RAFA

I si continuem?

2010-06-16T00:04:00.004+02:00

WWW.KASUNDENA.CAT

Meme

2007-04-20T23:14:00.001+02:00

Javier Naya me pasa un Meme muy interesante. Le agradezco recibir el testigo, además de tener la amabilidad de avisarme con un comentario, esta semana la he tenido muy ocupada entre elegir el trabajo de recerca, el ajedrez, el oculista... Ni tiempo para escribir, ni tiempo para leer otros blogs.

La finalidad de este Meme es definirnos en la época que nos marca, asi nos damos a conocer un poco más al lector. Pués vamos allá.

- Yo, 10 años atrás: Soy muy joven todabía, así que hace 10 años sólo tenía 7 añitos. Y no os creais que no tengo recuerdos! Iba a primero de primaria en el CEIP Rocafonda, era el año que pasábamos del parvulario, el edificio pequeño, al edificio grande que incluia patio, "odeó", dos pistas de futbol, una pista improvisada y un "porxo" inmenso. Parece la descripción de los servicios de un hotel pero cuando eres pequeño y te dan todo eso, eres el más feliz de todos. Y las fotos que guarda mi madre revelan que en esa época tube una "novia", porque en todas estamos juntos y se ve que nos queriamos bastante. Que bonito.
- Yo, 5 años atrás: Corresponde con el 2002 y fué un año muy importante para mi. En ese año cambie totalmente de personalidad porque era el primer año en el instituto. Antes era muy tímido y callado, pero no sé si fue al verme con pocos compañeros del colegio antiguo que me solté y perdi un poco de timidez, me aportó más sentido del humor y cuando me pongo a hablar no hay quien me pare! Conocí a mi primer y me atrevería a decir que a mi único "amor de verdad", fué un chasco, pero aprendí de mis errores. Lástima que en 5 años no haya tenido la oportunidad de demostrárselo, que duro es esto del amor.
- Yo, 1 año atràs: en 4to de la ESO en el Thos i Codina, sin pasarme por la cabeza en ningún momento que acabaria en el Damià Campeny. Fue un año de superación, me proponía projectos para superarme y de ahí salió la web de Les Cinc Sènies, con la que gané un premio en Webs de Ciència y me alegré mucho porque el esfuerzo valió la pena. Se quedaron a medias un trabajo muy amplio sobre la Presion arterial y que la podia modificar, y sobre el Franquismo (sólo falta la web). Además, nunca olvidaré el viaje a Berlin que me encantó, me fascinó y donde aprendí un montón de cosas. También fué la despedida de muchos compañeros que ahora no veo a menudo, por eso tiene un valor sentimental añadido.
- Ayer: Estresante. Debía de estudiar mecánica de fluidos porque hoy he tenido el examen. Pero la televisión me apartaba de la tarea y estube viendo el debate con Rajoy un rato y después Anatomia de Grey, por supuesto. Me encanta esta serie!. Y por culpa de ello, volví a dormirme tarde (como llevo haciendo toda la semana) y a llevar un cansancio durante todo el dia por culpa de ello. Suerte que llegó el fin de semana.
- Hoy: El examen ha ido bastante bien, contando que al salir me he dado cuenta de unos cuantos errores que habia cometido, cosas de los nervios y los números que a veces te lían. Por la tarde he dado clases de ajedrez a los niños, cada vez se portan mejor pero noto que les aburre el rato que les explico cosas. Haver si encuentro la manera de solucionarlo. Aunque parezca que no, es difícil enseñar ajedrez.
- 5 canciones de las cuáles me sé toda la letra: Dolça Besada y Wa Yeah (Antònia Font), You're beautiful (James Blunt), Querida enemiga (El Barrio) y Somos Arena y Mar (Mana)
- 5 lugares para visitar: Paris, New York, la Alhambra de Granada, Londres y Roma.
- 5 cosas que me gusta comer: Queso, Croasant de Jamón dulce y queso, Pizza, Macarrones y "Botifarra"
- 5 juguetes favoritos: mi soldado (mi muñeco de infáncia que le llamaba soldado), la Nintendo DS, el ajedrez, el UNO y el portátil que es como un juguete para mi.

Aquí se acaba el Meme que lo he hecho en Castellano porque la mayoría lo hacia así (por si os lo preguntáis) y para que siga la cadena se lo paso a:

En Pau que segur que té coses interesants per explicar.
Per a en Xaubet perquè viu en un altre món.
Per a l'Hermi, per saber si fa 10 anys estava igual de trastocada.

Escacs

2007-04-04T22:35:00.000+02:00

Aquest matí he estat a Salou. Era l'última ronda del Campionat per edats de Catalunya, el qual porto anant quasi des de que vaig començar a jugar escacs. Ara sóc més grandet i no passo per Cadet, així que m'ha fet molta il·lusió poder anar-hi i veure com els nens dels que us parlava l'estiu passat i companys d'equip vivien aquesta experiència. Aquesta vegada s'ha celebrat dues final de Catalunya, una organitzada per la FCDE i l'altre per la unió de consells (coses que es porten entre ells, que a nosaltres ja ens sembla bé). A la final de la FCDE han anat els que porten més experiència, ja que hi havia més nivell i era l'única on et podies classificar els d'Espanya.

Judit Clopés ha acabat campiona i anirà a la final. Però Judit; que si no ho sabeu, és del club Cerdanyola Mataró, porta a sobre el mèrit d'haver quedat campiona de Catalunya any rere any a la corresponen categoria i en el 2006 nombrar-se Campiona absoluta femenina de Catalunya. I tot això i més, amb només 16 anys! En aquest campionat també han participat l'Esteban García, en Sergi Subirats i l'Eloi Castillo, que no han realitzat un mal paper ni molt menys.

Però la sorpresa ens la van donar els nens que van començar aquest estiu. Quatre van classificar-se per la final, quan nosaltres pensàvem que no arribarien a tant. Aquí es veu la feina que realitza el club Cerdanyola Mataró pels nens. Ha sigut una experiència molt bona per a la seva formació com escaquistes i s'ho han passat d'allò més bé a l'Hotel de quatre estrelles Vil·la Romana. A més de que ens han representat molt bé. Damiàn Gonzàlez ha assolit el sisè lloc, Mireia García el tercer de noies, Daniel Gutiérrez onzè però amb un futur molt prometedor i en Said Haji 16è.
En definitiva, com a club estem molt contents de la projecció d'aquests nens i els hi espera moltes alegries en aquest món dels escacs.

Links: Fotografies a Calldetenes ; Club d'Escacs Cerdanyola Mataró

Ojalá no te hubiera conocio nunca

2007-03-26T00:05:00.000+02:00

Avui és un dia per escoltar aquesta cançó:

Un día soñando en un sueño soñé, que estaba soñando contigo,
soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío,
sueño que sueño, piel con piel, calor con calor… cuerpo con cuerpo
y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, aún despierto y recuerdo.

Ojalá no te hubiera conocido nunca (x4)
Para no amarte siempre, para no verte sin verte,
para borrar tu recuerdo
del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz.
oh ouo ouo oh ouo (x2)

Aquel día en aquel sueño soñando soñé, que estaba soñando contigo,
bajo un cielo de estrellas mil, hay que ver, precioso, precioso.
Y en aquel mar que no nos pudimos bañar, por ser tan caprichosos.

ojalá no te hubiera conocio nunca (x4)
Pa no amarte.
oh ouo ouo oh ouo (x2)

Si algún día yo vuelvo a soñar intentaré, seguir con lo mismo
y diez minutos antes de dormir yo estaré…
siempre que quiera contigo,
siempre que tú quieras.

Ojalá no te hubiera conocio nunca (x4)

Para no amarte siempre, para no verte sin verte,
para borrar tu recuerdo
del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz
oh ouo ouo oh ouo (x2)

…ya no quiero mal de amores

JAPONÈS

2007-03-22T00:17:00.000+01:00

Estreno Àlbum web a Picasa amb les fotos de dimarts al japonès. Vam anar per celebrar que s'havia acabat la setmana d'exàmens. Encara no sé els resultats però crec que ha anat bastant bé, excepte d'algun dia que simplement no era el millor dia per fer un exàmen.

La violència és un amor mal expressat

2007-03-07T18:38:00.000+01:00

Tothom coincideix en el mateix raonament: “la violència és un problema”. Això no ho discuteix ningú. Però si hi hagués una jerarquia entre els problemes, hauríem de considerar la violència com el primer problema del món i, per això: ¡hem de pensar en com aturar-lo! La mala conducta d’un individu implica violència i aquesta actualment es manifesta de moltes maneres: violència de gènere, abús infantil (bullying), violacions... Per això, primer hem de buscar la causa i l’origen de la violència.

¿Com són les persones violentes? Les persones que segueixen aquesta conducta se’ls pot considerar immadurs. Això ve a dir que la principal causa d’aquest problema és la falta de maduresa. Una persona madura és aquella que ningú pot alterar el seu estat d’ànim, o sigui que només tu escuïs el teu estat d’ànim sense que ningú t’influeixi. Les persones violentes responen a provocacions, per això, són immadurs.

Per exemple, tant a la violència de gènere com al bullying hi ha una tendència a donar les culpes a les víctimes, en lloc de sentir-se culpables ells mateixos. Es veuen com herois que responen a les provocacions de la víctima, que la consideren responsable de provocar la violència. Aquestes provocacions podrien ser: portar un vestit determinat, no respondre a les exigències de l’agressor o, en el cas del bullying, el fet de comportar-se educadament. Però no és estrany que hi hagi violència a les escoles si un 37,6 % està una mica, bastant o molt d’acord amb aquesta frase:“Si no tornes els cops que reps, els altres pensaran que ets un covard”

Aquests que pateixen bullying o són els agressors, els estudis han demostrat que mantindran la mateixa conducta quan siguin adults. Davant això, es veu necessari començar a actuar a les escoles. S’ha de trencar amb l’escola tradicional on els professors, especialment a secundària, s’orienten exclusivament a impartir una determinada matèria en un horari específic. En alguns casos, els mateixos professors contribueixen a evitar la violència escolar, però no sempre és així degut a la dificultat que suposa canviar les pautes que tenim avui dia.

En definitiva, la violència en general és signe de falta de maduresa que en molts casos prové de no haver-la adquirit a la joventut. És tracta, aleshores, d’una mala manera d’expressar el seu amor.

GRÀCIES

2007-03-03T14:58:00.000+01:00

Foto: L'Olga i jo a l'Autònoma. Com m'estimo aquesta noia!

Si fa poc us ensenyava una cançó d'Antònia Font que m'encantava, aquesta nit tinc l'oportunitat d'anar a veure'ls al clap. Després de celebrar el meu aniversari, que va ser l'1 de març, a casa amb els amics, anirem al concert que segur que val molt la pena.
Aquest any estic visquent l'aniversari d'una manera molt diferent. Estic feliç perquè la gent que m'envolta cada dia, em fa sentir feliç. Em refereixo especialment als companys del Campeny. En els mesos que han passat he fet molt bones amistats, persones que ara m'estimo molt. Cadascun d'ells té una manera de ser i d'actuar que els fa especials, per això:

COMPANYS DEL CAMPENY, GRÀCIES!

Tampoc hem vull oblidar d'aquells que ens vam haver de separar: els quatre del Thico que encara s'enrecorden de mi, la meves estimades Jenny i Yoli, la Marta desde Alemanya i Maru a Canàries.
Semblarà una mica "cursi" però els amics són molt importants, les bones estones plegats tenen molt de valor.
No obstant, comparteixo una cosa que hem va dir un amic fa temps: "de tots els amics que tinguis ara, en un futur no t'enquedarà cap, o si més no, un o dos". Considero que no em va dir cap mentida, per això, com segurament algun dia els perdre; no em fa res agrair ara tots els moments feliços que he tingut i tindré gràcies a ells.

Carnaval Vista Alegre

2007-02-12T20:15:00.000+01:00

Foto: Carnaval de Vista Alegre.

Aquest cap de setmana ha sigut un no parar. Dissabte matí jugant a korfbol, vam guanyar els dos partits 4 - 1 i 14 - 0, aquest últim va ser impressionant. Arribo a casa a les tres i hem conviden a anar a la festa de Vista Alegre, a les quatre ja hi era. No tenia disfressa, i tampoc m'agrada molt disfressar-me, així que vaig decidir portar els pals xinos. Hi havia molt bon ambient i quan van arribar els Luta sen pausa, banda de batukada de molins i molt de la festa, encara es va animar més. Els conec de preparar les activitats d'escacs a la festa del barri de Molins, per cert, una de les millors que hi ha a Mataró!, i van deixar-me acompanyar a en Diego, el nen del meu costat que portava un diabolo, a donar espectacle a aquell ritme amb els meus pals xinos. M'ho vaig passar molt bé.

Wa yeah!, d'Antonia Font

2007-02-08T21:58:00.000+01:00

Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat
jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu
que sexy que dolça i que freda, oh yeah!
sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte
cosmètics i margaret astor
ja sé com s´escriu juliette
jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també
un llapis digué a un pistatxo, oh yeah!

que divertit lo que escric quan estic avorrit
per exemple es teu cos, es jersei destenyit
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat
jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré
galapots, nenúfars, princeses, oh yeah!

que divertit lo que escric quan estic avorrit
per exemple es teu cos, es jersei destenyit
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

que divertit lo que escric quan estic avorrit
per exemple es teu cos, es jersei destenyit
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

Pregunta

2007-02-06T21:09:00.000+01:00

Como se llama la sensación mental de que tu pene se encoge hasta desaparecer?

A) Síndrome de Koro
B) Síndrome de Frigoli
C) Síndrome de Charles
D) Síndrome de Cotard

Desastres universals

2007-02-04T18:12:00.000+01:00

Aquests dies s'està parlant molt del canvi climàtic. Diuen que d'aquí només 40 anys l'aigua del Mediterrani haurá entrat 5 i fins i tot 40 metres en algunes costes. Lo bo de tot això és que som nosaltres els que estem accelerant el procés, ja que tot això ha de passar algún dia. Però relacionat amb els desastres mundials, fa dos dies que vaig llegir en "Una breve historia de casi todo" el que passaría si caigués un meteorit al nostre planeta, fet que pot passar en qualsevol moment i que encara no podem predecir exactament. Per a que us feu una idea del que pot arribar a ser un desastre mundial, aquí teniu el fragment que vaig llegir:

Un asteroide o un cometa que viajase a velocidades cósmicas entraría en la atmósfera terrestre a tal velocidad que el aire no podría quitarse de en medio debajo de él y resultaría comprimido como en un bombín de bicicleta. Como sabe cualquiera que lo haya usado, el aire comprimido se calienta muy deprisa y la temperatura se elevaría debajo de él hasta llegar a unos 60.000 grado kelvin o diez veces la temperatura de la superficie del Sol. En ese instante de la llegada del meteorito a la atmósfera, todo lo que estuviese en su trayectoria (persones, casas, fábricas, coches) se arrugaría y se esfumaría como papel de celofán puesto al fuego.

Un segundo después de entrar en la atmósfera, el meteorito chocaría con la superficie terrestre. El meteorito propiamente dicho se evaporaría instantáneamente, pero la explosión haría estallar mil kilómetros cúbicos de roca, tierra y gases supercalentados. Todos los seres vivos en 250 kilómetros a la redonda a los que no hubiese liquidado el calor generado por la entrada del meteorito en la atmósfera perecerían entonces con la explosión. Se produciría una onda de choque inicial que irradiaría hacia fuera y se la llevaría todo por delante a una velocidad que sería casi la de la luz.

Para quienes estuviesen fuera de la zona inmediata de devastación, el primer anuncio de la catástrofe sería un fogonazo de la luz cegadora (el más brillante que puedan haber visto ojos humanos) seguido de un instante a un minuto o dos después por una visión apocalíptica de majestuosidad inimaginable: una pared rodante de oscuridad que llegaría hasta el cielo y que llenaría todo el campo de visión desplazándose a miles de kilómetros por hora. Se aproximaría en un silencio hechizante, porque se movería mucho más deprisa que la velocidad del sonido.
A los que se hallasen a una distancia de hasta 1500 kilómetros los derribaría y aplastaría o cortaría en rodajas una ventisca de proyectiles voladores. Después de esos 1500 kilómetros iría disminuyendo gradualmente la devastación.

Pero eso no es más que la onda de choque inicial. Sólo se pueden hacer conjeturas sobre los daños relacionados, que serían sin duda contundentes y globales. El impacto desencadenaría casi con seguridad una serie de terremotos devastadores. Empezarían a retumbar y a vomitar los volcanes por todo el planeta. Surgirían maremotos que se lanzarían a arrasar las costas lejanas.
Al cabo de una hora, una nube de oscuridad cubriría toda la Tierra y caerían por todas partes rocas ardientes y otros desechos, haciendo arder en llamas gran parte del planeta. Se ha calculado que al final del primer día habrían muerto al menos mil quinientos millones de personas. Las enormes perturbaciones que se producirían en la ionosfera destruirían en todas partes los sistemas de comunicación, con lo que los supervivientes no tendrían ni idea de lo que estaba pasando en otros lugares y no sabrían adónde ir. No importaría mucho. Como ha dicho un comentarista huir significaría “elegir una muerte lenta en vez de una rápida”.

La cantidad de hollín y de ceniza flotante que producirían el impacto y los fuegos siguientes taparía el Sol sin duda durante varios meses, puede que durante varios años, lo que afectaría a los ciclos de crecimiento.

Todo esto son sólo conjeturas de cómo sobrellevaría la humanidad un acontecimiento semejante, o si lo haría.

El meu Papi

2007-01-28T16:54:00.000+01:00

Mami, Papi i Laura a Lloret de Mar.

Avui haig de dedicar-li el blog al meu pare, es diu Rafa, com jo. Fa 44 anys que va nèixer en un "cortijo", avui dia en ruïnes, i que jo acostumbrat a les "modernitats", seria incapaç d'imaginar-me en aquell lloc. Va haver de treballar desde petit, va ser capaç de venir-se a Catalunya per buscar una millor vida. I actualment es trenca el cap per portar obres senceres sense parar de treballar.
M'ha ensenyat a treballar, he comprovat que l'obra és molt dura i perillosa gràcies a ell, cosa que li agraeixo. És un exemple de que amb esforç, valor i treball dur podrás aconseguir cada vegada més coses i compartir-les amb les persones que més s'estima. Per això jo també m'he l'estimo.

Estrés

2007-01-25T21:52:00.000+01:00

Déu Eol

Demà exposició del treball sobre les Centrals Eòliques, el power point m'ha portat tota la tarda. Això del correu electrònic per els treballs en grup és una facilitat increible. No us explico res més que apart també tinc exàmen de Mecànica, resistència de materials, i encara no he començat a estudiar!

La vida és una malaltia mortal

2007-01-21T23:22:00.000+01:00

Imatge: Mort a l'habitació, Edvard Munch

Divendres 19 de gener.

Acaba la part de la setmana “laboral” i com cada divendres, acostumo a anar a Cerdanyola –caminant que és més sa – els escacs. Tinc mitja hora de camí i l’aprofito per pensar, somniar despert... Però al meu pensament m’arriba la classe de filosofia del matí, sobre la mort.

Les Contres que més m’havien cridat l’atenció sobre el tema estaven d’alguna manera relacionades: a “El amor sin expressar no sirve para nada” Carlos Garrido explica els últims dies de la seva filla de 22 anys i parla de la qualitat de vida i no pas de la quantitat de vida (ella només va tenir 22 anys però no els va desaprofitar), a “Siento gratitud por cada momento de vida” Rosa Carbonell, mare amb majúscules, esta dedicant la seva vida a la seva filla que quan tenia 9 anys van diagnosticar-li un càncer els ossos. A ambdues la joventud de les filles esta reflectida i vaig trobar molt dur la situació per la que van haver de patir els seus pares.

Aleshores a la meva ment van començar a passar imatges: moments feliços, moments divertits, moments que sempre guardaré a la memòria i tots aquests moments acompanyats amb les persones que m’estimo. I al cap en va venir la idea de què passaria si una d’aquestes persones que tant m’estimo morís. Les imatges del meu cap eren increïblement tristes i, sense jo voler-ho, en van caure dos o tres llàgrimes. Pensava que no era tant sensible, però sí. La reflexió que vaig fer després de veure aquelles imatges va ser molt més intensa i personal que la del dia abans llegint les Contres.

Jo no tinc por a la meva mort, algun dia arribarà. Però temo haver de passar per la mort d’amics, família o persones estimades. L’únic que sé segur és que tinc una vida aquí i que haig d’aprofitar-la, però alhora haig de tenir coneixement de la mort – saber que algun dia em tocarà a mi i que també li tocarà a persones properes. Dedicar-me a sé feliç a la vida, no perdre el temps – hi ha persones de 90 anys que no han fet res a la seva vida (com diu Carlos Garrido) – estimar i donar amor.

A classe parlaven de por a morir sense ser reconegut, jo no crec que això sigui important. L’únic que desitjo és tenir uns fills, així jo hauré mort però també hauré donat vida.

Utilitzaré per excusarme el que em diu me mare de costum. No es pot abarcar tot, i aquest mes m'he dedicat a altres coses; el blog i l'ordinador molt poc o res. Tornar a agafar el ritme de treball, aquesta vegada millorant alguns aspectes per fer-ho millor que el trimestre passat, començar a entrenar dur a korfbal i a jugar la lliga - que els dissabtes ens ho passem molt bé tot l'equip -, preparar-se pel per equips d'escacs... En fi, és més difícil organitzar-se i buscar temps que fer-ho.

Pare Noel

2006-12-19T14:30:00.000+01:00

Dailymotion blogged video

Us presentu el meu pare noel en paracaigudes

Me gustan los catalanes / Gorga

2006-12-16T13:28:00.000+01:00

Aquest text me'l va enviar per correu una amiga que quasi sempre esta ficant-se amb el meu català. El vaig trobar molt interessant, així que ho comparteixo amb vosaltres. Jo sóc castellanoparlant, però català, m'agraden els catalanes i molt més les catalanes. Sempre he pensat que tenen una manera de ser diferents dels altres, que m'agrada i sempre que vaig a veure l'avi a Granada és el tema de discussió (catalans i Catalunya), però sempre acabo jo guanyat. ¡VISCA CATALUNYA!

Ramón Chao

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament». Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

Això de que vinguin a casa a visitar-te porta unes conseqüències i el post anterior n'és una. Gorga, el monstre de l'espai, ha estat qui ma hackejat el blog! i ara vol que li ensenyi Flash per fer una pàgina web. Quan sàpiga, tremoleu xarxa que ve Gorga!

holaaaa

2006-12-15T19:30:00.000+01:00

he hackejat aquest blog, muahahaha!

Et faré callar!

2006-12-14T23:18:00.000+01:00

Aquests dies d'estar-se fins les dues o més de la nit estudiant, que es quan hi ha un silenci magnífic que sembla que el món es pari, era pertorbat pel argggarggg (millor expressat, impossible) del meu ordinador. Doncs després de la setmana d'exàmens i ara que ve nadal he pensat en fer-li un regalet al ordinador, el farem callar! Aleshores, vaig parlar de negocis amb el meu veí, que es dedica al modding, vam obrir-lo i dos ventiladors vam quedar en canviar-los, semblava que eren els causants. S'encarreguen per internet i en pocs dies ja els tenim aquí per instalar-los, els posem i sorpresa!: l'ordinador encara feia argggargggg
Tornem a obrir-lo i mirant-lo una mica més a fons ens ha n'adonem que la targeta gràfica (per cert, nova de fa poc) té un mini-ventilador que és el que fa tot el soroll!, semblant al de la foto. El vam parar, el vam treure, vam treure més pols del que mai havia vist... però seguia fent aquell soroll.
Aquest és el punt on recorres els foros per veure si algú li ha passat el mateix. Sí que hi havia gent amb el mateix cas, però la conclusió era que no es podia canviar el ventilador perquè no serveix de res i o hem compro un dissipador que són 35 € o et compres una targeta nova. Al final tot és anar posant diners a sobre, perquè té pinta de que el dvd també s'haurà de canviar.

Sigueu feliços!

2006-12-05T23:41:00.000+01:00

S'ha acabat la setmana d'exàmens i que millor que celebrar-ho al blog amb una cançoneta! Sigueu feliços!

Nou look pel blog!

2006-12-02T22:49:00.001+01:00

Fa temps que tenia ganes de canviar el blog, m'avorria sempre el mateix color i la mateixa forma. Aquesta tarda tenia i tinc molta feina, principalment estudiar, però necessitava desconectar. M'he oblidat de tot, i aquest és el resultat. Tot i així, no estic molt convençut; per això s'he m'ha ocorregut posar una enquesta per veure si us agrada el nou disseny.
Critiqueu, critiqueu; no us talleu!

Diego campió!

2006-11-29T20:34:00.000+01:00

El diumenge anava a posar-ho, però els del Capgròs se m'han adelantat. Aprofito i copio la notícia. Enhorabona!

El mataroní Diego Aguilar es va proclamar, el passat cap de setmana, campió del Campionat d'Espanya d'Escacs per a Cecs celebrat a Còrdova. En total hi van participat 47 escaquistes cesc i deficients visuals procedents d'arreu de l'estat i d'Andorra. Aguilar va aconseguir la primera posició, seguit de l'andorrà Eduardo Desanjosé i el tarragoní Manel Palacios, segon i tercer respectivament.

Diego Aguilar, que compagina les competicions d'escacs amb la seva feina de venedor del cupó de l'ONCE a Mataró, va rebre el premi de mans del president de la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs i Deficients Visuals, Justo Reinares, i el director administratiu de l'ONCE a Còrdova, Antonio Casado.

NOTA: Només falta dir que juga al Cerdanyola Mataró d'Escacs!

SETMANA D'EXÀMENS

2006-11-29T17:01:00.000+01:00

Avui ha començat la temida setmana d'exàmens. Dos exàmens per dia, alguns bastant "durillos". És el primer dia i crec que ja puc preveure que apendré una cosa quan s'acabi: "Estudiar el dia abans no serveix"

BULLING / KORFBAL

2006-11-19T21:35:00.000+01:00

Què està passant? Què és això de que cada setmana escoltem al telediari el nom d'un nen més afectat pel "bulling", una víctima més de violència de gènere. Però... collons.. què està passant? Hauriem de reflexionar una mica més ¿no? El nivell d'estudis baixa, a les classes de la ESO ja no són 4 suspesos, no, són 4 aprovats. I jo no crec en això de que els 4 aprovats tinguin el mateix nivell que si es trobessin en una classe on tothom anés per feina, perquè l'ambient ho condiciona tot: les ganes que tinguis de fer una feina, l'afán de voler superar a un altre, l'actitud del professor davant la classe... I ara, a sobre, apareix el "bulling". Segur que abans ja hi era, imagino que recordareu (els que sou més grans) aquell nen/a que sempre us estava molestant, però ara és pitjor. ¿Perquè serà? Jo em faig aquesta pregunta i no puc treure una resposta clara, però sí que observo algunes coses i començo a pensar. Abans l'educació era més estricta, a l'escola s'anava a aprendre i sembla ser que els joves s'ho prenien més en serio que ara. No vull dir amb això que es torni a ser estricta, sino que hi han uns límits que no s'han d'atravessar i el més important, saber que a l'escola es va principalment i exclusivament a apendre, a fer amics, a lligar si es pot... però mai, mai a dedicarte a molestar, pegar o maltractar un company.
Dins una classe hi ha de tot, el "xulu", el "guapo", la "pija"," l'empolló", el "llest", el "tonto", el "tímid"... però tots sóm companys i ens hem de respectar. El "que es parla amb tothom", intentar que el "tímid" no es trobi sol, el "llest" (que no li costa) intentar ajudar els altres, el "tonto" esforçarse... i podriem seguir. Però no actuem amb violència si us plau, a d'haver-hi bon rotllo i sinó, talla amb els mals rotllos, però no actuïs amb violència.

ELINK: Entrevista interesant sobre el "bulling"

Korfbal !NECESSITEM NOIES!

Pot ser no heu sentit a parlar d'aquest esport, és bastant minoritari. Un professor d'educació física que havia visitat Holanda i l'havia vist, se'l va ensenyar als seus alumnes. Desde aquell dia s'està expandint per Catalunya, fins i tot, tenim una selecció catalana de Korfbal. Jo jugo a l'IES Thos i Codina i necessitem, urgentment, dues noies per poder començar la lliga. És molt difícil trobar algú interessat, a mí normalment em diuen que no directament només pel nom extrany que té, que mai l'havien sentit. Però us confeso que és un esport molt bonic, on es juga molt en equip (principalment no es pot jugar individual perquè amb la pilota no et pots moure), hi ha molt bon rotllo el nostre equip, els entrenadors (Clara i Raul) són apart de bons entrenadors, bones persones, simpàtiques i series quan ho han de ser. Ho fan per gust i per el futur de l'esport i només reben la satisfacció de fer-ho bé, i seria una pena que l'equip s'enfonsés per falta de jugadors.
Qui estigui interesat, si us plau que m'ho digui i li aseguro que no s'arrepentirà. El meu email és rafalive@gmail.com.

LINK: Últim article sobre korfbal al capgrós on es parla del nostre equip.

2006-11-15T22:07:00.000+01:00

Aquests si que s'ho passen bé...

"Barbie Girl"

Hi Barbie
Hi Ken!
Do you wanna go for a ride?
Sure Ken!
Jump In...

I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation
Come on Barbie, let's go party!

I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation

I'm a blond bimbo girl, in the fantasy world
Dress me up, make it tight, I'm your dolly
You're my doll, rock'n'roll, feel the glamour in pink,
kiss me here, touch me there, hanky panky...
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"

(uu-oooh-u)

I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation

Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)

Make me walk, make me talk, do whatever you please
I can act like a star, I can beg on my knees
Come jump in, bimbo friend, let us do it again,
hit the town, fool around, let's go party
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"
You can touch, you can play, if you say: "I'm always yours"

Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)

I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation

I'm a barbie girl, in the barbie world
Life in plastic, it's fantastic!
you can brush my hair, undress me everywhere
Imagination, life is your creation

Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)
Come on Barbie, let's go party!
(Ah-ah-ah-yeah)
Come on Barbie, let's go party!
(uu-oooh-u)

Oh, I'm having so much fun!
Well Barbie, we're just getting started
Oh, I love you Ken!

I'm sorry

2006-11-05T23:48:00.000+01:00

"Ostias" un article nou!... segurament això serà el primer que els hi vindrà al cap als que acostumen a entrar per qui, amb la "ilusió" de trobar alguna cosa, i ja fa bastants dies que res de res. La veritat es que es un rotllo quan entres un munt de vegades al mateix blog i veus que mai actualitza, per això, sento no ser tant regular en actualitzar.

D'idees en tinc moltes, però ja sabeu, ara a esperar que s'apliquin. Porto molt de temps amb la idea d'escriure sobre uns temes que vaig llegint a una enciclopedia de psicologia que estem col·leccionant i, hi han temes tant interessants com la motivació, l'aprenentatge, la memoria, els amors... Però per falta d'organització, de temps o de jo que sé... encara no he trobat el moment. ¡Però estic viu, sa i estalvi, a vegades content a vegades trist... que hi farem!, pero estic.

He plagiat d'alguns blogs, com el de la Joana, això de posar el llibre que estás llegint a la dreta. Estic engrescat en dos, i tres si comptem el d'Antologia de Poesia Catalana (obligatori al BAT). Una breve historia de casi todo, me l'han deixat i és bastant graciós. M'ho paso bé llegint l'historia del món i l'univers amb aquest to tant humorístic. Després, Matemáticas... ¿estás ahi?, és un llibre que em van regalar, sobre curiositats de mates, que ja en sí mateix m'agraden. Buscant la foto he descobert que es troba en pdf, així que si li voleu fer una ullada!, ja m'esplicareu.

SALÓ DEL MANGA

2006-10-27T16:13:00.000+02:00

Amb aquesta super portada de Mimosin!, el meu amic Oriol vendrà un fanzine al XII Saló del Manga. És aquest cap de setmana a La Farga de l'Hospitalet, si aneu ja sabeu per on passar, i si dieu que aneu de la meva part, us farà un autògraf!

BERLÍN

2006-10-24T17:26:00.000+02:00

Llegeixo al darrer butlletí del CENTRE D'ESTUDIS JORDI PUJOL la següent notícia:

Berlín, sexi i no tan pobre

Berlín, la capital d’Alemanya i la ciutat cultural de moda a Europa, acumula un deute de 60.000 milions d’euros. Els setze länder i el govern federal estan obligats, per llei, a proporcionar-se suport financer mutu, però el Tribunal Constitucional va dictaminar que Berlín pot i ha de sortir de la seva situació financera pels seus propis mitjans. El governador de Berlín, Klaus Wowereit, va llançar el lema per promocionar Berlín “pobre, però sexi”. El jutge Hassemer va afegir, per denegar la petició d’ajut sol•licitada als altres länder, que “Berlín és tan sexi perquè no és tan pobre”. Els länder, i especialment Baviera, han celebrat aquesta sentència del tribunal competent.

M'ha fet recordar una cosa que vaig dir al viatge a Berlín que deia algú així:

- Quanta "pasta" deuen haver necessitat per fer tot això!

La meva intuició no falla, van necessitar "pasta" per fer aquells edificis titanics i fabulosos, i ara, han de tornar-la.

Donar sang, és donar vida.

2006-10-19T00:19:00.000+02:00

Dijous 19 d'Octubre a l'IES Damià Campeny
de 17 a 21 h

Al Banc de Sang i Teixits li calen més de 1000 donacions de sang al dia per tal de garantir que tots tinguem sang quan ho necessitem
- Per a intervencions quirúrgiques.
- Per a tractaments oncològics.
- Per a trasplantaments.
- En cas d'accidents greus.

Cada dia els hospitals truquen a aquest banc de sang per fer les seves comandes de sang, però quasi sempre no tenen la suficient i es creen grans llistes d'espera per falta de sang. No costa res donar sang, donar sang és donar vida. Així que els que podeu, jo encara no perquè tinc menys de 18 anys, us animu a que aneu avui Dijous 19 d'Octubre a l'IES Damià Campeny (Plaça dels Bous, s/n) de 17 a 21 h per a donar una mica de vida, penseu si algun cop sou vosaltres els que la necessiteu i us trobeu en aquestes llarguíssimes llistes d'espera.

Google Earth is watching you!

2006-09-28T00:00:00.000+02:00

Ara haurem de tenir cuidado del que fem a les terraces privades, perquè GOOGLE EARHT ens vigila. Aquesta foto és d'un poble d'Holanda que es diu Haia i ja veieu, la pobre dona esta tal i com va arribar al món. Qui li diria a ella que per sortir una tarda a pendre el sol sortiria en una versió del Google Earth disponible gratuïtament per tots els internautes, que ja en som uns quants.

BATXILLERAT

2006-09-19T21:48:00.000+02:00

"Fins ara heu passat per dues etapes importants a la vostra vida" Així va començar un professor la primera clase de Batxillerat. Ben cert, i es referia al pas de Primària a l'ESO i ara, de L'ESO al Batxillerat.
Quan em va tocar fer el primer pas el més difícil va ser escollir el centre on anar. Hi barrejava tres noms: Campeny, Satorras i per últim, el Thos i Codina. Sense pensar-ho molt aquest era el meu primer ordre de preferència, influenciat per on anaven els amics, la fama de l'institut, la proximitat... Doncs tot això va canviar. Vaig anar a les portes obertes dels tres, on crec que hauria d'anar-hi més gent, almenys per curiositat (al Thico sempre hi havia pica-pica). Les meves idees van canviar, el Thos i Codina va anar de cap al primer lloc. El trobava maco, un gran pati, bones aules i un molt bon ambient. En aquells anys la fama del Thos i Codina diguem-ne que no era molt bona, però jo tenia un presentiment de que el que estava fent ho feia bé. Era petit, però eixerit! Al final no vaig anar-hi sol, 6 amics també, millor.
Al cap dels anys, els amics que temies perdre; efectivament, els perds. Se'n salven pocs, però fas amics nous i a vegades altres tipus d'amics/gues ("edad del pavo"), però això són figues d'un altre paner.
Ja s'ha acabat l'ESO i a mi m'agrada fer un balanç. En quant a l'ESO en si, penso que ara que porto una setmaneta al Batxillerat, això que és tant dur i a molta gent li fa por, si a la Secundària es donés una mica més de "canya" es miraria amb altres ulls. Aquest és el meu judici de valor. Després, per mi el millor centre per fer l'ESO serà sempre el Thos i Codina, tampoc el puc comparar amb cap altre. He acabat molt content; guardo records, experiències, colònies, amics... Tots tindran la seva part bona i dolenta. En uns et preparen millor per algunes coses que per altres, això ho estic notant ara que som de diferents centres. Al cap i a la fi, és el centre on has passat l'ESO, i aquesta és una etapa molt bonica. Hem poso una mica sentimental perquè ara he hagut de marxar al Campeny.
Això de marxar si que ha estat molt difícil, moltíssim. No es normal marxar d'un públic a un altre, però el per què són un cúmul de coses que m'han fet pendre aquesta desició. Igual que em va passar fa 4 anys, crec que és l'encertada i ja farem el balanç d'aqui uns anyets. Porto una setmana i no podria parlar gaire d'aquesta etapa, però ja he notat el canviàs. Estem perquè volem, t'ensenyen conceptes que te'ls has d'apendre (a l'ESO podies passar una mica), esforç, treball diari... Estic content i motivat, per ara. Per cert, el Campeny està bastant bé, com qualsevol altre. Bon ambient, bona gent, divertit quan ho ha de ser... l'única pega que li trobo però, es que està al centre!, després fins a Rocafonda és pujada i amb els llibres a l'espatlla fa una mandra.

"Se acabó lo que se daba"

2006-09-10T22:03:00.000+02:00

Això ja s'acaba, em refereixo a les meves vacances. Dos dies em queden per començar el batxillerat. Ara hauré de canviar molts dels meus hàbits. Una mica d'estudi cada dia no m'anirà malament i això de quedarme fins tard amb l'ordinador, ni parlar-ne. Tot això ho feia abans, però perqué podia, ara si segueixo aniré de cul i vull esforçarme al màxim per treurem un bon batxillerat. Aquests últims dies han estat bastant bé, aprofitant-los al màxim.

Fa dies que vaig anar al meu primer, i espero que no sigui l'últim, concert de Lax'n'Busto. Aquest grup català m'encanta, sense voler et trobes cantant les seves cançons com si res. També a Calella a passar el dia pels seus carrers plens de botigues i aquest cap de setmana, aprofitant la concentració de tuning al Circuit de Catalunya i per tant, el baix preu de l'entrada (12 € amb el carnet jove) he anat amb un amic a fer un tomb i a veure els cotxes, la carrera, els espectacles i, com no, les noies amb paraigües que passejen.

Intentaré escriure algu més interessant a la proxima.

FOTOS: Concert de Lax'n'Busto i Maxitung a Montmeló.

Mataróneta

2006-09-05T00:08:00.000+02:00

Avui m'ha arribat el Butlletí municipal, el mésmataró, que la web de l'ajuntament ens la ofereix en pdf cada mes des de aquesta plana. Es parla bastant de la nova iniciativa de l'Ajuntament per la nova gestió de la brossa, incorporant nous serveis, nou maquinari i més personal, 135 treballadors. Ho trobo una bona iniciativa, que comporta una barbaritat de diners, 7.300.093,72 € anuals durant 8 anys. Però els impostos dels ciutadans estan per gastar-los en la millora de la ciutat i aquesta és una bona manera. Recordo, i en Joan Antoni ho explica millor, que aquest any la companyia d'Aigües de Mataró ha rebut un premi per la seva trajectòria durant els 25 anys passats. Tot va començar per una iniciativa com l'actual de neteja, així que confio que aquesta també serà positiva.

Però ara us explicaré el que ha passat al meu carrer, Ciutat de Tàrrega, durant les últimes hores. Per això, primer us ensenyo una fotografia:

El contenidor que es veu llençat a terra es podria dir que ja està acostumat a ser-hi. A Sant Joan sempre i a vegades, no sé perquè, algunes persones de nit es dediquen a tirar-lo al terra. La meva mare quasi sempre és "testimoni" d'aquests fets i quan em llevo i el torno a veure al terra, és ella qui m'informa.
Doncs, aquesta nit també ha caigut però el culpable era de més embargadura. Sí, el camió de la brossa la tirat però el que he trobat curiós ha estat que el conductor ni s'ha immutat. El contenidor s'ha quedat allà i ell ha passat de llarg. Potser no és la seva feina, seguim amb la història...
Una hora més tard, passaven els encarregats de la recollida de voluminosos. Aquests que van amb un camionet i que s'han de baixar del cotxe per fer la seva feina. S'han baixat, i tant!, han recollit el que havien de recollir i s'han marxat. I que passa amb el contenidor?
Passaven les hores i fins dos quarts de dues, que estic despert per veure la celebració de la Selecció Espanyola de Bàsquet i l'incendi que s'està produint, passa un camionet petit amb un senyor només. Aquest s'ha baixat amb tota la mala ostia i cagant-se en la mare d'algú... i, per fi, ha posat correctament el contenidor. Segur que el tindria "fixat" i per això estava de mala llet. O potser per que ho podrien haver fet els seus companys quan hi van passar pel costat. Però bueno, només era un anècdota que m'ha fet pensar en la mataróneta.

Per cert, el símbol de mataróneta m'agrada bastant.

HAPPY BLOG DAY

2006-08-31T20:16:00.000+02:00

Avui 31-08, i desde l'any passat, és el dia mundial dels blocs. L'iniciativa parteix d'un blogger israelià i consisteix en endinsar-te en la xarxa, més que de costum, per trobar cinc blocs nous i que hagis conegut aquest mateix dia, i que et semblin interessants, esclar. Doncs, al ataque!

Loliplanet: Una parella de catalans, en Pep i la Cris, no poden arribar a vells sense fer la volta al món. Doncs, avui fa 441 dies que van decidir fer les maletes i començar l'aventura. Amb fotografies, escrits i una web molt maca relaten el seu viatge, i a sobre en català.

Ideas para salirte con la tuya: Un blog interessant sobre psicología. Com influir en la teva ment i en la dels altres. Hi han posts que parlan de reconèixer les persones quan menteixen, de com recordar alguna cosa que la teniem a la "punta de la llengua". Curiós i original.

Entre tankas: Un dia després de rebre el premi de poesia per presentar tres tankes, formant un poema. Em trobo aquest bonic blog ple d'aquest tipus de poesia japonesa.

Bakingsheet: ¿Per qué no un blog en anglès? Receptes per fer tota varietat de menjar. Des d'una Hamburger fins a una French Toast. I les fotos ja conviden a fer-hi una ullada. Umm...

El blog para aprender inglés: Amb unes bones explicacions i so inclós, aquest blog t'ajuda a apendre anglès, l'idioma internacional i que jo trobo molt important conèixer. Pels que al obrir l'anterior l'han tancat ràpidament, ¡aquest és el seu blog!.

1, 2, 3, 4 i 5 feina feta.

Happy Blog Day!

MARTA

Foto: Extreta del seu space sense permís, quan la vegi em matarà jejeje

Aquesta fantàstica noia, amiga de confiança i una gran persona, avui comença una aventura, o com li vulgueu dir. 10 mesos a Alemanya que segur que mai oblidarà. Ho fa amb una asociació d'intercanvi d'estudiants per tot el món, que ara mateix no recordo ni la web ni el nom. Farà el 4t d'ESO, que allà no se'n diu així. Sense conèixer gairebé l'idioma, amb un altre familia (que ahir em va dir que tindria 4 "germanes", no vegis!), un altre país, un altre ambient... La veritat, que s'ha de ser emprenedor i valent.
Des de aquí, li desitjo un bon viatge i una molt bona estança durant els deus mesos.

FINS AVIAT MARTA!

ENS ESPANTA ENFRONTAR-NOS-HI?

2006-08-30T23:20:00.000+02:00

Foto: Trofeu de poesia. Ja en tinc 24!

Aquesta nit m'han donat el 1er Premi del concurs de Poesía de la festa major de Cirera, dintre de la categoría B. El poema presentat ja el vaig publicar al bloc fa un temps. Buenu, més que un poema, és un tanka. Recordo que vam aprofitar que hi havia aquest concurs per escriure cadascú una tanka, que la estàvem estudiant en aquell moment, i presentar-la. Quasi tots els meus companys escribien sobre l'amor, el romanticisme, etc. I van escriure coses molt bones!, pero jo vaig decidir-me per un altre tema:

ENS ESPANTA ENFRONTAR-NOS-HI?

Fan feines dures
que als anys joves que tenen
no es corresponen
Ànimes silenciades
i vides esguerrades

Uns esclaus semblen,
temps molt antics que tornen.
Sense família,
sol·litud, amor falta.
No hi ha petó de mare.

Els dies passen
¿ens espanta enfrontar-nos-hi?
No girem cua.
Fem front a aquest problema
donant per ells la cara.

Estic content i agraït. Visca Cirera!

MEME

2006-08-26T16:37:00.000+02:00

La Joana, una dona que em cautiva amb les seves paraules i el seu esperit guerrer, m'ha ficat en una cosa que desconeixia, un Meme. Investigant una mica m'he adonat que n'hi ha de molts tipus de Memes, a mí m'ha tocat d'anomenar tres blocs interesants, originals o simplement, que m'agradin.

Si no fos perqué m'he l'envia la Joana, ella estaria la primera de la llista. ¿Sabeu quan un "desconegut" us fa el primer comentari al bloc? Et dóna una alegria! Doncs ella va ser la primera desconeguda, per això l'aprecio tant i m'encanta el seu bloc.

Intentaré no repetir-ne cap ja dit i ser una mica original:

En Pau:

En el seu blog secret acostuma a publicar poemes molt bonics i a fer reflexions bastant encertades. A més, toca molt bé l'acordeó!

En Xaubet:

Amic que sempre és agradable parlar amb ell i en el seu bloc pot parlar-te del que ha fet durant el dia, uns acudits per riure un rato o parlar de política com ell sap.

L'Encarna:

Dona jubilada però una gran treballadora i com comenta la Joana al post que li va dedicar, amb unes ganes inmenses d'apendre coses. A mí en sorprent moltíssim. Conec persones de la seva edat que coneixen quatre coses dels ordinadors i d'internet, però d'aquí a posar-se a publicar un bloc. ¡Això ja és massa! Felicitats Encarna!

Ara toca pasar el mort a algú i seguir amb aquesta cadena que la trobo una molt bona idea d'anar coneixent nous blocs. Li passo el Meme en Pau, així li dono una mica de feina, en Joan Antoni Baron, segur que a part d'escriure bé, també descobreix nous blocs diariament i a en Ramon Bassas, perqué no le vist cap Meme en el seu bloc i trobo interessant que ho fagi.

CALDEA / QUEEN

2006-08-18T21:26:00.000+02:00

CALDEA

Com a casa, no s'està enlloc. El primer dia a Andorra, ja estava cansat de tantes botigues i tanta gent. Sóc dels que els hi agrada la tranquil·litat i en aquestes dates no pots anar a cap lloc "turístic", per molta tranquil·litat que t'ofereixin. A sobre estavem allotjats a un hotel del carrer principal, que sino recordo malament es deia Meritxell, nom de la verge d'Andorra la vella. Hi havien botigues a tots costats, de roba (zaras, mangos...), d'aparells electrònics, supermercats, etc. Això de que tot és més barat, com no sigui en el famós supermercat "El Mamut", que no vam poder anar, al carrer on estavem res de res.

El que sí que va valer la pena van ser les tres hores als banys de Caldea. Uh... quina relaxació! L'aigua calenteta i les vistes a la muntanya, una relació excel·lent. Al tornar, vam parar a Sant Quirze de Bésora, on vaig menjar les millors mongetes amb butifarra de la meva vida. oh!... quines mongetes. El restaurant es deia Esport i està al costat de l'hotel Sant Quirze de Bésora, espero tornar qualsevol dia perqué val molt la pena.

QUEEN

I ara, durant 4 dies tenim a casa una reina. La Queen, la gossa d'una amiga que està de vacances i m'encuido d'ella aquests dies. No li ha costat adaptar-se al nou ambient i a les noves cares. L'amor que et donen aquests animals és increible, no sé com hi ha gent capaç d'abandonar-los i moltes vegades és simplement perqué no saben on deixar-lo a l'estiu quan surten de vacances o a setmana santa.

¡Casi 100.000 gossos es van abandonar a Espanya al 2005!

"Hasta que el hombre no sienta como suyo el dolor que él mismo produce a los animales, no será de verdad hombre"
(Antonio Gala)

VACANCES

2006-08-12T01:13:00.000+02:00

Haig de ser breu, perqué s'ha de dormir per estar demà apunt per sortir de bon matí cap a Andorra. Sí, un altre bloguer que se'n va de vacances. Exactament a Caldea, on están els famosos banys. La veritat, aquests dies no en tinc moltes ganes d'anar-m'en. Estic passant uns dies molt feliços aquí, a Mataró. Aquest estiu está sent inolvidable i tinc la impressió que curt, cosa que mai m'havia passat. Així que aprofitaré al màxim aquests 4 dies de relax per Andorra i tornaré amb més ganes de fer coses.

Fins aviat

SÓC FELIÇ

Sóc feliç amb tu,
i només amb tu.

T’havia de deixar per saber-ho,
m’havia sentit feliç sense tu,
però he tornat
i ara no fugiré,
et seré fidel... sempre.

Amb tu, sóc jo,
el teu silenci m’omple,
m’entens, em comprens.

La teva companyia
és el meu somni.

El teu amor
és la meva esperança.

Llibres de text / Cinc mesos

2006-08-07T23:11:00.000+02:00

LLIBRES DE TEXT

¡Com es passen! Els llibres de text són caríssims! Almenys jo ho crec així. Ara que un servidor es més grandet i comença a tenir alguns estalvis, i no esta malament oferir-se a pagar els llibres de texts, si pots, clar. Doncs així ho he fet aquest any, i s'ha de dir que més de la meitat dels llibres mel's deixa un amic. Aquest matí quan per 3 llibres (student's book, workbook and "Mathematicbook") ja eren 66 €, m'he deprimit.
Així, ¡com convides algú a sopar, com estalvio per l'interrail...! No sé, trobo que són llibres per l'educació i que haurien de estar a preus reduits, ni descomptes ni rollos, ¡preus reduits!. Però, encara m'he deprimit més quan he intentat trucar des d'una cabina. I sí, sí, he trucat peró m'he gastat més de 6 euros amb la tonteria! El microfon del receptor no es sentia gens bé, fluixet fluixet... i a sobre, he agafat l'instant en que m'han passat 6 vehicles de gran pes i soroll (3 autobusus i 3 camions). De camí cap a casa, he recordat el post d'en Pau, el pèndol, tant de bo la vida fos més senzilla i tranquila...

Sort que la tarda ha estat més entretinguda.

CINC MESOS AMB PORTÀTIL

Fa cinc mesos que tinc portàtil. El 7 de març del 2006, sis dies després del meu aniversari, vaig tenir a les meves mans el portàtil que portava esperant desde ja feia tant de temps, després del procés de donar la tabarra a la mama, fer-se el bo, anar a comprar, ajudar més que mai a casa... "vamos", el que fa tothom que vol negociar amb la mare. Per ara, va perfecte.

De dol

2006-08-05T00:45:00.000+02:00

No tinc paraules. El meu còndol per a la família de la Mariona i per a tots els Capgrossos.
Mataró sempre et recordarà.
Ànims

Link: Notícia al capgrós

INTERRAÍL

2006-07-27T00:09:00.000+02:00

Foto: Film, "Antes del amanecer"

Sóc d'aquells que somien despert. Acostumo a somiar allò que m'agradaria que em passés i que, al final, s'acaben convertint en il·lusions per fer en un futur. Us parlaré d'una d'elles.
¡M'agradaria fer un interraíl! Sí, és genial. Consisteix en comprar un bitllet de tren, i amb aquest tens la possibilitat de moure't per quasi tota Europa, decidint la ciutat on anirás i coneixent món nou. Ara no explicaré els preus i les possiblitats, però imagineu que agafes el d'un mes per totes les zones disponibles. Cada 4 dies podries estar en una ciutat nova: Paris, Londres, Roma, Berlin, Luxemburgo...
De pensar-lo, la idea m'encanta. També s'ha de tenir diners per fer-ho, però home... posant-hi una mica d'esforç aquests anys que venen es pot fer un somni realitat ¿no?
Tot això, va començar quan una amiga em va parlar dels interrails i, a més, va aconsellar-me dues pel·lícules que a mí em van enamorar. "Antes del amanecer" i "Antes del atardecer". S'han de veure les dues. Sense utilitzar ni efectes rars, ni històries irreals, etc... disfrutes de dues pel·licules romàntiques i esencials. ¿Qué faries si et trobes l'amor de la teva vida i al dia següent t'has d'anar?
Una història real, amb només dos personatges que podrien ser nosaltres en una etapa de la nostre vida o que ens agradaria ser.
Segurament aquestes pel·licules han col·laborat una mica en tenir tantes ganes de fer un interraíl.

EL SENTIDO DE LA VIDA

2006-07-20T18:40:00.000+02:00

Vivir es llegar a donde todo comienza;
amar es ir a donde nada termina.
Vive como si fuera temprano,
reflexiona como si fuera tarde,
siente lo que dices con cariño,
dí lo que piensas con esperanza,
piensa lo que haces con fe,
haz lo que debes con amor.

La vida revela la verdad,
la verdad nos ilumina el camino,
el camino nos conduce a amar,
el amor nos hace vivir.

La razón del amar la encontramos viviendo;
el sentido de vivir lo encontramos amando.

ZIDANE

2006-07-15T14:07:00.000+02:00

Hi han reaccions que no entenc. La de Zidane va ser una, un tio que estaba acabant la seva carrera brillantment i que al final la acabi d'aquesta manera. Per molt fútbol que hagi donat, no entendré mai aquesta reacció.
És bo que alguns s'ho prenguin amb humor, aquest video ho demostra.

Simultàneas / Començo Dreamweaver

2006-07-12T23:22:00.000+02:00

SIMULTÀNEAS

Les simultàneas de Judit Clopés el dilluns van ser les que ens van mostrar l'interés de cada un dels "xiquets" que tenim al curs. Uns van posar molt d'empeny en fer una bona partida sense perdre material, o perdre punts (com diuen ells). Altres no els va anar tant bé la partida però no volien sortir, !volien tornar-ho a intentar!. Això no pasava abans, a les 8 en punt ja estaven a la porta per sortir, el dia de les simultàneas no volien sortir sense acabar la seva partida. ¡Va ser genial! Hi han moltes maneres d'ensenyar i s'ha de saber buscar la manera de que tots estiguin atents, que fagin coses que els sorprenguin i que no s'aburreixin en cap moment. Això últim es super difícil!

COMENÇO DREAMWEAVER

Aquesta vegada el curs me'l fan a mi. Ja porto uns 3 dies fent un curs de Dreamweaver per saber fer pàgines web millors de les que he fet. A mi m'agrada fer les coses cada vegada millor! I després del Dreamweaver el Flash, que es veu cada web a internet fet amb aquest programa que a mi m'encanta!
Per ara va molt bé, vaig a lecció per hora. Però passa que són trenta hores i dotze leccions, i les trenta hores s'han de pagar.
Ui! Em sembla que hauré de baixar el ritme una mica!

ESCACS

2006-07-09T16:21:00.000+02:00

Ja fa dues setmanes que vam iniciar el curs d'escacs d'estiu, del 26 de juny al 26 de juliol.
Sembla que van aprenent. Les tres hores cada tarda de dilluns, dimecres i divendres, que a vegades s'arriben a fer pesades, estan donant rendiment. Els nens han aprés a apuntar les jugades i, cada vegada més, fan partides sense perdre molt material.
Tots són entre 8 i 12 anys, tot i que hi ha dos nens de 6 anys. Ara és l'edat on tenen per davant els escolars, els de Barcelona, Catalunya i Espanya. Fins als 16 anys tens molts objectius per anar millorant i et pots proposar moltes metes.
Per això, és interessant que no es doni de banda aquest esport. A més quan un club com el Cerdanyola Mataró d'Escacs ha tret molts joves en projecció fins el més alt nivell. Entre ells tenim noms com Fermín González, Manuel Granados, Feliciano Martín, Antonio Alcolea que van destacar al seu dia. I ara Sergi Subirats (14 anys) i Judith Clopés (15 anys) anirán als campionats d'Espanya d'Edats a Extremadura representant Catalunya i al nostre club.
Aquestes tasques de projecció dels joves ha donat moltes alegries a aquest club, i per descomptat també ha donat prestigi a una ciutat com Mataró.

Qué mai quedi en l'oblit!

2006-07-07T15:56:00.000+02:00

Per a que mai quedi en l'oblit vaig fer un vídeo amb tots els records de 4 anys fent la ESO al Thos i Codina. Diuen que l'ESO és una etapa de la vida que et marca i, a més, molt bonica.
Jo no em puc queixar, un primer curs enamorat i content d'haver escollit aquest centre.
El segon va ser el pitjor dels quatre cursos, la causa va ser la típica "edat del pavo".
Tercer va ser on vaig notar que madurava, on recapacitava millor i com diu un amic meu: "Me comenzaban a brotar las ideas"
El quart, fantàstic. Les idees que brotaven i els somnis sem feien realitat. Aprenia a fer webs i a sobre, guanyo un premi fent la de Les Cinc Sènies, hem regalen el portàtil i tot, poc a poc, va millorant. ¡Un any fantàstic!
L'ESO al Thos i Codina a mi m'ha marcat i espero, d'aquí uns anys, riure de tots aquests records.

1er d'ESO. Grup de Crèdit de Síntesi

BERLÍN

2006-07-06T23:31:00.000+02:00

Del 25 al 30 de maig vaig anar a Berlín. ¿Com es poden fer ciutats tan grans i tan espectaculars? El primer dia, que vam arribar tard, desde el metro ja veiem la quantitat d’edificis que ens esperàvem. Alguns, gracies al crèdit d’alemany que ja els teníem fixats, com la Fernsehenturm (torre de televisió) o el Rotesrathaus (l'ajuntament vermell) i d’altres. El primer dia una guia turística alemanya caminant per un dels centres berlinesos, l'Alexander Platz, ens va explicar una mica d’història d’aquesta gran ciutat. Una història molt interessant, perquè el que va passar amb el mur de Berlín, la quantitat de morts i el patiment de les famílies desunides que es van crear va ser un fet històric que va marcar aquesta ciutat i encara es nota. Berlin no té un centre, sinó més d’un i pel que ens van explicar, els d'una banda encara els hi costa relacionar-se amb els de l’altre, un problema que no es resoldria fins d'aquí a unes generacions - deia la guia -.

El mur va caure a 1989, un any abans de que jo nasqués. És impressionant la quantitat d’edificis que s’han restaurat (Reichstag, Rotesrathaus, Berliner Doom, Berliner Reichstag...), els nous que s'han construït, i tot això, en només 16 anys. És increible.

Podríem dir que vam fer una mitjana de 10 Km cada dia caminant i com podeu deduir, vam visitar un munt d’edificis i de parcs impressionants, com el Tiergarden. Però, tot i així, vam deixar-nos parts de la ciutat per veure. Com m’agradaria tornar al Tiergarden, un parc ple de llacs, arbres verds i una tranquil·litat que a mi, m’enamora. M'hagués passat unes quantes tardes més disfrutant d’aquell paisatge i aquell ambient. És una ciutat romàntica, interessant i t’emportes un bon record. I, al ser el viatge de final de l'ESO, encara és un record més bonic.

NOTA: Sí, fa més d’un mes que no escric. L'acabar el curs, el començar a fer altres coses (vídeos, fotos de Berlín...), els escacs, les festes als barris, les decisions a prendre aquests dies... tot això m’ha fet oblidar-me’n una mica del bloc. Tot i que el tinc de pàgina d’inici!, però dic: ja escriure més tard. I al final res. Ara tornaré agafar el ritme d’abans...

Gràcies Joana

AVUI DE COMUNIÓ

2006-06-03T15:30:00.000+02:00

NOTICIA

La nena més maca del món fa avui la comunió!. ¿I qui serà aquesta nena? Doncs, la meva estimada germaneta!. Avui és un gran dia per ella, li fa moltíssima il·lusió i ja fa una setmana que no para de ballar de l'alegria que porta a sobre.
El vestit és preciós i el pentinat té unes roses de veritat que li fan un goig!, i això gràcies a la nostra super veïna que és la nostra perruquera personal. Gràcies Vanessa.
Jo també estic molt content, no sols pel fet de que me germana fa la comunió, sinó perquè reunim als amics i familiars que tenim més aprop i que més ens estimem i passem un bon rato junts. I la sorpresa ha sigut que ahir es van presentar a casa els avis de Granada, que en teoria no podien venir i s'ho van pensar, van agafar el tren i quan vaig arribar al mig-dia, després de l'institut, mel's trobo allà menjant. ¡Quina alegria!
Si us ho esteu preguntant, jo no he fet la comunió. No hem feia molta il·lusió i tot això de l'esglèsia ho respecto però no m'acaba de convèncer.
Encara m'aig de posar maco que la misa comença a les sis! Fins un altre!

L'últim comiat d'aquesta nit

2006-05-25T00:14:00.000+02:00

Foto: Benvinguda als alemanys a l'aula d'idiomes de la nostra Escola.

M'acomiado del bloc per uns dies ja que demà me'n vaig a Berlín!! Fa dies que no escric res pero... Ich habe keine zeit.... No tinc temps. Amb el viatge i la comunió de me germana estic que no paro. Ja he fet els deures: acabo d'acabar la maleta, he posat la música al mp3, la motxilleta amb menjar estar preparada, els sudokus per no aborrirme a l'avió també, m'he acomiadat de la familia que tinc per aqui, dels veins... i ara toca anar a dormir per demar estar super en forma.

Avui ha sigut un gran dia, han vingut uns alemanys de Kassel d'intercanvi i els hem donat la benvinguda, hem fet un partidet, un berenar... Ja m'agradaria poder explicar l'experiència, perque ha estat molt positiva. Quan torni hauré de dedicar uns quants posts a tot lo relacionat amb l'Alemany.

Torno dimarts que ve.

NOTA: Un 10 per la nostra professora d'alemany!

EUROVISIÓN

2006-05-20T20:36:00.000+02:00

Aquesta nit, exactament a les 21:00, podrem veure el gran espectacle d'Eurovisión. La veritat que jo no n'estava molt enterat. M'acabo d'enterar que és aquesta nit i que eren les Ketchup les que ens representaven. Puf! Ja m'he les imaginava cantant Aserejé... ja de je de jeve tu de jeve sevi no uba. No ho he escrit bé, segur. Doncs, es veu que no es aquesta cançó! Una pena, ja podrien cantar Aserejé per a que mitja Europa la ballés. És una nova que han tret que es diu "Bloody Mary" i que té un ritmet que mola mol. No es que sigui un gran fan de les Ketchup, pero aquesta tarda m'he enganxat a la de Bloody Mary i esperem que guanyi al festival.

Generació de postguerra / Frase divertida

2006-05-19T17:42:00.000+02:00

Inauguració del primer carrer que va tenir nom al barri de Cerdanyola.
El qui parla és el director dels Salesians, Ricardo Nacher.
(Foto: Lluís Falgueres. Arxiu Municipal de Mataró)

Portem unes setmanes informant-nos a fons sobre el que va ser el Franquisme. He arribat a la conclusió que sóc una persona afortunada per haver nascut a la dècada dels 90. Els pisos valen 20 o 30 vegades més... ¡Qué hi farem!, les noves tecnologies ens envolten, la sèrie "Cuéntame" ens sembla aborrida i la nostra memòria històrica comença a les olimpíades del 92. No ens podem queixar. La generació de postguerra n'ha patit moltes i gràcies a aquells esforços ara tenim el que tenim. Ells van ser a la "Guerra Civil", van córrer davant els grisos, van votar la Contitució, van viure els efectes d'una guerra i a sobre van haver d'aguantar una dictadura. Per això, crec que la memória històrica d'aquesta generació s'ha de tenir molt present. Aquests records són els que ens revelen la veritat que ha estat guardada durant molt de temps.
Ara haig de fer un treball sobre el Franquisme (1939 - 1975). He tingut la sort d'assistir a unes conferències molt emotives i fascinants a la meva escola. Francesc Tristany, Pasqual Fernández, Lluís Martí i Bielsa, Guillermina Peiró i Josefina Piquet vàren ser els protagonistes durant les Jornades del Franquisme. L'última conferència, de Josefina Piquet (Les dones del 36), va ser la més emotiva on alguns, fins i tot, vam treure una llagrima. Va entrar com a la Sra. Josefina Piquet, però la conferència va ser donada per la Nena Josefina Piquet, la nena que havia fet un pacte de silenci amb sí mateixa per guardar tots aquells fets.
Amb tot això i un munt de fotos com la de dalt, tinc pensat fer una web sobre el tema per presentar-la a algun concurs, igual que la de Les Cinc Sènies.

Frase divertida

Acabo d'escoltar una frase que m'ha fet bastanta gràcia.

"En aquests moments preferiria ser president del Barça que no pas de Catalunya"

I un altre:

"Jo al futbol sóc bastant imparcial, tant m'he fa veure guanyar o perdre. És a dir, tant m'he fa veure guanyar al Barça que perdre al Madrid.

TANKA: Temps molt antics que tornen

2006-05-17T15:46:00.000+02:00

Fan feines dures
que als anys joves que tenen
no es corresponen
Ànimes silenciades
i vides esguerrades

Uns esclaus semblen,
temps molt antics que tornen.
Sense família,
sol·litud, amor falta.
No hi ha petó de mare.

Els dies passen
¿ens espanta enfrontar-nos-hi?
No girem cua.
Fem front a aquest problema
donant per ells la cara.

TANKA de Rafa Liñán.

But.. what is TANKA?

Una Tanka (短歌) és un tipus de poesia japonesa, que es caracteritza per tenir cinc versos de 5-7-5-7-7 síl·labes. Es veu que antigament es feia servir per enviar-se missatges entre els amants ja que aquests breus poemes tenien el contingut necessari per a que els enamorats entenguesin a que es feia referència i, alhora, estaven suficientment encriptats per a que el missatger no pogués descobrir el secret dels enamorats. Per això, la paraula TANKA significa "brevetat", concepte molt important a la cultura japonesa i visible al seu art i gastronomía. Es va popularitzar molt i ara es traduit a molts idiomes.

LES ENDEVINALLES DE ME GERMANA

2006-05-15T21:04:00.004+02:00

Mentres faig coses amb l'ordinador tinc aquí a me germana recitant-me un piló d'endevinalles (en castellà). Una m'ha fet riure; hem llegeix:

¿Qué cosa posee el hombre,
que nadie la puede ver?

He pensat de tot i, fins i tot, he pensat malament i no he trobat solució posible. M'he trencat la closca i per no dir-li el que pensava li he dit que no savia el que era. M'ha dit la solució i m'he posat a riure (per qüestions sexistes, les dones no se si estarien d'acord en la solució) Doncs me germana gira pàgina i em diu: - ¡Ostis!, que l'endevinalla encara segueix.

I quedava així:

¿Qué cosa posee el hombre,
que nadie la puede ver?
Sin alas vuela hasta el cielo
y es la causa del saber.

Ara ho he entés tot!

LA OREJA DE VAN GOGH - MUÑECA DE TRAPO

2006-05-13T17:28:00.000+02:00

Como esos cuadros que aún están por colgar,

Como el mantel de la cena de ayer,
Siempre esperando que te diga algo más
Y mis sentidas palabras no quieren volar

Lo nunca dicho se disuelve en te
como el infiel dice nunca lo haré
siento que estoy en una cárcel de amor
me olvidarás si no firmo mi declaración

Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo

Cada silencio es una nube que va
detrás de mi sin parar de llorar
quiero contarte lo que siento por ti
que me escuche hablar la luna de enero
mirándote a ti

Me abrazaría al diablo sin dudar
por ver tu cara al escucharme hablar
eres todo lo que más quiero
pero te pierdo en mis silencios
mis ojos son dos cruces negras
que no han hablado nunca claro
mi corazón lleno de pena
y yo una muñeca de trapo

No tengo miedo al fuego eterno
tampoco a sus cuentos amargos
pero el silencio es algo frío
y mis inviernos son muy largos
y a tu regreso estare lejos
entre los versos de algún tango
porque este corazón sincero
murió siendo muñeca de trapo.

EL MÓN VA BÉ ¿NO?

2006-05-12T09:38:00.000+02:00

Atents a la xifra: un de cada quatre nens del món es mor cada dia. Per què? Per la gana. Ah! Però no! Hi ha les ONGs que ajuden, la UNICEF i aquestes coses que, home, són tantes! Per si fos poc ara les coses van a pitjor. Quantitat de metges i persones van a ajudar als països del “tercer món”. A Libèria, per exemple, hi ha una mena de campament o lloc amb sostre per l’estil que pot aixoplugar nens i noies. Les Nacions Unides hi envien reforços, també. Per tant, hi ha un gran nombre de persones que hi intenten ajudar. Bé. Doncs aquests homes, no us ho perdeu, abusen sexualment de les noies d’entre vuit i divuit anys que s’hi aixopluguen. Amb aquelles condicions, les ganes de menjar es tradueixen en submissió i acceptació a l’hora de fer tota mena –qualsevol–treballet. I els defensors del bé les hi agraeixen rebé, sí. Quasi es guanyen tan bé la vida com al Raval. Relacions a canvi d’un trosset de pa, una moneda de cinc cèntims o –mira si són generosos –fins una pastilla de sabó.
“Això s’ha d’acabar” –diuen les Nacions Unides. I després la frase que va sortir a les notícies, atenció: “més d’un perdrà la feina”. Més d’un ja és molt... No passa res. Mentre tinguem l’Alcampo...
I treballant. Un nen treballant. Però ara sí, home, sí. Ha baixat l’índex de nens que treballen des del 2000. Un 14%, era? No me’n recordo ni ho vull recordar. Molt commovedor i trist. Però és que, de veritat, si això no fos una revista en què s’ha de fer la pilota a l’escola a la que vas, jo ja estaria escrivint el meu ampli ventall de tacos. Doncs va! Els nens treballant. Nosaltres aquí dient “pooobres, fan tanta pena!” i menjant Donuts amb taronges. Però, com volem que no treballin si qui els fa treballar som nosaltres? A veure. L’empresa Nick fa treballar milions i milions de nens de tot el planeta sense que li parin els peus. “Pooobres”. Doncs si pobres no hauríem de comprar tantes marques i tantes botifarrades d’aquestes! L’altra dia una noia comunista que es passa el dia parlant de la merda de societat que formem es decideix comprar unes bambes Nick perquè “me gusta la pipa de Nick de color azul sobre fondo blanco”. Què voleu? Acabar pitjor del que estem o què? Jo no sé si el que sobra és pasta o què, però això és una invasió de Gurus, Rams i què sé jo. Si vaig a comprar roba és perquè torno a estar en pilotes, i au! Si vull anar maca o lligar o vés a saber, mira, evito robar-li els pantalons al meu germà i aparellar bé els mitjons. I segueixo viva. Però tinc somnis. També molt barats. No pretenc canviar el món i fer que tothom vesteixi Rams, porti tatoos a les tetes i ensenyi el tanga. Qui s’atreveix a descobrir-ho?
Què hi penseu vosaltres? Sou conscients que som una porqueria de joves? Digueu-hi la vostra, encara que us queixeu (cosa que passa sempre amb els meus articles). Necessito llegir alguna cosa al respecte, perquè el món va bé, no?

Petons, que són gratis

Article de Najlae Boudaoudi

EL DESAYUNO

2006-05-11T21:56:00.000+02:00

Me gustas cuando dices tonterías,
cuando metes la pata, cuando mientes,
cuando te vas de compras con tu madre
y llego tarde al cine por tu culpa.

Me gustas más cuando es mi cumpleaños
y me cubres de besos y de tartas,
o cuando eres feliz y se te nota,
o cuando eres genial con una frase
que lo resume todo, o cuando ríes
(tu risa es una ducha en el infierno),
o cuando me perdonas un olvido.

Pero aún me gustas más, tanto que casi
no puedo resistir lo que me gustas,
cuando, llena de vida, te despiertas
y lo primero que haces es decirme:

«Tengo un hambre feroz esta mañana.
Voy a empezar contigo el desayuno».

Luis Alberto de Cuenca

MATARO.CAT

2006-05-05T16:38:00.000+02:00

La web de l'Ajuntament de Mataró és la segona millor d'Espanya segons "La web municipal".

Després de Barcelona i abans de Terrassa, Sabadell o Gijón. Amb una nota de 7,28 sobre 10, la web de l'Ajuntament de Mataró és converteix en la segona millor segons la llista al portal "La web municipal". Aquest portal va realitzar un treball (demo) en format CD que va exposar-se ahir. Utilitzant el cens de població de l'any 2001, els municipis que superaven els 30.000 hab. i tenien web municipal han format part d'aquest estudi. Les webs s'han analitzat a través de l'avaluació de 12o indicadors, agrupats en 16 seccions. Tot i que les dates són antigues i les webs poden anar millorant cada dia, s'ha de tenir en compte el gran esforç que comporta la realització d'aquest estudi.
Per últim, felicitar a tots els que treballan a la web de l'Ajuntament. Que no és per fardar, però aquesta web està molt bé!

¡LES CINC SÈNIES NO ES TOQUEN!

2006-04-24T22:59:00.000+02:00

Us explicaré que és això de Les Cinc Sènies i el link que hi ha a la dreta. Les Cinc Sènies és una zona agrícola de gran valor natural i paisatgístic, de les quals queden molt poques, al Maresme és l'única zona de 2 Km d'amplada que no està edificada. És un gran espai natural, de 218,25 Ha, on hi treballen pagesos, on viuen un gran nombre d'espècies animals i vegetals diferents i on es pot anar a practicar esport tranquil·lament, com el ciclisme. Està situat al municipi de Mataró, a la comarca del Maresme.
A 3er d'ESO vam realitzar un crèdit de síntesi sobre aquest espai, el qual va sortir molt bé. Més endavant va sorgir-me l'oportunitat de presentar aquest treball en format web a un concurs a la setmana de la ciència. Vaig realitzar aquesta web i en el concurs vaig rebre un segon lloc inesperat. Era la meva primera web, a més sense tenir coneixement de cap aplicació que m'ajudara, i investigant de mica en mica amb el Dreamweaver vaig aconseguir aquests resultats, Aleshores, si trobeu alguna errada o la presentació no és profesional que diguem, ¡no us queixeu que és la meva primera web!
S'ha de dir que aquest espai agrícola corre perill. Esta rebent continuament la pressió d'especuladors amb la idea de fer d'aquest bonic espai, un munt de blocs de pisos. Les Cinc Sènies ens proporcionen productes únics; com la carxofa, un espai per passar el temps, per anar en bici... El seu futur, és una decisió en la que tothom tenim alguna cosa a dir i a veure. En el futur, nosaltres serem els més perjudicats del que passi, per tant s'ha de parar els peus a aquests constructors que volen destruir Les Cinc Sènies i tot el seu encant. ¡LES CINC SÈNIES NO ES TOQUEN!

En aquesta web és veu perfectament el fenòmen de l'especulació a Mataró: http://www.musaik.net/mapa/

ANUNCI COCA-COLA CENSURAT

2006-04-24T22:28:00.000+02:00

¿Recordeu aquest anunci?, aquí tenia una versió censurada.

SANT JORDI

2006-04-23T23:21:00.000+02:00

M'agradaria poder escriure alguna cosa sobre el dia d'avui: Sant Jordi. Però no tinc suficient temps per ara. Espero que hagi sigut un dia fenomenal per a tots. Feliç Sant Jordi.

POST - SANT JORDI

2006-04-21T17:47:00.000+02:00

POST - SANT JORDI AL THICO

Sant Jordi és el diumenge 23! Pero, com ho celebrem a l'institut si cau en diumenge? Doncs s'havia de celebrar avui! Al meu institut (Thos i Codina) s'han fet uns tallers. No n'estic molt informat ja que jo no els he fet, numés he pogut veure el menjar que havien fet al taller "Cuina Modernista" que... ¡Quina pinta! Doncs, els que anem de viatge de fi de curs, jo inclós, hem organitzat un "super esmorzar" per a tot l'insti. Veniem pizzes, bocatas, sandwitch, bunyols, cafés, sucs, fantas, coca-coles i la consumició que ha triunfat: Les Creps!!! Per no dir les "Creps de la Jenny" (en un futur s'hauria de muntar un negoci). Cada vegada que donava la volta a la pasta dins de la paella ("sartén".. xD) era un espectacle. El negoci ens ha anat molt bé i per uns moments teniem a tot l'institut mirant l'exposició de menjar que haviem posat. La veritat, ens ho hem currat! Al final han quedat quatre pizzes, unes poques coques i uns bunyols que no s'haviem que fer amb ells!!
Però el matí encara no havia acabat. Després de que "els currants" recollíssim i esmorzessím, vam baixar al centre a veure una obra de teatre i un concert. ¡Ha sigut un fart de riure! Entre la veu que posaven els actors que coneixiem, les frases oblidades, i simplement el guió de Santiago Rusiñol ja et feia pixar-te de riure!

POST - SANT JORDI AL ROCAFONDA

A la tarda, aprofitant que no tinc classe he pogut anar a veure a me germaneta ballant al seu cole!

Amb els esclops d'en Pau
fangava Sant Joan,
li anaven grans.
Sant. Pere li va al darrere,
amb el tripi tripi trap!

Aquesta és la lletra dels "Esclops d'en Pau", una de les cançons que han ballat. Pero es que quan jo anava a l'escola també ho vaig fer!!. Aquest és un exemple de que les tradicions no es perden per molts anys que passin. Per descomptat, me germana ho ha fet genial!!! ¿Qué voliau que digués? Tot i que no es perden les tradicions, l'escola es va reformant!. Sí, han construit una rampa que va a les pistes que abans no hi era. Aprofitant l'avinentessa i ja que ens posavem a recordar l'infància veient l'escola i la paret del pati plena de 25 sols pel 25é aniversari també he pogut compravar com es conserven les professores que jo vaig tenir de petitet!!
¡FELIZ POST - SANT JORDI!

LA LUNA

2006-04-21T15:38:00.000+02:00

Me gusta mirar la luna, porque ella me comprende. Le cuento mis fantasías, mis sueños, mis penas... Y ella sólo sonríe porque de amor entiende, y sabe que mis males, tienen una sola razón: ese amor que me falta, y que sólo puede darme, tu precioso corazón. Pero mientras no lo tenga, seguiré mirando la luna, pidiéndole cada noche, que me regale tu ternura

UN PARTIT PLE DE DETALLS

2006-04-19T17:52:00.000+02:00

Més aprop de París. Ja no és un somni, és quasi una realitat. I ho van demostrar d'una manera esplèndida tot el conjunt del F.C.Barcelona a Sant Siro contra el Milán a la Semifinal de la Champions League (18-04-2006). No acostumo a parlar de fútbol pero aquesta vegada el Barça s'ho mereix. Així, us deixo amb aquests vídeos per a que disfruteu d'un equip que dóna espectacle:

Un resum del Milàn-Barça al ritme de la música:

Detalls de Ronaldinho per tots els costats amb el gol de Giuly incluit:

Per últim, com en aquest partit ple de detalls, amb el resultat 0 - 1, el Barça es capaç d'aguantar la pilota durant més d'un minut.

Foto del bloc http://martiperarnau.blogspot.com/

VACANCES TOTALS

2006-04-18T23:50:00.000+02:00

Fa dies que no escric res! Aquesta setmana santa ha sigut de vacances totals! M'ho he passat genial! Tinc un munt de coses per explicar: el Campeonat de Catalunya a Salou, un dia a l'eskating!, un dia al tibidabo i el Juvenil a Santa Susana. Ja ho aniré fent tot poc a poc, ¡pero en aquests dies!. Per últim, visiteu la nova web del Club Cerdanyola Mataró d'Escacs, que s'ha traslladat a www.escacscm.com

Torrente del Barça i català?

2006-04-03T19:15:00.000+02:00

Si ja hem vist Franco parlant anglés. ¿Per qué no, Torrente en català?

Atenció a la foto que mira quan s'aixeca! Per molts intents que fagin, aquest "tiu" mai serà del Barça. Crec, que millor pel club. ¡No us ho perdeu!

El dictador parlant anglès

2006-04-02T23:15:00.000+02:00

Això és l'ùltim que em quedava per veure. El "Generalísimo", el que tot ho podia i tot ho fei (tot i que no arribés a l'alçada), fent el ridícul de la pitjor manera possible! I pensà que aquest "pallo" va provocar una guerra, va enviar a l'exili a un munt de famílies que van passar fam, fer, solitud, tristesa.... per després de passar les muntanyes del Pirineu, arribar a França i rebre'ls a pedrades. Afusellar i empresonar els republicans, sols pel simple fet de no ser del seu bàndol, ser republicans. És trist. També és trist el poc respecte que hi tenien a les dones. Les Dones del 36, aquelles que ara ens ho poden explicar però al 36 eren nenes. Nenes que van vuere morir el seu pare, o que un bon dia, després d'un petit petó i un "fins aviat" el para ja no torna mai. ¿Quin records tindran elles de la seva infantessa?

NOTA: Tampoc vam millorar molt amb el pas del temps, escolteu Aznar aquí.

¿"Ya eyaculé" o iaia culer?

2006-04-01T22:59:00.000+02:00

Està clar, les dues grans obsessions nacionals havien d'estar vinculades; el futbol i el sexe. Passar dels crits dels aficionats del barça dient "iaia culer" a "Ya eyaculé" és normal. Si mirant el vocabulari que s'utilitza en el futbol ya podem trobar aquesta vinculació: "pentracions a l'àrea", "jugadors que empalmen", "vaselines que entren fins al fons" i "els que escalfen a la banda". És inevitable, qui no ha tret el seu nen infantil de dins i ha relacionat les dues coses. Si no ho ha fet mai, ara ho estarà fent. Fins i tot els locutors de ràdio:

Locutor, a ràdio Catalunya: Es corre Kluivert. (07/12/01)

En aquells temps els aficionats s'estimaven més que corregués per a que fagi gols.

I una altra!, heu escoltat com s'emocionen els locutors quan es marca un gol: GOOOOOOOOOOOOOOOoooooooooooooooooooooooooool!!!!!!!!!!!!!
És fantàstic, sembla que s'hagin pres algu.

jeje A més, estic segur que també es poden relacionar d'altres maneres. ¿A saber com celebren alguns els partits que guanya el seu equip?

Espero que això us hagi fet riure i hagueu tret el vostre nen infantil.

Ballant al carrer

2006-03-24T23:06:00.000+01:00

Tres quarts de sis de la tarda. Ma mare m'obliga a apagar la mini-cadena. L'entenc, portava una bona estona amb el volum al màxim perqué havia trobat una cançó que portava temps volent-la escoltar i, ¡ es veu que la tenia al ordinador ! No us puc dir el títol perquè no me'l sé, al reproductor posava track 10 i encara no m'he preocupat per buscar el títol.
Però l'assumpte es que m'he tirat tota la tarda tatarejant-la. Doncs, a les 6 he sortit i com, a més a més, estava de molt bon humor. Anava pel carrer tatarejant-la, fluixet esclar. ¡ però també estava seguint el ritme amb les mans!.

Al mig camí em trobo una amiga i va i em diu:

- Rafa, ¿estàs ballant al carrer?

Dèu meu!! M'ha vist "ballant" al carrer. Haveure, aclarim, no era ballar (tampoc estic boig), es podria dir que estava seguint el ritme de la canço amb les mans. Millor no us ho imagineu. A la conversa, que no ha durat més de deu minut (sense comptar que l'han trucada al mòbil i m'he hagut d'esperar) m'ha repetit la mateixa pregunta quatre o cinc cops: Rafa, ¿estaves ballant al carrer? No sabia que respondre! Li podria dir que ha sigut espontàni i que a ella li donen atacs d'aquests cada quart d'hora però m'ho he callat. Ens hauríem bombardejat mútuament amb indirectes i alguna pregunteta d'aquestes que tenim sota la màniga. Sí, sí. Ella té ganes de bombardejar-me, ho sé, però jo en tinc més. Però no a acabat amb una guerra. Tenia pressa (quasi sempre tinc pressa), i sense voler vaig trobar una manera ràpida d'acabar la conversa. Vaig esplicar-li el test que havia fet a internet la nit abans, ahir, que em va passar un amic per fer-me una broma, cosa que va aconseguir. El test no era molt catòlic i la conversació va acabar així:

- Anda Rafa, veste'n! A mí no em parlis d'aquestes coses!!

jeje Imagineu-vos de que anava el test. Doncs, va ser la manera de tornar a la reraguàrdia i no començar la guerra que els dos bàndols desitjavem. Cadascú va anar-se'n pel seu costat. Jo vaig seguir tot el camí tatarejant la meva cançó. Estava molt content, ¡ Què vols que hi fagi !

ETA "Alto al fuego permanente" II

2006-03-22T20:07:00.000+01:00

Avui, dimecres 22 de març de 2006, ETA anuncia “aturada permanent de l’activitat armada”. Aquesta notícia ha omplert els medis de comunicació de la paraula ETA. Al cercador d’articles i blocs, Technorati, ETA és el mot més buscat, dóna més de cent vint-i-cinc mil resultats, o sigui, articles de blocs que en parlen. El comunicat s’ha difós per ràdio Euskadi (vegeu video) i a Vilaweb subtitulat al català.

El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero ha dit el que venien dient els primers polítics en parlar de la notícia. La posició del govern serà de “cautela y prudencia” i ha advertit que aquest procés de pau “será largo y difícil”. Desitja comptar amb totes les forces polítiques perquè tots són convocats al procés de pau. Ha afegit: “si antes nos unía el horror ante el espanto, confío que ahora nos una la esperanza, a todos y de verdad” Aquí, podreu escoltar aquestes paraules anunciades per la Cadena Ser. El Mundo ens ofereix la declaració que va fer després de la notícia.

Esperem que l’actuació del govern sigui l’adequada i que l’optimisme de molts espanyols, i especialment familiars de les víctimes, arribi a un procés de pau. Aquest és el començament del fi d’ETA.

ETA "Alto al fuego" I

2006-03-22T19:03:00.000+01:00

Aquest es el text íntegre en castellà del comunicat d’ETA:

Euskadi Ta Askatasuna ha decidido declarar un alto el fuego permanente a partir del 24 de marzo de 2006.

El objetivo de esta decisión es impulsar un proceso democrático en Euskal Herria para construir un nuevo marco en el que sean reconocidos los derechos que como Pueblo nos corresponden y asegurando de cara al futuro la posibilidad de desarrollo de todas las opciones políticas.

Al final de ese proceso los ciudadanos vascos deben tener la palabra y la decisión sobre su futuro.

Los Estados español y francés deben reconocer los resultados de dicho proceso democrático, sin ningún tipo de limitaciones. La decisión que los ciudadanos vascos adoptemos sobre nuestro futuro deberá ser respetada.

Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA.

ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión.

Finalmente, hacemos un llamamiento a los ciudadanos y ciudadanas vascas para que se impliquen en este proceso y luchen por los derechos que como Pueblo nos corresponden.

ETA muestra su deseo y voluntad de que el proceso abierto llegue hasta el final, y así conseguir una verdadera situación democrática para Euskal Herria, superando el conflicto de largos años y construyendo una paz basada en la justicia.

Nos reafirmamos en el compromiso de seguir dando pasos en el futuro acordes a esa voluntad.

La superación del conflicto, aquí y ahora, es posible. Ese es el deseo y la voluntad de ETA.

Euskal Herrian, 2006ko martxoan

Euskadi Ta Askatasuna E.T.A.

PROVES CANGUR

2006-03-21T19:47:00.000+01:00

Avui he fet les proves Cangur!. ¿Sabeu què és? Normalment, faig proves de ciència, socials, anglès, català...(que les faci no significa que m’agradi fer-les) Però avui ha tocat fer les proves Cangur. Anem al gra, explicaré què són, per a qui no ho sàpiga:

La prova Cangur és una particular prova de matemàtiques amb la voluntat d’esdevenir una festa de les Matemàtiques per promoure l’interès per les matemàtiques dels alumnes de secundària i batxillerat per mitjà de la participació en concursos de resolució de problemes.
És una prova d’àmbit Europeu que hi participen estudiants d’Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Polònia, Romania i Rússia, entre d’altres països. A Espanya, hi participen diversos districtes universitaris, com ara el de Valladolid o el de Catalunya.
A Catalunya a aconseguit una notable popularitat i cada any la participació augmenta. Arran d’això, es decidí també organitzar aquesta prova a les Illes Balears.
Aquesta prova Cangur es realitza en un dia i una hora comuns a tots els països que participen, consta d’un test de trenta preguntes de resposta tancada. Les trenta preguntes es divideixen en tres nivells segons el grau de dificultat. Cada curs que participa (4t ESO, 3r ESO, 1r BAT i 2on BAT) tenen una prova diferent. Només tens una hora i quart per fer-la.

A mi m’encanta fer aquesta prova per varies raons:
- No et jugues res: vas a divertir-te amb les matemàtiques, amb problemes que segurament mai t’havien proposat i que no li veus la solució tant fàcilment. Has de pensar.
- Es fan al matí: ¿Què vol dir això? Doncs, ¡que es perden hores de classe!. Quin alumne de qualsevol curs no vol perdre unes horetes de classe?
- Et fas preguntes: ¿Com poden ser tant curioses les “mates”?. No em surt res, ¿tant dolent sóc en les “mates”? ¿Com li estarà sortint al meu amic?
- A més, també pot influir el fet que el primer any que les vaig fer, vaig tenir la màxima nota dins del meu institut. Fet que em va alegrar molt i a contribuït a que esperi amb moltes ganes a l’any següent. És a dir, avui.

Però la veritat, cada any costen més! Diguem que quasi més de la meitat de preguntes no tenia ni idea de com solucionar-les, una quarta part, m’imaginava com es solucionava i després el resultat que em donava no estava en cap de les cinc possibilitat. El restant, el 25 %, estava segur al 90% que havia encertat.¡Penós!

Aquí, us deixo uns quants problemes per a que vegeu com eren i podeu donar la solució !Avera qui és el primer que els resolt!:

NIVELL 4T D’ESO

1. Quin nombre s’incrementa en un 500 % quan l’eleven al quadrat?

a) 6 b) 7 c) 8 d) 9 e) 10

2. Hem dibuixat el simètric del pentàgon regular OABCD (vegeu la figura) prenent com a eix de simetria la recte on reposa el costat OA (per exemple, el vèrtex D s’ha transformat en el punt D’) Seguidament, hem dibuixat el simètric del pentàgon obtingut respecte l’eix OD’ (per exemple, el vèrtex A’ = A s’ha transformat en A’’),etc. Quin és el nombre mínim de transformacions succesives que hem de fer perquè el pentàgon retorni a la posició inicial?

¿Què és un bloc?

2006-03-21T19:45:00.000+01:00

¿No sabeu què és un bloc? ¿Per què s’acostuma a fer? i ¿Què s’hi escriu? ¿Creieu que aquest tema interessa, o és un rotllo? ¿O simplement? no és l’adequa’t per a un diari digital com Escoles en Xarxa. Però, com només em podreu respondre a les preguntes si el publico (ben lògic), el publicaré amb la por que caracteritza el bloquer abans de publicar el seu article, que d’això també en podríem parlar en un altre moment. Endavant.

Un bloc es podria definir, en poques paraules com l’espai web, d’un o diversos autors, amb una determinada temàtica; també pot emprar-se com a diari personal. Allò que caracteritza preferentment un bloc és la llibertat de l’autor per expressar-se com cregui convenient. ¿Vol dir això que es pot escriure qualsevol cosa? Doncs no, sempre s’ha de pensar abans de publicar un article, i també, abans de posar un comentari.

M’agradaria posar exemples perquè ho entengueu millor. Els blocs són polivalents i es poden trobar articles que persegueixen diversos objectius:

El joc (s’intenta jugar amb el lector, provocant-lo, a fi de treure-li la seva opinió).

La ironia (es diu el contrari d’allò que es vol donar a entendre).

La imaginació (escriure una història amb la col·laboració de tota la xarxa: oh, quina idea tan genial).

L’actualitat (informa sobre un tema actual).

Temes locals (majoritàriament interessa a persones d’un lloc concret).

Personals (aporta informació personal).

D’un tema concret (a alguns els interessarà i a altres no).

D’entrevistes.

D’opinió (poder treure una conclusió final o saber l’opinió exterior).

Polèmics, com el d’un Madrid-Barça.

Com heu vist, hi ha moltes formes i temes a escriure en un bloc i, per mi, totes són correctíssimes. Si us heu fixat, tots els enllaços porten a blocs de Escoles en Xarxa. Escoles en Xarxa no deixa de ser un bloc, crec jo, on es volen assolir molts d’aquest objectius. ¿Algú no hi està d’acord? Doncs sempre hi ha la possibilitat del contracomentari. Amb això vull indicar que podem trobar-hi molta diversitat, moltes idees, molts temes. I molta qualitat. Permet que s’intercanviïn opinions, que hi hagi crítiques, i són les coses que m’encanten dels blocs. També a vosaltres?

¿Per què s’acostuma a fer? Es poden trobar moltes excuses a l’hora de començar a fer un bloc. Perquè volen deixar-hi la poesia i les rimes, perquè es dedicaven a escriure i navegaven a Internet i aquesta era la millor manera d’unir les dues coses, perquè van llegir un article que els va agradar i volien escriure’n un altre de millor, per millorar l’expressió escrita i/o perquè la seva mare o la dóna li havien dit que si no feia un bloc que li trauria Internet, que era molt car — ho juro, ho he llegit! Jo m’he fet bloquer perquè m’agrada la informàtica i vull millorar la meva expressió escrita, o, per això, estic treballant en el meu bloc personal.

I tu, ¿per què t’has fet bloquer? ¿Què en penses del bloc en general i dels seus objectius? ¿I de la seva intencionalitat? ¿I de les seves motivacions?

Mataró, ciutat bloc

2006-02-25T22:49:00.000+01:00

¿Sabíeu que Mataró, la nostra ciutat, és un cas únic al món dels blocs? Doncs sí, vivim en una ciutat bloc. Durant el darrer any i mig s’hi ha creat desenes d’aquestes pàgines personals. En un article escrit a Periodistas21.blogspot.com per Juan Varela, periodista i consultor de mitjans, podem llegir: “Si existeix un lloc a Espanya on el blocs actuïn com a mitjans socials i hagin enriquit el debat públic aquest lloc és, sense dubte, Mataró”. Varela atribueix aquest fenomen blogger al primer secretari del PSC- PSOE de Mataró, Ramon Bassas, que ja fa més d’un any que hi escriu diàriament, i ho fa amb aquestes paraules: “la culpa és d’un superusuari, una persona situada en el lloc just per ser el líder d’una fructífera i activa comunitat virtual”. Després, animats per ell i pel seu bloc, s’ha anat ampliant una xarxa social política, participativa i ciutadana que fa de Mataró en exemple del periodisme i dels anomenats blocs polítics. Com diu Saül Gordillo, periodista maresmenc, redactor en cap de El Punt: “el bloc és una arma que tenen els polítics locals o comarcals per significar-se i reivindicar-se. No tenen molts recursos, però hi posen ganes, temps i ingeni i, amb tot això, poden arribar a tenir un paper a la Xarxa, que sense un bloc no tindrien. És com una manera d’obtenir reconeixement en el seu propi partit”. Un cas recent d’això és el diputat Manuel Mas (PSC en el Congrés, l’alcalde de Mataró anterior a l’actual) que segueix els passos de Ramon Bassas. Fa poc es va unir a la blogosfera l’actual alcalde de Mataró Joan Antoni Baron.

En el diari digital Capgròs s’explica el recolzament dels medis als blocs: “A Mataró pràcticament no hi ha premsa de pagament. L’actualitat local està a la premsa digital, Capgròs o Portal Mataró, dos medis promocionats per la premsa gratuïta. Això ha donat impuls a la cultura digital i ha motivat que molta gent opini del dia a dia de la ciutat”. També ha influït l’apropament i el trobar-se cada dia al carrer. “En alguns casos m’han dirigit la paraula per primera vegada per explicar-me que m’havien llegit”, diu Burgada.

Es podria dir que aquest efecte bloc a Mataró és animada per factors com els debats polítics, l’alta penetració d’Internet, un sentit de comunitat local i ciutadana, són una alternativa als mitjans tradicionals, fa que sorgeixin comunitats de ciutadans que discuteixen esdeveniments polítics o que les entitats polítiques utilitzin aquest medis com eines de comunicació i màrketing polític.

Tot i que alguns blocaires mataronins diuen que encara hi ha una falta de interès d’una gran part de la població per la informació, tant local com personal, Castanyer confia en els blocs perquè “es poden dir coses que no es diuen en altres medis gràcies al fet que no hi ha intermediaris”

Personalment, m’encanta aquest medi de comunicació. El veig eficaç, atractiu, on es poden crear debats, comunicatius, expressius, originals... Cal destacar que hi ha molts blocs que mereixen consideració. Mataró és un exemple de ciutat bloc, però crec que amb el pas dels anys moltes més ciutats s’hi afegiran, fins i tot pobles. Aquesta oferta mediàtica de la xarxa és imparable, em sembla.

Si voleu un llistat de pàgines personals mataronines i maresmenques, el diari digital Capgròs ens l’ofereix.