT JORDI


M'agradaria poder escriure alguna cosa sobre el dia d'avui: Sant Jordi. Però no tinc suficient temps per ara. Espero que hagi sigut un dia fenomenal per a tots. Feliç Sant Jordi.

divendres, d’abril 21, 2006

POST - SANT JORDI

POST - SANT JORDI AL THICO

Sant Jordi és el diumenge 23! Pero, com ho celebrem a l'institut si cau en diumenge? Doncs s'havia de celebrar avui! Al meu institut (Thos i Codina) s'han fet uns tallers. No n'estic molt informat ja que jo no els he fet, numés he pogut veure el menjar que havien fet al taller "Cuina Modernista" que... ¡Quina pinta! Doncs, els que anem de viatge de fi de curs, jo inclós, hem organitzat un "super esmorzar" per a tot l'insti. Veniem pizzes, bocatas, sandwitch, bunyols, cafés, sucs, fantas, coca-coles i la consumició que ha triunfat: Les Creps!!! Per no dir les "Creps de la Jenny" (en un futur s'hauria de muntar un negoci). Cada vegada que donava la volta a la pasta dins de la paella ("sartén".. xD) era un espectacle. El negoci ens ha anat molt bé i per uns moments teniem a tot l'institut mirant l'exposició de menjar que haviem posat. La veritat, ens ho hem currat! Al final han quedat quatre pizzes, unes poques coques i uns bunyols que no s'haviem que fer amb ells!!
Però el matí encara no havia acabat. Després de que "els currants" recollíssim i esmorzessím, vam baixar al centre a veure una obra de teatre i un concert. ¡Ha sigut un fart de riure! Entre la veu que posaven els actors que coneixiem, les frases oblidades, i simplement el guió de Santiago Rusiñol ja et feia pixar-te de riure!

POST - SANT JORDI AL ROCAFONDA

A la tarda, aprofitant que no tinc classe he pogut anar a veure a me germaneta ballant al seu cole!

Amb els esclops d'en Pau
fangava Sant Joan,
li anaven grans.
Sant. Pere li va al darrere,
amb el tripi tripi trap!

Aquesta és la lletra dels "Esclops d'en Pau", una de les cançons que han ballat. Pero es que quan jo anava a l'escola també ho vaig fer!!. Aquest és un exemple de que les tradicions no es perden per molts anys que passin. Per descomptat, me germana ho ha fet genial!!! ¿Qué voliau que digués? Tot i que no es perden les tradicions, l'escola es va reformant!. Sí, han construit una rampa que va a les pistes que abans no hi era. Aprofitant l'avinentessa i ja que ens posavem a recordar l'infància veient l'escola i la paret del pati plena de 25 sols pel 25é aniversari també he pogut compravar com es conserven les professores que jo vaig tenir de petitet!!
¡FELIZ POST - SANT JORDI!

LA LUNA

Me gusta mirar la luna, porque ella me comprende. Le cuento mis fantasías, mis sueños, mis penas... Y ella sólo sonríe porque de amor entiende, y sabe que mis males, tienen una sola razón: ese amor que me falta, y que sólo puede darme, tu precioso corazón. Pero mientras no lo tenga, seguiré mirando la luna, pidiéndole cada noche, que me regale tu ternura

dimecres, d’abril 19, 2006

UN PARTIT PLE DE DETALLS

Més aprop de París. Ja no és un somni, és quasi una realitat. I ho van demostrar d'una manera esplèndida tot el conjunt del F.C.Barcelona a Sant Siro contra el Milán a la Semifinal de la Champions League (18-04-2006). No acostumo a parlar de fútbol pero aquesta vegada el Barça s'ho mereix. Així, us deixo amb aquests vídeos per a que disfruteu d'un equip que dóna espectacle:

Un resum del Milàn-Barça al ritme de la música:



Detalls de Ronaldinho per tots els costats amb el gol de Giuly incluit:



Per últim, com en aquest partit ple de detalls, amb el resultat 0 - 1, el Barça es capaç d'aguantar la pilota durant més d'un minut.



Foto del bloc http://martiperarnau.blogspot.com/

dimarts, d’abril 18, 2006

VACANCES TOTALS


Fa dies que no escric res! Aquesta setmana santa ha sigut de vacances totals! M'ho he passat genial! Tinc un munt de coses per explicar: el Campeonat de Catalunya a Salou, un dia a l'eskating!, un dia al tibidabo i el Juvenil a Santa Susana. Ja ho aniré fent tot poc a poc, ¡pero en aquests dies!. Per últim, visiteu la nova web del Club Cerdanyola Mataró d'Escacs, que s'ha traslladat a www.escacscm.com

dilluns, d’abril 03, 2006

Torrente del Barça i català?


Si ja hem vist Franco parlant anglés. ¿Per qué no, Torrente en català?

Atenció a la foto que mira quan s'aixeca! Per molts intents que fagin, aquest "tiu" mai serà del Barça. Crec, que millor pel club. ¡No us ho perdeu!

diumenge, d’abril 02, 2006

El dictador parlant anglès



Això és l'ùltim que em quedava per veure. El "Generalísimo", el que tot ho podia i tot ho fei (tot i que no arribés a l'alçada), fent el ridícul de la pitjor manera possible! I pensà que aquest "pallo" va provocar una guerra, va enviar a l'exili a un munt de famílies que van passar fam, fer, solitud, tristesa.... per després de passar les muntanyes del Pirineu, arribar a França i rebre'ls a pedrades. Afusellar i empresonar els republicans, sols pel simple fet de no ser del seu bàndol, ser republicans. És trist. També és trist el poc respecte que hi tenien a les dones. Les Dones del 36, aquelles que ara ens ho poden explicar però al 36 eren nenes. Nenes que van vuere morir el seu pare, o que un bon dia, després d'un petit petó i un "fins aviat" el para ja no torna mai. ¿Quin records tindran elles de la seva infantessa?

NOTA: Tampoc vam millorar molt amb el pas del temps, escolteu Aznar aquí.


dissabte, d’abril 01, 2006

¿"Ya eyaculé" o iaia culer?

Està clar, les dues grans obsessions nacionals havien d'estar vinculades; el futbol i el sexe. Passar dels crits dels aficionats del barça dient "iaia culer" a "Ya eyaculé" és normal. Si mirant el vocabulari que s'utilitza en el futbol ya podem trobar aquesta vinculació: "pentracions a l'àrea", "jugadors que empalmen", "vaselines que entren fins al fons" i "els que escalfen a la banda". És inevitable, qui no ha tret el seu nen infantil de dins i ha relacionat les dues coses. Si no ho ha fet mai, ara ho estarà fent. Fins i tot els locutors de ràdio:

Locutor, a ràdio Catalunya: Es corre Kluivert. (07/12/01)

En aquells temps els aficionats s'estimaven més que corregués per a que fagi gols.

I una altra!, heu escoltat com s'emocionen els locutors quan es marca un gol: GOOOOOOOOOOOOOOOoooooooooooooooooooooooooool!!!!!!!!!!!!!
És fantàstic, sembla que s'hagin pres algu.

jeje A més, estic segur que també es poden relacionar d'altres maneres. ¿A saber com celebren alguns els partits que guanya el seu equip?

Espero que això us hagi fet riure i hagueu tret el vostre nen infantil.

divendres, de març 24, 2006

Ballant al carrer

Tres quarts de sis de la tarda. Ma mare m'obliga a apagar la mini-cadena. L'entenc, portava una bona estona amb el volum al màxim perqué havia trobat una cançó que portava temps volent-la escoltar i, ¡ es veu que la tenia al ordinador ! No us puc dir el títol perquè no me'l sé, al reproductor posava track 10 i encara no m'he preocupat per buscar el títol.
Però l'assumpte es que m'he tirat tota la tarda tatarejant-la. Doncs, a les 6 he sortit i com, a més a més, estava de molt bon humor. Anava pel carrer tatarejant-la, fluixet esclar. ¡ però també estava seguint el ritme amb les mans!.

Al mig camí em trobo una amiga i va i em diu:

- Rafa, ¿estàs ballant al carrer?

Dèu meu!! M'ha vist "ballant" al carrer. Haveure, aclarim, no era ballar (tampoc estic boig), es podria dir que estava seguint el ritme de la canço amb les mans. Millor no us ho imagineu. A la conversa, que no ha durat més de deu minut (sense comptar que l'han trucada al mòbil i m'he hagut d'esperar) m'ha repetit la mateixa pregunta quatre o cinc cops: Rafa, ¿estaves ballant al carrer? No sabia que respondre! Li podria dir que ha sigut espontàni i que a ella li donen atacs d'aquests cada quart d'hora però m'ho he callat. Ens hauríem bombardejat mútuament amb indirectes i alguna pregunteta d'aquestes que tenim sota la màniga. Sí, sí. Ella té ganes de bombardejar-me, ho sé, però jo en tinc més. Però no a acabat amb una guerra. Tenia pressa (quasi sempre tinc pressa), i sense voler vaig trobar una manera ràpida d'acabar la conversa. Vaig esplicar-li el test que havia fet a internet la nit abans, ahir, que em va passar un amic per fer-me una broma, cosa que va aconseguir. El test no era molt catòlic i la conversació va acabar així:

- Anda Rafa, veste'n! A mí no em parlis d'aquestes coses!!

jeje Imagineu-vos de que anava el test. Doncs, va ser la manera de tornar a la reraguàrdia i no començar la guerra que els dos bàndols desitjavem. Cadascú va anar-se'n pel seu costat. Jo vaig seguir tot el camí tatarejant la meva cançó. Estava molt content, ¡ Què vols que hi fagi !

dimecres, de març 22, 2006

ETA "Alto al fuego permanente" II

Avui, dimecres 22 de març de 2006, ETA anuncia “aturada permanent de l’activitat armada”. Aquesta notícia ha omplert els medis de comunicació de la paraula ETA. Al cercador d’articles i blocs, Technorati, ETA és el mot més buscat, dóna més de cent vint-i-cinc mil resultats, o sigui, articles de blocs que en parlen. El comunicat s’ha difós per ràdio Euskadi (vegeu video) i a Vilaweb subtitulat al català.

El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero ha dit el que venien dient els primers polítics en parlar de la notícia. La posició del govern serà de “cautela y prudencia” i ha advertit que aquest procés de pau “será largo y difícil”. Desitja comptar amb totes les forces polítiques perquè tots són convocats al procés de pau. Ha afegit: “si antes nos unía el horror ante el espanto, confío que ahora nos una la esperanza, a todos y de verdad” Aquí, podreu escoltar aquestes paraules anunciades per la Cadena Ser. El Mundo ens ofereix la declaració que va fer després de la notícia.

Esperem que l’actuació del govern sigui l’adequada i que l’optimisme de molts espanyols, i especialment familiars de les víctimes, arribi a un procés de pau. Aquest és el començament del fi d’ETA.

ETA "Alto al fuego" I

Aquest es el text íntegre en castellà del comunicat d’ETA:

Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006.

El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.

Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro.

Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.

Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.

ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión.

Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.

ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia.

Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad.

La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.

Euskal Herrian, 2006ko martxoan

Euskadi Ta Askatasuna E.T.A.

dimarts, de març 21, 2006

PROVES CANGUR


Avui he fet les proves Cangur!. ¿Sabeu què és? Normalment, faig proves de ciència, socials, anglès, català...(que les faci no significa que m’agradi fer-les) Però avui ha tocat fer les proves Cangur. Anem al gra, explicaré què són, per a qui no ho sàpiga:

La prova Cangur és una particular prova de matemàtiques amb la voluntat d’esdevenir una festa de les Matemàtiques per promoure l’interès per les matemàtiques dels alumnes de secundària i batxillerat per mitjà de la participació en concursos de resolució de problemes.
És una prova d’àmbit Europeu que hi participen estudiants d’Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Polònia, Romania i Rússia, entre d’altres països. A Espanya, hi participen diversos districtes universitaris, com ara el de Valladolid o el de Catalunya.
A Catalunya a aconseguit una notable popularitat i cada any la participació augmenta. Arran d’això, es decidí també organitzar aquesta prova a les Illes Balears.
Aquesta prova Cangur es realitza en un dia i una hora comuns a tots els països que participen, consta d’un test de trenta preguntes de resposta tancada. Les trenta preguntes es divideixen en tres nivells segons el grau de dificultat. Cada curs que participa (4t ESO, 3r ESO, 1r BAT i 2on BAT) tenen una prova diferent. Només tens una hora i quart per fer-la.

A mi m’encanta fer aquesta prova per varies raons:
- No et jugues res: vas a divertir-te amb les matemàtiques, amb problemes que segurament mai t’havien proposat i que no li veus la solució tant fàcilment. Has de pensar.
- Es fan al matí: ¿Què vol dir això? Doncs, ¡que es perden hores de classe!. Quin alumne de qualsevol curs no vol perdre unes horetes de classe?
- Et fas preguntes: ¿Com poden ser tant curioses les “mates”?. No em surt res, ¿tant dolent sóc en les “mates”? ¿Com li estarà sortint al meu amic?
- A més, també pot influir el fet que el primer any que les vaig fer, vaig tenir la màxima nota dins del meu institut. Fet que em va alegrar molt i a contribuït a que esperi amb moltes ganes a l’any següent. És a dir, avui.

Però la veritat, cada any costen més! Diguem que quasi més de la meitat de preguntes no tenia ni idea de com solucionar-les, una quarta part, m’imaginava com es solucionava i després el resultat que em donava no estava en cap de les cinc possibilitat. El restant, el 25 %, estava segur al 90% que havia encertat.¡Penós!

Aquí, us deixo uns quants problemes per a que vegeu com eren i podeu donar la solució !Avera qui és el primer que els resolt!:

NIVELL 4T D’ESO

1. Quin nombre s’incrementa en un 500 % quan l’eleven al quadrat?

a) 6 b) 7 c) 8 d) 9 e) 10


2. Hem dibuixat el simètric del pentàgon regular OABCD (vegeu la figura) prenent com a eix de simetria la recte on reposa el costat OA (per exemple, el vèrtex D s’ha transformat en el punt D’) Seguidament, hem dibuixat el simètric del pentàgon obtingut respecte l’eix OD’ (per exemple, el vèrtex A’ = A s’ha transformat en A’’),etc. Quin és el nombre mínim de transformacions succesives que hem de fer perquè el pentàgon retorni a la posició inicial?



¿Què és un bloc?


¿No sabeu què és un bloc? ¿Per què s’acostuma a fer? i ¿Què s’hi escriu? ¿Creieu que aquest tema interessa, o és un rotllo? ¿O simplement? no és l’adequa’t per a un diari digital com Escoles en Xarxa. Però, com només em podreu respondre a les preguntes si el publico (ben lògic), el publicaré amb la por que caracteritza el bloquer abans de publicar el seu article, que d’això també en podríem parlar en un altre moment. Endavant.

Un bloc es podria definir, en poques paraules com l’espai web, d’un o diversos autors, amb una determinada temàtica; també pot emprar-se com a diari personal. Allò que caracteritza preferentment un bloc és la llibertat de l’autor per expressar-se com cregui convenient. ¿Vol dir això que es pot escriure qualsevol cosa? Doncs no, sempre s’ha de pensar abans de publicar un article, i també, abans de posar un comentari.

M’agradaria posar exemples perquè ho entengueu millor. Els blocs són polivalents i es poden trobar articles que persegueixen diversos objectius:

El joc (s’intenta jugar amb el lector, provocant-lo, a fi de treure-li la seva opinió).

La ironia (es diu el contrari d’allò que es vol donar a entendre).

La imaginació (escriure una història amb la col·laboració de tota la xarxa: oh, quina idea tan genial).

L’actualitat (informa sobre un tema actual).

Temes locals (majoritàriament interessa a persones d’un lloc concret).

Personals (aporta informació personal).

D’un tema concret (a alguns els interessarà i a altres no).

D’entrevistes.

D’opinió (poder treure una conclusió final o saber l’opinió exterior).

Polèmics, com el d’un Madrid-Barça.

Com heu vist, hi ha moltes formes i temes a escriure en un bloc i, per mi, totes són correctíssimes. Si us heu fixat, tots els enllaços porten a blocs de Escoles en Xarxa. Escoles en Xarxa no deixa de ser un bloc, crec jo, on es volen assolir molts d’aquest objectius. ¿Algú no hi està d’acord? Doncs sempre hi ha la possibilitat del contracomentari. Amb això vull indicar que podem trobar-hi molta diversitat, moltes idees, molts temes. I molta qualitat. Permet que s’intercanviïn opinions, que hi hagi crítiques, i són les coses que m’encanten dels blocs. També a vosaltres?

¿Per què s’acostuma a fer? Es poden trobar moltes excuses a l’hora de començar a fer un bloc. Perquè volen deixar-hi la poesia i les rimes, perquè es dedicaven a escriure i navegaven a Internet i aquesta era la millor manera d’unir les dues coses, perquè van llegir un article que els va agradar i volien escriure’n un altre de millor, per millorar l’expressió escrita i/o perquè la seva mare o la dóna li havien dit que si no feia un bloc que li trauria Internet, que era molt car — ho juro, ho he llegit! Jo m’he fet bloquer perquè m’agrada la informàtica i vull millorar la meva expressió escrita, o, per això, estic treballant en el meu bloc personal.

I tu, ¿per què t’has fet bloquer? ¿Què en penses del bloc en general i dels seus objectius? ¿I de la seva intencionalitat? ¿I de les seves motivacions?